L’Enric Camprubí volia ser pagès des que era petit. Després d’estudiar enginyeria agrònoma, va tornar al poble, Campdevànol, i va comprar les seves primeres vint vaques. Va ser al 2007 i poc temps després, els seus germans, Raimon i Maurici, es van sumar al projecte.
15 anys després, Pirinat factura més de 14 milions d’euros, compta amb 1.500 vedells i exporta carn ecològica de vedella, porc, xai i pollastre a països com Alemanya, Itàlia, Polònia o República Txeca.
Un somni de vida
Raimon Camprubí explica que tot va començar com una petita aventura: “Al principi es venia a amics i familiars”. Però tot va canviar el 2008, quan arran d’un reportatge a El Periódico, es van disparar les peticions. “En dos dies li van trucar 300 persones”, recorda. A partir d’aquí va ser quan el Raimon, diplomat en Dietètica i Nutrició, es va incorporar a Pirinat.
Una de les característiques de Pirinat és que s’encarreguen de tot el cicle productiu: des de tenir cura dels ramats fins a preparar la carn i fer els lots: “Som pagesos, ramaders, elaboradors i comercialitzadors. Tanquem el cercle”. Fins i tot, a l’inici eren els mateixos germans qui la repartien. “Baixàvem fins a Tarragona a portar la carn, ens costava més la gasolina que la carn”, recorda el Raimon.
Raimon Camprubí: “Si m’ho haguessin dit, no m’ho creuria”
Els inicis de Pirinat van ser a la sala d’un carnisser de Ribes de Fresser, que els va ensenyar les tècniques necessàries per preparar la carn. El 2009, estaven en un garatge al centre de Campdevànol, en un espai de 80 metres quadrats. El client principal eren persones particulars, però comencen a arribar a restaurants, menjadors escolars I carnisseries.
En aquell moment, poc s’esperaven el que havia de venir: “Si m’ho haguessin dit, no m’ho creuria. Ens agradava molt estar al poble, la ramaderia. Estàvem molt còmodes i era un negoci per subsistir. No pensaves mai que crearies 50 llocs de treball. Veus que l’estàs armant...”.
D'un garatge a una nau de 1.500 metres quadrats
L'Enric Camprubí va començar amb vint vaques i ja tenen 1.500 vedells | ACN/ Lourdes Casademont
El 2012 van ampliar el seu espai a 200 metres quadrats i comença el creixement exponencial. Cada vegada tenen més clients i el 2014 entren a la gran distribució. “La gran distribució et fa molt volum, però marges petits. Et collen molt en preus, però et treuen molt volum i gràcies a ells tires endavant”, explica el Raimon.
El 2017 inauguren una nau de 1.500 metres quadrats i donen feina a més d’una vintena de persones. En 10 anys, passen d’un petit garatge al centre del poble a un espai de 1.500 metres quadrats. I de tenir vint vaques a més de 1.500 vedells.
Raimon Camprubí: “La clau és que tanquem tot el cercle. Som pagesos, elaborem el nostre producte i l’enviem al client final”
Als inicis, Pirinat venia majoritàriament a particulars a través del seu web. Amb els anys, han anat diversificant el negoci i, aquest, també és un dels motius que explica el seu èxit. La gran distribució és el que aporta més volum de facturació.
I un canal que ha esdevingut imprescindible és l’exportació. Tot i que s’hi van iniciar el 2021, ja representa el 30% de la facturació. Estan presents a Alemanya, Itàlia, Polònia i República Txeca. Fins i tot van enviar una comanda a Hong Kong a finals de l’any passat, però entrar en aquests països requereix més temps.
Raimon Camprubí: “Potser algú es rendiria, però nosaltres hem persistit amb il·lusió”
El camí de la internacionalització, però, no ha estat fàcil. Fa cinc o sis anys que anaven a fires. “Potser algú es rendiria, però nosaltres hem persistit amb il·lusió”, destaca el Raimon.
La seva filosofia i valors d’empresa és un dels fets que els diferencia: “És un projecte de tres germans, iniciat de zero, i és un valor afegit. Pirinat és com si fos el meu fill”. Aquesta diversificació és el que els permet no dependre de cap canal i, per exemple, no patir excessivament pel tancament dels restaurants durant la pandèmia.
La vida de poble
Els germans Camprubí eren de Campdevànol, un petit poble del Ripollès de menys de 4.000 habitants. Van estudiar a la universitat a Barcelona i van poder tornar al poble per fer créixer el seu projecte. Tot plegat en un moment en que l’abandonament de les zones rurals és cada vegada més preocupant.
“És un clar exemple que si tens una idea de negoci, estiguis on estiguis, la pots dur a terme. I així ho hem demostrat”, sentencia Raimon.