Es poden resoldre alguns dels principals reptes mediambientals des de l'espai? La sostenibilitat, les sequeres (o inundacions) i el canvi climàtic en general són tres de les problemàtiques que més preocupen als governs mundials. La segona jornada del NewSpace Economy Congress 2024, celebrada a la Llotja de Mar aquest dimecres, les ha abordat des de la perspectiva de la indústria espacial, que ja ofereix solucions pròpies. Tot plegat, però, sempre amb un rol "instrumental" i sabent que el sector només pot oferir "observar des de l'espai".
La primera ponent de la cita ha estat Christina Giannopapa. Ella és la cap de l'oficina del director executiu de l'Agència de la Unió Europea per al Programa Espacial (EUSPA) i ha assegurat que l'entitat "col·labora amb emprenedors i pimes" per introduir la innovació a tots els sectors. "Això vol dir que les diferents tecnologies de l'espai no només serveixen per a la navegació i les telecomunicacions", ha advertit, abans de xifrar en 15 els segments de mercat en què treballa EUSPA.
Giannopapa ha celebrat l'èxit de la constel·lació de satèl·lits Galileu, llançada el 2016. Una xarxa de 30 satèl·lits que ha afirmat que "és el millor sistema del planeta" en ser el més "acurat i elaborat", i que gaudeixen polítics i empreses de tot el globus. Ara, EUSPA prepara una nova constel·lació d'Internet per satèl·lit prevista per 2027 anomenada Iris², la qual tindrà missions relacionades amb l'explotació, la seguretat i la reutilització. El projecte compta amb un pressupost de 2.400 milions d'euros i vol competir amb iniciatives privades com Starlink, d'Elon Musk.
EUSPA té com a objectiu reduir les emissions un 60% abans del 2050 i, d'aquesta manera, rebaixar també el consum de fuel
A més, Giannopapa ha parlat d'objectius en matèria de sostenibilitat. Pel que fa al transport marítim, la idea és reduir les emissions un 60% abans del 2050 i, d'aquesta manera, rebaixar també el consum de fuel. Una tendència que espera que es traslladi a qualsevol mitjà de transport. "Les tecnologies i aplicacions espacials són essencials per garantir una millor optimització de totes les rutes, però també per fer-les més segures i ecològiques", ha insistit. I ha aplaudit que les constel·lacions EGNOS i Galileu ja estiguin aplicades al 97% dels camions d'Europa, així com que la constel·lació Copernicus serveixi per prevenir i combatre desastres naturals.
L'espai, un "instrument" contra el canvi climàtic
Una de les taules més esperades ha estat l'adreçada a l'execució d'aquestes xarxes de satèl·lits a la lluita contra el canvi climàtic. Els convidats han estat quatre pesos pesants de companyies que treballen en aquestes aplicacions. A la primera intervenció, però, Carlos Fernández, CEO de Telespazio Ibérica, ha rebaixat les expectatives i ha cridat a "ser honestos" amb ells mateixos. "El que podem fer com a indústria pel canvi climàtic és res, perquè des de l'espai no es pot fer res, només observar", ha asseverat. En aquest sentit, sí que ha remarcat més d'un cop el rol "instrumental" que poden adoptar firmes com la seva a l'hora d'ajudar els governs mundials.
Spiero: "Hi ha uns 50 paràmetres que defineixen el canvi climàtic i més de la meitat només poden obtenir-se per dades satel·litàries"
Per la seva banda, François Spiero, responsable d’assumptes espacials europeus a l’oficina del primer ministre francès, ha indicat que existeixen "al voltant de 50 paràmetres" que defineixen el canvi climàtic. "Més de la meitat només poden obtenir-se per dades satel·litàries", ha avançat. Spiero ha afegit que l'estratègia nacional francesa passa per "prendre més riscos" amb tecnologies no tan desenvolupades, mentre que en l'àmbit europeu són més conservadors. "Hem de posar els usuaris al seient davanter. No siguem tímids a l'hora d'innovar i de llançar idees", ha reivindicat.
Roser Roca, directora general i CEO d’Airbus GeoTech, ha recollit el guant de Spiero. "Quan anem superràpids, a vegades les autoritats ens aturen i ens demanen 3 anys", ha lamentat. Una situació que va qualificar "d'elefant a l'habitació" al sector i que cal "afrontar". "Si fem història i disrupció, haurem de definir les regulacions des del dia 1", ha rematat.
Per la seva part, Anna Tardà, responsable operativa de sensors hiperespectrals a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), ha explicat un cas d'èxit a casa nostra gràcies a la tecnologia espacial. A través de Sentinel-2, un programa que ajuda a seguir l'evolució de boscos i canvis a l'escorça terrestre, l'ICGC ha pogut treballar amb els cossos locals en indrets com els boscos del Maresme. "A la muntanya no hi ha rutes i l'accessibilitat és difícil, de forma que les autoritats han de saber on és el problema", ha apuntat. Per això, ha considerat la constel·lació Copernicus (on s'emmarca el programa Sentinel-2) "una bona eina".
La tecnologia espacial, una llacuna en el repte hídric
En un any en què la sequera ha tornat a ser un malson per Catalunya, la taula dedicada la gestió de l'aigua també es ha presentat com un debat crucial. Antoni Ventura, director executiu d'Aigües de Manresa, ha revelat que la seva companyia encara "no fa servir tecnologies per satèl·lit per prevenir o identificar fuites d'aigua", encara que sí que ha admès que "és una qüestió que ens plantegem".
Alhora, ha reconegut que els dies de boira o núvols tampoc poden disposar dels aparells de l'espai per mesurar la qualitat de l'aigua a través de fotografies. "Les hem de recrear amb una maqueta per poder predir les situacions com els episodis de contaminació, malgrat no tenir les imatges", ha explicat.
Bellvert: "Encara hi ha una gran bretxa entre les dades que proporcionen les tecnologies de satèl·lit i les decisions dels agricultors"
El cas d'Aigües de Manresa no és aïllat. Aquest descompassament entre usuari i tecnologia l'ha confirmat Joaquim Bellvert, investigador del programa Ús Eficient de l'Aigua en Agricultura de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentaris (IRTA). L'expert ha informat que "encara existeix una gran bretxa entre les dades que proporcionen les tecnologies de satèl·lit i les decisions dels agricultors". Una circumstància que no és fútil, donat que "el sector agrícola utilitza al voltant del 70% de l'aigua a tot el món".
Aquesta problemàtica s'agreuja a les èpoques de sequera, quan la gestió de l'aigua ha de ser més curosa que mai. Per això, Ji Won Bang, executiva de vendes de Planet Dataset, ha recomanat crear "bessons digitals" que permetin "no només simular, sinó predir qualsevol canvi significatiu". La seva empresa es dedica al negoci de les dades, i ha assegurat que l'aplicació més utilitzada, des de fa molts anys, és "la vigilància de la política de l'aigua".
Finalment, Laura Moreno, CEO d'EarthPulse, va exigir "més actors, més consciència i més regulacions" per poder superar el repte hídric. "Nosaltres som proveïdors de solucions i hem d'integrar les solucions i oferir la informació que els nostres clients necessiten", ha concedit. Per això, un marc regulador pot "implicar" els usuaris i les empreses a seguir unes normes. "Hem d'educar què fer amb l'aigua i quins han de ser els límits", ha criticat.
El futur de l'aigua, a les estrelles
Tot seguit, però, cap d'ells s'ha atrevit a predir què succeirà durant la pròxima dècada. Tal com ha destacat Won Bang, darrerament s'ha habilitat una tecnologia que permetrà identificar la brossa marina des dels satèl·lits de l'òrbita baixa. Un fet que el sector considerava impossible fa només 2 anys. Ara, notícies com aquesta provoquen "il·lusió" a una indústria que no amaga que busca reconciliar-se amb l'espai.