"Un treballador no pot acomiadar de manera fulminant una empresa", lamenta l'advocat del Col·lectiu Ronda José Antonio González. Les normatives en cas de conflictes de caràcter laboral, especialment en el delicat cas d'impagaments o fallides, sovint ofereixen grans avantatges a l'empresari per sobre de la seva plantilla. Les desigualtats en la cobertura legal de treball i capital en aquestes situacions s'han exacerbat durant la pandèmia, amb dos anys d'activitat empresarial sovint frenada que ha posat en dubte l'activitat i fins i tot la vida útil d'una part del teixit productiu del país i de l'Estat – i, de fet, d'arreu del món.
Els mecanismes de defensa de l'activitat empresarial són més que coneguts durant la pandèmia: des dels ERTOs fins a mesures com la moratòria concursal, que permet les empreses insolvents mantenir-se més enllà de l'obligació de convocatòria de concurs de creditors per donar l'oportunitat de netejar els comptes i tornar a la viabilitat, els propietaris de la producció han tingut accés a palanques per mantenir-se actius – sovint com a "empreses zombi", com confirma el mateix González – més del que podien abans de la crisi sociosanitària, i, de vegades, més enllà de la seva vida productiva. "La normativa és enormement desigual", afirma.
González: "Quan hi ha un incompliment greu per part d'un treballador, l'empresa el pot acomiadar, però un treballador no pot acomiadar fulminantment l'empresa"
La moratòria concursal, que s'estableix el març de 2020 i ja ha registrat successives ampliacions fins al juny de 2022, deixa algunes trampes, tant per a l'empresa com, especialment, per als seus treballadors. En primer lloc, com avisa el mateix advocat de Ronda, una empresa en fallida que es manté activa per la moratòria "continua adquirint obligacions i deutes" – amb proveïdors, amb el sector públic, i especialment amb la plantilla. Per altra, es poden donar els casos d'impagament de salaris tot i el manteniment de l'activitat laboral. "Quan hi ha un incompliment greu per part d'un treballador, l'empresa el pot acomiadar", reflexiona González, però un treballador que no rep el seu salari es troba en condicions molt més precàries.
En primer lloc, si un treballador abandona l'empresa per voluntat pròpia no té dret a atur, encara que la companyia hagi incorregut en incompliments greus del contracte laboral com seria no pagar el salari. Sí que podria denunciar davant instàncies judicials, però per fer-ho, com lamenten des de Ronda, cal demostrar un mínim de tres mesos consecutius de nòmines sense pagament, que s'han d'afegir als allargats temps de la justícia – entre la denúncia i la celebració del judici i la durada d'aquest. "Això suposa molts mesos sense cobrar", explica González.
A aquesta situació s'afegeix, a més, la moratòria concursal: quan una empresa en fallida entra en concurs de creditors, el treballador té accés al FOGASA, el Fons de Garantia Salarial, que cobreix els seus ingressos mentre es resol la situació de l'empresa. Els treballadors d'una companyia que s'acull a aquesta regulació, però, no tenen dret a aquesta prestació, i, per tant, es troben sense cap mena d'ingrés tot i haver de mantenir la seva activitat laboral. "Entenem que vivim en una societat capitalista on es prima l'interès de l'empresari – critica un membre del comitè d'empresa de Mopavid, l'empresa badalonina que ha servit de paradigma d'aquest fenomen – però entre els treballadors hem vist gent patint".
Exemple i organització
Aquesta situació, com critiquen des del col·lectiu d'advocats, s'està donant cada cop més al país. Les empreses en què això es dona, però, solen ser micropimes – sovint del sector serveis, especialment afectat per les restriccions sanitàries – on els treballadors tenen escassa capacidad organitzativa i de pressió davant els interessos empresarials. Això és el que va fer especial Mopavid: l'empresa, una cristallera badalonina que fabricava productes per grans empreses com Damm o Vichy, tenia més de 60 treballadors en el moment en què es va aconseguir cancel·lar els seus contractes. "L'organització ha estat clau", afirmen des del comitè d'empresa. Els treballadors organitzats lamenten, a més, un procés que va deixar molts dels seus companys pel camí, tot identificant una "situació de desempara total davant la llei". Els treballadors de Mopavid, de la mà de Ronda i ComissionsObreres, van obtindre l'extinció dels seus contractes mitjançant un ERO – i per tant accedir a les prestacions d'atur – l'octubre de 2021 després, recorden, de prop d'un any des dels primers conflictes amb els pagaments.
Com recorden des del comitè, l'organització dels 63 treballadors va ser especialment rellevant, i més en un context de relació amb els propietaris que consideren hostil. Una font de l'òrgan, de fet, lamenta que els problemes s'arrosseguen ja des del canvi de propietari l'any 2018. "L'empresa es va vendre per tancar-se", expliquen. La situació era especialment tensa, de fet, perquè tot i que, com recorden, els prorratejos i impagaments van començar a finals de 2020, no només no es va frenar l'activitat sinó que aquesta va augmentar, en part pel tancament d'un dels seus competidors directes. Després de l'estiu de 2020 l'empresa aplica un ERTO que des del comitè consideren "fraudulent", en tant que l'activitat es va mantenir, i van haver de desafectar-se els treballadors afegits.
Comitè d'empresa de Mopavid: "Si no fots canya, et prenen de broma, i ja portàvem dos anys de presa de pèl"
Tot i la possibilitat de denúncia amb tres mesos d'incompliments salarials, el fet que l'empresa executés pagaments prorratejats o parcials, normalment insuficients, no permitia accedir a cap tipus d'empara legal. El darrer pagament complet es va acabar produint el juliol de 2021 – corresponent al juny – i en tornar de les vacances d'estiu es comença a negociar els pagaments amb el propietari de l'empresa – unes negociacions que no es compleixen, cosa que porta a la vaga convocada el setembre de 2021.
"Els dies de vaga vam anar tots a una", celebren els treballadors, tot apuntant l'activitat col·lectiva com una clau de la resolució final del conflicte amb l'extinció dels contractes. "Si no fots canya, et prenen de broma, i ja portàvem dos anys de presa de pèl". Des del comitè rememoren la intervenció, fins i tot, d'autoritats polítiques locals, com el llavors alcalde de la ciutat Xavier García Albiol, que els va demanar alleugerir la pressió, especialment a xarxes socials, per afavorir les negociacions. Actualment, la plantilla de Mopavid, molts ja en altres ocupacions o en cerca d'elles, esperen la resolució amb un judici que s'encetarà el pròxim dos de maig, en tant que el propietari encara no ha convocat el concurs de creditors corresponent. A banda de la moratòria concursal, González entén que els elevats costos del procediment i els possibles impagaments a l'equip legal de la companyia poden explicar aquesta negativa.
Apartar l'empresari
"No entenem com es deixa perdre indústria important d'aquesta forma", afirmen des del comitè d'empresa de Mopavid. En el seu cas, la pèrdua és especialment rellevant, en tant que es tractava d'una companyia amb activitat i "una rellevant cartera de clients" – que, a més, ara es trobava sense competència. Però, com recorda el mateix González, el tancament no és l'única sortida viable, ja que es poden negociar solucions alternatives, com la presa de control per part dels treballadors i la instauració d'una cooperativa – quelcom aplicable tant a la cristallera badalonina com a firmes més petites en situacions similars.
"No entenem com es deixa perdre indústria important d'aquesta forma"
"Nosaltres sempre llencem el cable per si algú el vol agafar", comenta González. Aquesta fórmula té avantatges, des de la gestió col·lectiva de la companyia fins a la continuïtat de l'activitat empresarial i, per tant, laboral. També permetria, afirma l'advocat, l'extinció d'alguns dels deutes amb els treballadors mitjançant l'entrega de la maquinària o d'altres acitus a la cooperativa. "L'empresari s'aparta del mig", proposa González. Aquesta possibilitat, però, depèn també dels processos concursals, i sovint els treballadors organitzats es poden veure superats per ofertes de compra més elevades. L'advocat, en aquest sentit, suggereix que es pugui adaptar la regulació concursal per "donar preferència a una oferta de compra d'una unitat productiva per part dels treballadors".
Això, no obstant, només és viable quan l'empresa ho és. El mateix González recorda que va oferir aquesta alternativa als treballadors d'un local de restauració, però que davant les restriccions sanitàries que encara afectaven l'hostaleria el negoci tenia molt complicat sobreviure. A més, els mecanismes per traslladar la propietat a la força de treball sovint no estan tan disponibles, ni tan ben comunicats, com altres alternatives. Des del comitè d'empresa de Mopavid lamenten, de fet, que no van assabentar-se d'aquesta opció fins que se la va comunicar en una reunió el mateix departament de Treball, "quan molts treballadors ja estaven en altres activitats".