Hi ha serials que s'allarguen durant molts anys, a través de girs de guió i noves temporades. Però, en el cas de la comercialitzadora elèctrica Holaluz, aquest s'ha tancat un any després. La companyia que van crear el 2010 a Barcelona els enginyers Carlota Pi, Ferran Nogué i Oriol Vila ha hagut de buscar ajuda després de sis anys de pèrdues –54,5 milions en total–. A més, ha hagut de fer front a un principi d'any amb una vaga indefinida dels treballadors, els sous congelats i moltes pressions. El resultat final? Un acord amb la banca i un respir, almenys, fins al 2028.
Pel que s'ha pogut saber, a través d'un comunicat remès al BME Growth, on la companyia cotitza al mercat de les pimes, Holaluz ha tancat un acord amb la banca per refinançar el seu deute. Expansión i La Vanguardia detallen que el refinançament del passiu serà fins a finals de 2028 i se situa en els 60 milions d'euros aproximadament, supeditat a l'entrada d'Icosium Investment durant els pròxims mesos. Tal com vam detallar a VIA Empresa a principis d'any, l'inversor Lofti Bellahcene, que ha estat el salvavides d'aquests moments, s'ha compromès a aportar 22 milions en dues fases que li podrien donar el control del 33,4% de la companyia i tres seients al Consell d'Administració.
Respecte al refinançament de l'empresa liderada per Carlota Pi, funcionarà mitjançant un pla de reestructuració que inclou préstecs, instruments de circulants, pagarés MARF i avals. Després de l'anunci de l'acord aquesta setmana, els títols d'Holaluz s'han disparat a borsa més d'un 22%, fins als 1,6 euros, elevant la seva capitalització fins als 28,6 milions d'euros. Cal destacar que Holaluz va arribar a valer a borsa 257 milions d'euros (2021) i avui en val poc més de 30.
La comercialitzadora manté crèdits amb entitats com BBVA, CaixaBank, Banco Santander, Banc Sabadell, Bankinter, Unicaja, Ibercaja, Deutsche Bank, Cajamar, Banca March, Caixa Enginyers, Abanca, Arquia Banc i l'Institut Català de Finances (ICF).
Holaluz va arribar a valer a borsa 257 milions d'euros (2021) i avui en val poc més de 30
L'acord, que acumula converses des de fa un any, quan es van fer públiques les complicacions econòmiques de l'entitat, ha de ser homologat per un jutge i depèn que Icosium Investments completi la seva entrada al capital abans de finals d'abril de 2025. Per això, la companyia catalana sol·licitarà els pròxims dies l'homologació judicial "per tal que s'estenguin els seus efectes a aquells creditors financers no adherits" al pla.
Uns mesos complicats: entre ERO i vagues indefinides
El pla de reestructuració, esmentat anteriorment, s'articula sobre el pagament íntegre dels crèdits, sense tenir rebaixes respecte d'aquests, i permet "el manteniment dels llocs de treball, ja que no conté mesures sobre l'ocupació".
En aquest sentit, Holaluz ha començat l'any amb unes 85 extincions de contracte a causa de la modificació substancial de les condicions de treball que elimina el teletreball, segons va informar la CGT en el seu moment. De fet, per als sindicats, la xifra representa al voltant d’un terç de la plantilla, que abans d’iniciar-se el procés que facilitava les sortides era de 230 persones. La companyia, però, minimitza l’impacte i es remet a la xifra de treballadors que consta en la seva darrera informació oficial, que és de 356 empleats -són dades del juny del 2024 remeses al BME Growth. En aquest cas, l’afectació seria d’un de cada quatre treballadors. El comitè d’empresa manté obert el conflicte contra la decisió d’eliminar totalment el teletreball. De fet, la CGT ha interposat una demanda per aquesta qüestió.
Finalment, en el marc de cinc anys després de la covid-19 i els passos enrere en el teletreball de moltes plantilles a Catalunya, la secretaria d'Acció Sindical de CCOO, Cristina Torre, detalla que "canviar el sistema de treball afecta molt els treballadors que s’han organitzat la vida, sobretot en àrees metropolitanes on l’habitatge és caríssim. Quan els treuen la possibilitat el que està fent és forçar que abandonin l’empresa en comptes de pagar les indemnitzacions que correspondria”. I ho emmarca amb exemples com el d'Holaluz, la companyia de videojocs Ubisoft o la de telemàrqueting CPM en una estratègia empresarial per abaratir acomiadaments, "aprofitant que el teletreball és una característica molt valorada pels treballadors".
Finalment, sembla que l'afer de l'energètica arriba a "bon port", almenys per alguns membres, sobretot els directius. L'‘annus horribilis’ d'Holaluz: de l'èxit de tres companys d'estudis a un desenllaç que ja no és tan incert.