Carta escrita per Montserrat Ferrer, directora de la Fundació Planes Corts, com a reconeixement a la trajectòria personal i professional de Joan Planes, mort el 23 de gener de 2025.
Joan Planes era el petit dels vuit germans de cal Sovei, una casa modesta d’Estamariu, a l’Alt Urgell: la vida a pagès li va conformar una manera de veure el món com un tot, amb ritmes, matisos i complexitat, cíclic i lineal a la vegada.
Va estudiar uns anys al seminari de la Seu, gairebé per imposició del sanguini bisbe Iglesias, a qui es va trobar passejant vora el Segre quan anava amb el pare cap a la Seu. Armat amb un formidable bagatge humanístic, va baixar a estudiar enginyeria a Barcelona: el món de la mecànica l’havia fascinat des de petit, quan s’enfilava al roc de Sossiva a veure com passaven els cotxes, com formiguetes, pel fons de la vall. Sempre deia que al poble havia viscut en el temps dels romans, i que el salt a la modernitat havia estat vertiginós.
La trajectòria en el món de l’empresa va ser fulgurant: va començar el 1969 en un modest taller mecànic al Poblenou, ple de puces i ferralla. Des d’allí va construir, pas a pas, Fluidra, la primera empresa del sector de la piscina del món, una multinacional amb 7.000 treballadors, present a 50 països, que va entrar a borsa el 2007 i ara és a l’IBEX 35. Va ser capaç, fins i tot, de protagonitzar un procés de successió entre generacions insòlit i modèlic, que s’estudia a totes les escoles de negoci.
Els que el vam conèixer sabem que amb un Joan Planes a cada poble, a cada vall, el Pirineu seria un lloc encara més fabulós on viure
Fins aquí la història d’èxit, que és exemplar, però que no s’acaba aquí. Però el Joan va saber anar molt més enllà. Era un veritable filantrop, una paraula que era ens sembla d’una altra època. Un visionari, un creador, una ment d’una lucidesa gairebé sobrenatural, capaç de llegir la vida i el món amb una precisió esborronadora. Gran gestor d’equips, Els darrers anys els va dedicar a les causes més nobles: com la transformació radical de l’Orquestra Simfònica del Vallès i la Fundació Òpera de Catalunya. Fa dos anys, des de la Fundació Planes Corts va dissenyar un projecte innovador de desenvolupament rural, fonamentat en l’ús racional dels recursos propis i en l’emprenedoria local, des d’Estamariu com a pol experimental i cap al món rural de muntanya. Els que el vam conèixer sabem que amb un Joan Planes a cada poble, a cada vall, el Pirineu seria un lloc encara més fabulós on viure.