Potser a Catalunya el cas Odebrecht no és gaire conegut per part del gran públic, però en l’entorn internacional -sobretot de Sud Amèrica- se’l considera un dels escàndols més grossos de la història empresarial. El nom de l’escàndol fa referència a una constructora brasilera Odebrecht, fundada el 1944 per Norberto Odebrecht, amb arrels que arriben fins al 1923, i que té branques també als sectors de l’enginyeria, la química i la petroquímica.
L’escàndol va arribar als mitjans a finals del 2016, quan el departament de justícia dels Estats Units va fer públic el resultat de les seves investigacions, que demostraven que els directius de la companyia havien estat subornant governs durant molts anys i amb grans quantitats de diners. L’arc temporal de la recerca començava el 2001 i arribava fins aquell 2016, mentre la xifra estimada de calés esmerçada en suborns al llarg de gairebé tota Amèrica Llatina (12 països) s’enfilava fins als 788 milions de dòlars. Al mercat local, Brasil, el president de la constructora i membre de la família fundadora, Marcelo Odebrecht, ja havia estat condemnat mesos abans precisament per males pràctiques de tota mena (corrupció, rentat de capitals, suborns) que van afectar especialment a la petroliera semipública, Petrobras. En el cas de l’empresa d’hidrocarburs de bandera del Brasil, la trama de corrupció havia arribat fins al moll de l’os de la companyia. El 2018, la firma d’hidrocarburs va arribar a un acord amb el Departament de Justícia dels Estats Units per tancar el cas pagant una multa de 853 milions de dòlars.
El fiscal brasiler Carlos Lima va definir l’esquema defraudador com una “bellesa criminal”, perquè els contractes estaven tan ben fets que semblaven ser completament legals
Però per arribar al començament de la investigació, encara cal tirar un parell d’anys enrere, fins al 2014, que és quan la policia federal del Brasil havia encetat la que va ser anomenada Operació Lava Jato, que va començar per la desarticulació d’una organització que es dedicava a rentar diner negre a través d’una xarxa de gasolineres i autorentat de cotxes. Ja en aquell moment, es va considerar el cas més important del país en l’àmbit de l’emblanquiment de capitals, i estirant el fil van arribar a la petroliera Petrobras i, més tard, a Odebrecht.
Les ramificacions del cas Odebrecht són tan nombroses, que resulta molt difícil dibuixar un mapa que les reculli totes, però, simplificant, es pot dir que va afectar a polítics i càrrecs públics del Brasil, Argentina, Colòmbia, República Dominicana, Equador, Guatemala, Mèxic, Panamà, Perú, Veneçuela i l’arxipèlag d’Antigua i Barbuda. Fora d’aquesta regió, també es van revelar operacions il·lícites a Angola i Moçambic.
El departament de justícia dels Estats Units també va quedar bocabadat amb la magnitud de l’estructura concebuda per corrompre, fins al punt que la va definir “com gegantina i inigualable”
Per fer-se una idea de la complexitat de la trama, així com de la seva perfecció, cal recordar les paraules del fiscal brasiler Carlos Lima, que va definir l’esquema defraudador com una “bellesa criminal”, perquè els contractes estaven tan ben fets que semblaven ser completament legals (empreses fictícies, transaccions no comptabilitzades oficialment, comptes off-shore... fins a tenir una divisió sencera destinada als suborns). El departament de justícia dels Estats Units també va quedar bocabadat amb la magnitud de l’estructura concebuda per corrompre, fins al punt que la va definir “com gegantina i inigualable”. La xifra de 788 milions de dòlars invertits en suborns pot semblar molt elevada (curiosament, eren sempre al voltant del 3%), però cal qualificar-la de bona inversió, perquè va permetre aconseguir contractes d’obra pública per un valor de 3.340 milions de dòlars. Quan hem afirmat que havien creat una divisió sencera per comprar voluntats no estàvem pas exagerant, perquè el 2005 van obrir una àrea de negoci anomenada “Operacions Estructurades”, que s’encarregava de canalitzar aquests tipus de pagaments.
Un altre dels aspectes que fan d’aquest cas un fet històric dins del món dels escàndols empresarials és la nòmina de personatges que van ser imputats o condemnats per participar en la trama; entre els noms més destacats figuren Luiz Inácio Lula da Silva (expresident del Brasil), Mauricio Funes (expresident del Salvador), Ricardo Martinelli (expresident del Panamà), Jorge Glas (exvicepresident de l’Equador) o Alan García (expresident del Perú, que es va suïcidar just quan la policia arribava a casa seva a detenir-lo).
La xifra de 788 milions de dòlars invertits en suborns pot semblar molt elevada, però cal qualificar-la de bona inversió, perquè va permetre aconseguir contractes d’obra pública per un valor de 3.340 milions de dòlars
En aquesta ocasió Espanya va quedar gairebé del tot al marge d’aquesta trama gegantina i amb prou feines va ser agraciada amb la menudalla de l’operació, com va ser l’emblanquiment de 22 milions d’euros dels corruptes a través d’homes de palla espanyols. Fora de territori espanyol, també s’ha vist implicada la constructora FCC, que ha estat acusada de pagar uns 178 milions d’euros en suborns a càrrecs panamenys (xifra estimada per la Unidad Central Operativa de la Guardia Civil).
Amb l’esclat del cas, l’any 2019 la firma Odebrecht va acabar fent suspensió de pagaments, quan només quatre anys abans havia arribat a facturar prop de 38.000 milions de dòlars. L’any 2020 va renéixer amb la denominació de Novonor.