En només nou anys, Carlos Pierre (Barcelona, 1991) ha convertit Badi en un referent en el sector immobiliari a l'Estat. Inicialment, es van presentar com el "Tinder dels companys de pis" i van rebre prestigiosos guardons com The App Date a la millor aplicació espanyola l'any 2015. Des de llavors, aquella idea ha derivat en un negoci que ja inclou la cobertura de serveis com la neteja o la gestió dels subministraments. Un cop superada la pandèmia, l'empresa ha recuperat el seu desig d'expandir-se i fins i tot ja prepara el seu propi vehicle d'inversió. Tot ha passat molt de pressa, però els reptes no deixen de ser-hi. Avui, qualsevol projecte que Badi vulgui engegar ho haurà de fer enmig d'un clima d'incertesa al mercat immobiliari, amb el rerefons del problema de l'habitatge i les possibles regulacions que condicionaran el sector.
Com perceps actualment la situació de l'habitatge a Catalunya?
Malament.
"Malament". Per què?
Perquè no hi ha prou habitatge, i com tothom vol viure a les mateixes zones, el preu puja, tant de lloguer com de compra. D'altra banda, les polítiques que s'estan aplicant avui dia són restrictives. Primer, per a la creació de més habitatge; i segon, per treure al mercat habitatge de lloguer. Per això s'apugen els preus. Per augmentar el parc de lloguer, s'haurien de dur a terme altres polítiques, bàsicament.
Estem veient diferents propostes, però, som molt lluny d'un canvi de tendència?
Hi ha una falta tan gran d'habitatge de lloguer que ha de sortir al mercat i d'habitatges nous que s'han de construir, que trigarem anys a solucionar el tema, si és que se soluciona del tot. Sempre hi haurà problemes, però el d'ara és molt gros. S'estan posant damunt la taula propostes per a la creació d'habitatge nou, com és el cas de l'habitatge assequible, però tot just acabem de començar. Les administracions públiques han de treballar de manera molt més estreta amb el sector privat, perquè s'ha vist que sense el segon no es pot arribar als nivells que requereixen Barcelona, Madrid i altres ciutats.
Arran del problema, una de les conseqüències més directes és que s'està canviant molt la manera de viure. A què responen aquestes tendències?
Hi ha diversos factors. La gent més jove ja no està en un mateix lloc tant de temps. És a dir, té més oportunitats per moure's, sigui per la feina remota, per accés a empreses globals, perquè viatjar és molt més barat i fàcil que abans... A causa de la globalització, la gent es mou més al voltant de diferents països i de diferents ciutats. A més, vol fer-ho. Aquest tipus de moviments fa que les persones tinguin més complicat saber exactament quant de temps estaran en una ciutat i, per tant, busquin maneres de viure més flexibles.
Posem un exemple: si jo em moc per treballar a Madrid o Barcelona de manera indefinida i sense saber quant de temps m'hi estaré, no compraré un habitatge. D'altra banda, llogar-ne un suposarà, sota els paràmetres normals, que sigui a llarg termini i que hagi de moblar el pis, donar-me d'alta quant a subministraments, etc. En definitiva, que hagi de fer diverses coses que no em surten a compte per al període en què estaré. Aleshores, la gent busca més un plug and play, és a dir, alguna cosa que es pugui reservar ara, utilitzar durant el temps que vulgui i que es pugui anar tranquil·lament quan consideri. I que tot sigui ràpid i de manera digital, és clar. De fet, això ho veiem més enllà de l'habitatge: en sectors com el del transport cada cop hi ha un percentatge més alt de subscripcions, rentings, leasings... Després, també hi ha un tema de comoditat i facilitat.
Molts economistes i experts ja han advertit que anem cap al final del model de propietat convencional. En aquest sentit, el coliving i el flex living són tendències circumstancials o han arribat per quedar-s'hi?
No, no és una cosa circumstancial. Al contrari, és un nou model que està creixent moltíssim i que no ho deixarà de fer. Ara bé, no crec que sigui el vertical que suposi un percentatge més gran a 5 o 10 anys vista. El model convencional perdurarà i continuarà sent el més gran, que és el clàssic de mudar-te a una ciutat i quedar-te a viure de manera permanent. Però és veritat que l'altre també està creixent molt i que es convertirà en un vertical per si mateix.
Aleshores, en aquest auge del coliving i del flex living, quant hi ha de canvi de tendència pel que fa la forma de viure i quant de conseqüència a la crisi d'habitatge actual?
Hi ha vegades que el coliving es confon. Per exemple, Badi és una plataforma que sobretot se centra en el lloguer d'habitacions a pisos compartits. Després té un vertical petit que està enfocat al lloguer temporal amb tots els serveis afegits, però al final el lloguer d'habitacions és una cosa que s'ha fet durant molts anys i és un mercat enorme avui dia.
Hi ha una part, la més òbvia, que és la necessitat. Al nostre marketplace veiem anunciades 35.000 habitacions per dia, i les persones les lloguen per necessitat. Òbviament, molta gent s'estimaria més viure només amb la seva parella, però actualment ha de compartir pis si vol residir en una zona en concret, perquè financerament potser no li arriba o perquè vol estalviar més.
Com dic, hi ha una part innegable que és la necessitat, però no ve d'ara únicament, encara que s'hagi agreujat el tema. Però també hi ha una altra part relacionada amb la comoditat, perquè normalment són estades més curtes, més relacionades amb el lloguer temporal, etc.
Com a empresari, en quin moment detectes l'oportunitat i el canvi de tendència amb el lloguer d'habitacions?
Fa nou anys que neix Badi. En aquell moment, nosaltres teníem una tesi basada en fets. Ja aleshores vèiem que el lloguer de l'habitació estava pujant perquè totes les ciutats més denses del món no deixaven de créixer, i per tant el preu dels lloguers augmentava. En incrementar-se més ràpidament el preu dels lloguers que el dels sous, estava clar que el sector de les habitacions repuntaria. A més, vam veure que les plataformes de classificats no estaven preparades per a un model més social, és a dir, que no se li donava tanta importància a la qüestió de la convivència i dels perfils. En aquell moment és quan neix Badi. A partir d'aquí, hem crescut per un tema de volum i de mercat. Però quan vam començar ho vam fer perquè era una qüestió purament macroeconòmica.
Com ha canviat el sector des que vau començar i vau rebre, entre d'altres, el premi The App Date 2015? Quins reptes us heu trobat pel camí?
El primer és que ha crescut molt, encara que era una cosa que ja podíem predir. El paradigma que veiem ara a Barcelona ja havia succeït abans a moltes altres ciutats: Londres, Nova York, Berlín... Allà, el preu del lloguer és molt més alt que aquí, i a Barcelona estem veient ara com està explotant tot.
D'altra banda, també ha canviat en el sentit que el tema de l'habitatge ha esdevingut l'epicentre de les polítiques i de la preocupació dels ciutadans. En realitat, això és una cosa que ha preocupat sempre, però en els darrers dos o tres anys s'ha convertit en un dels temes més rellevants i dels que més impacte té a la societat.
"Considerem que s'ha de regular el lloguer temporal, perquè en el cas dels petits propietaris probablement s'utilitza de manera poc professional"
I quin és el paper de Badi en aquesta discussió política?
Intentem contribuir a través de diferents vies. La més òbvia és el lloguer temporal. Som part d'un grup que s'ha creat i que inclou diferents operadors professionals del sector, amb l'objectiu de tenir un contacte directe amb les administracions i treballar plegats. Considerem que s'ha de regular, hi estem d'acord, perquè en el cas dels petits propietaris probablement s'utilitza el lloguer temporal de manera poc professional. En el nostre cas, som empreses que sí que afegim una capa de serveis i una proposta de valor per a una demanda que hi ha, encara que això es vegi reflectit en el preu.
Mitjançant aquest grup treballem amb les administracions. Al final, seria ideal que ens escoltessin sobre com s'ha de regular, quina és la millor fórmula, etc. És l'única manera que tenim de poder treballar junts ara per ara. Després, pel que fa a la plataforma, Badi és un simple intermediari. Som un reflex del mercat de lloguer d'habitacions a Espanya.
Aquestes futures regulacions de les quals estem parlant, poden acabar desincentivant la inversió en el sector per part d'alguns agents?
En l'àmbit polític, el fet que s'intenti regular aquest sector el màxim possible és negatiu i s'ha demostrat que desincentiva la inversió. Per exemple, si generalitzem, al sector hoteler li ha vingut genial que s'intervingui en la creació de noves llicències hoteleres, sobretot a aquells que ja tenien hotels i llicència. Per què? Perquè s'estan apujant els preus i estan encantats. D'altra banda, però, això desincentiva l'entrada de més inversió.
Succeeix el mateix en cadascun dels verticals del sector immobiliari: com més s'intervé, més preocupació tenen els inversors, especialment si es fa de manera recurrent. És a dir, si es van canviant les normes o se surt al mercat dient a la premsa que es modificaran les normes de forma recurrent, a l'inversor li fa molta por, perquè avui hi ha una norma i no sap si l'endemà canviarà. Sincerament, tot això fa que l'inversor no estigui segur posant els seus diners en un lloc. Especialment en el cas del sector immobiliari, que és un projecte a mitjà-llarg termini on es fiquen molts diners i en què porta temps veure rendibilitats.
Hem d'entendre que els inversors tenen l'oportunitat d'invertir a molts llocs diferents al voltant del món i que quan tenen por, marxen. Per tant, si volem que escullin Barcelona, hem d'intentar atreure aquests diners. I així costa.
No sé si cal esperar també una regulació forta amb el coliving.
M'agradaria, i creiem que té sentit, que s'estableixin unes normes i que s'hi reguli. A partir d'aquí, que no es canviï res durant almenys un període de 5 o 10 anys. Perquè si es torna a tocar cada any, aleshores sí que m'alarmarà. De moment, no em preocupa que es reguli. De fet, seria el millor, perquè l'inversor ja sabrà quines normes ha de seguir a l'hora d'invertir. En aquest sentit, és veritat que el tema del lloguer temporal està una mica a l'aire, perquè es parla molt però no sabem exactament com ho faran. Fins ara, s'ha creat aquest grup de treball i estem parlant amb l'administració, però també van sortint moltes notícies. Nosaltres creiem entendre com es regularà i estem tranquils, però mai no s'està segur al 100% de quina serà la regulació exacta.
"Ja justifiquem el motiu de la temporalitat i pensem que té sentit fer-ho, el que no té cap sentit és posar-hi un màxim de 6 o 9 mesos"
I quina és la previsió que manegueu?
Al final, el lloguer temporal s'entén que està justificat sempre que se'n justifiqui la temporalitat. El que nosaltres creiem és que és coherent que hi hagi operadors professionals que compleixin certes normes. Nosaltres ja justifiquem el motiu de la temporalitat i pensem que té sentit fer-ho, el que no té cap sentit és posar-hi un màxim de 6 o 9 mesos, per exemple. I això són coses que ja hem escoltat. Pot passar que vingui algú de manera temporal durant 13 mesos i que estigui justificat.
També entenem que s'hauran de justificar els nostres serveis de valor afegit, com és el cas de la neteja, el manteniment... És a dir, allò que un particular no ofereix. Per tant, nosaltres hem de generar una factura dels serveis esmentats. Això ens sembla perfecte, però si la regulació se'n surt d'aquests bàsics, el tema es pot complicar.
Tornem a Badi. Quins són els plans de l'empresa pel que fa a la vostra expansió? Com us imagineu els pròxims anys?
D'una banda, tenim la plataforma tecnològica, és a dir, el marketplace o l'aplicació. D'altra banda, tenim l'operadora. Badi, l'aplicació, és a gairebé totes les ciutats importants d'Espanya. El que volem fer amb el marketplace és que continuï creixent. Pel que fa a l'operadora, de moment som a Barcelona, Madrid i València, i la idea és expandir-nos a diferents ciutats d'Espanya on el marketplace i l'aplicació són fortes i sabem que hi ha demanda per a aquest tipus de segment. Òbviament, aquest és un segment molt més reduït que el mainstream, l'altre, però està creixent i creiem que hi ha moltes oportunitats. Així que la idea és posar el focus absolut a Espanya durant els propers dos anys. Un cop estigui consolidat Espanya, aleshores passarem a altres països, i ja veurem quins seran.
A Espanya hi ha alguna ciutat que interessi especialment?
Òbviament, a mi m'interessa especialment Barcelona, perquè sóc d'aquí i perquè crec que Barcelona té un potencial enorme per atraure aquest tipus de perfil, que és d'un poder adquisitiu alt, no el turisme cutre que arriba per passar un cap de setmana de festa. Parlem d'un prototip de persona que viatja per estudis o treball i que aporta valor a la ciutat. Però encara que m'interessi Barcelona, als meus inversors no els interessa en absolut arran del tema regulatori. Per això prefereixen molt més altres ciutats com Madrid, València, Màlaga o Palma, perquè per culpa del tema regulatori els fa molta por invertir a la nostra ciutat, cosa que és una pena. Per aquest motiu, probablement ens haurem de centrar més en altres ciutats.
"M'interessa Barcelona, però als meus inversors no els interessa en absolut arran del tema regulatori. Prefereixen molt més ciutats com Madrid, València, Màlaga o Palma"
I quins tipus d'immobles us interessen?
Els edificis sencers, tant des d'un punt de vista operatiu, com des d'altres factors com la comunitat i els serveis. En definitiva, pel fet d'oferir tot el paquet amb què compta Badi com a operadora.
Per què els edificis sencers? Perquè ens permeten oferir serveis comuns. Per exemple, tenir un gimnàs, zones de coworking i altres espais on realment hi hagi convivència i comunitat. Així mateix, en l'àmbit operatiu és molt més fàcil i a més tampoc no molestem comunitats de veïns perquè operem l'edifici de forma vertical.
Fa poc vam conèixer la notícia que Badi està treballant en el propi projecte de vehicle d'inversió. En quina fase es troba?
Estem estudiant la possibilitat de muntar un fons d'inversió amb diferents inversors, però encara no s'ha creat i no es pot anunciar res. Si succeeix, òbviament ho explicarem. Badi va començar com a plataforma, i arran de tenir les dades, la demanda i de veure una oportunitat de mercat, va llançar la seva pròpia operadora, Badi Plus, que comercialitza a través de la plataforma. Ara, doncs, té tot el sentit del món que, independentment del format, Badi comenci a comprar actius amb socis perquè Badi Plus els operi i els comercialitzi a través de Badi. Així es tanca el cercle complet i no estem només a la capa tecnològica ni operativa, sinó que també cobrim la capa immobiliària més financera.
I no dependríeu de tercers.
Correcte. És una mica on ens estem movent ara, sense deixar de banda les altres dues potes, que són súper importants. Crec que és la nostra evolució natural.
No voldria deixar passar l'oportunitat de parlar del teu perfil com a empresari. Creu que el cognom Pierre obre o tanca més portes al món empresarial?
Més que el cognom, crec que hi influeix més l'empresa. És a dir, per mi és més potent dir que vinc de Badi que no dir que el meu cognom és Pierre. Si vinc de Badi, em donen l'oportunitat d'asseure'm a la taula i poder presentar el que faig. A partir d'aquí, no tinc res tancat i tot m'ho he de guanyar jo, els meus empleats o l'empresa. Badi em pot obrir la porta a poder presentar el projecte, però sens dubte no m'aconsegueix tancar alguna cosa directament.
Vens d'una família de grans emprenedors i empresaris. És una cosa que es porta a la sang o s'aprèn?
Més que portar-se a la sang, es contagia. El meu cosí Óscar va muntar la seva empresa, després jo vaig crear Badi, els nostres pares tenien els seus negocis i els va anar bé, en el cas dels nostres avis a alguns els va anar millor que a altres... Crec que es contagia quant a cultura de família. Som emprenedors i sempre ens ha agradat muntar els nostres propis negocis. Ara la meva germana també ha llançat el seu recentment.
Com es gestiona haver aconseguit l'èxit tan de pressa? Quins objectius et queden per complir?
El tema de l'èxit és relatiu i cadascú el mesura d'una manera diferent. Badi és una empresa coneguda i Glovo encara és més famosa, però sortir en premsa i tenir alguna cosa que arriba a un públic molt ampli no és sinònim d'èxit. En l'àmbit empresarial, èxit significa poder pagar les factures, poder pagar els sous del teu equip, créixer a nivell professional i personal i després poder tenir un impacte positiu el més ampli possible. En aquest sentit, no hi ha límit. Badi és una empresa que ha passat per molts alts i baixos, ha sigut fotudíssim. En general, muntar qualsevol negoci és molt fotut. Ara estem en un bon moment, però abans també vam estar en un molt bon moment i va arribar la pandèmia i ho vam passar molt malament. Ara tornem a estar bé, però sabem que això pot canviar.
Per mi, tenir èxit és aconseguir crear una empresa sòlida, que pugui tenir alts i baixos des del punt de vista estratègic, però que es mantingui viva sempre perquè hi ha una base. Això ho estem aconseguint, però a partir d'aquí hi ha moltíssim a fer. El marketplace té un focus a Espanya i pel que fa a l'operadora de moment només som a tres ciutats espanyoles. Crec que això és infinit. Vas dia a dia, gaudint també de les coses que fas.
En aquesta línia, ajuntant els últims temes que hem abordat, hi ha algun sector que com a empresari t'interessi de cara al futur? Algun que estiguis seguint des de la distància.
Hi ha moltes coses que m'agraden. Independentment del sector, cada cop que algú em parla d'una idea o d'una empresa en un dinar, de seguida m'emociono. Si entrem en detalls, per exemple em fascina l'aplicació de la intel·ligència artificial en diferents verticals. Està evolucionant molt ràpid i té un munt d'aplicacions. Òbviament, una és el sector immobiliari, però també crec que té aplicacions prou interessants en altres sectors.
D'altra banda, el tema del transport i la connectivitat em sembla un problema grossíssim i cada cop més clar a les ciutats. Ho veiem a Barcelona: cada cop hi ha més trànsit i es triga més a anar d'un lloc a l'altre, o és més car. Les ciutats hauran d'evolucionar quant a connectivitat i transport, sobretot tenint en compte el transport públic, per poder gestionar-lo d'una altra manera.
Finalment, també hi ha una qüestió que m'agrada molt, però que és molt difícil de solucionar, que és l'alimentació. És a dir, el repte de desenvolupar fórmules per poder alimentar de forma sana i orgànica una població creixent en un mateix lloc, sigui a través del quilòmetre zero o el quilòmetre 10. El vertical farming és una cosa que ja es va posar de moda en el seu moment. Hi ha moltes empreses que ho van intentar i que els hi costa molt per un tema de despeses, però crec que és un sector súper interessant.