25
de Juliol
de
2016
Act.
26
de Juliol
de
2016
Al bell mig de les Rambles, mig amagada en una cantonada, la Casa Beethoven fa més de 130 anys que acosta la música als barcelonins i visitants. Un vistós cartell lluminós i el nom del compositor alemany són el reclam que fa girar els ulls cap a una diminuta botiga amb un bonic aparador de fusta d'aire modernista. Al seu interior, un llarg taulell i una prestatgeria plena de llibres de música i partitures ens dóna la benvinguda i ens convida a fer un viatge en el temps. Més endins, un piano conviu amb les vitrines plenes d'objectes de regal de temàtica musical, els vinils i els CD's. I al fons, alguns instruments esperen que un nou propietari els vingui a buscar per donar-los vida. Un pòster de Beethoven presideix l'espai i ens recorda que aquesta és la seva casa i la de tots els amants de la música, el llenguatge més universal.
La botiga va obrir oficialment l'any 1880, amb el nom de Casa Guàrdia. Llavors, les botigues de partitures formaven part habitual del paisatge comercial de la ciutat. "En aquella època n'hi havia moltes, perquè si volies sentir música a casa, te l'havies de fer tu mateix", explica Jaume Doncos, l'actual responsable. El nom de Casa Beethoven li van posar els seus avantpassats: "Era un nom més comercial". L'oncle del seu pare, Lluís Jordà, es va fer càrrec del negoci a partir del 1915 i la botiga va passar al seu nebot Jaume Doncos, que és el pare de l'actual propietari, que també es diu Jaume i que està al peu del canó des del 1978.
Guerres, crisis i noves tecnologies
La història de la Casa Beethoven és una història de resistència: "Hem resistit les guerres, i sobretot, l'arribada de les noves tecnologies, que sempre han estat perjudicials per a nosaltres". Els Doncos ho saben prou bé. Cap als anys vint, l'aparició de sistemes d'enregistrament del so ja van posar en risc el negoci de les partitures, que llavors representava el 100% dels productes que oferia la Casa Beethoven. "Però nosaltres vam aguantar. Això era un negoci familiar i treballant molt i amb esforç, vam aconseguir resistir".
Llavors va arribar a la Guerra Civil, un altre moment crític amb efectes singulars per a aquesta botiga musical de les Rambles: "La música és un llenguatge universal i això fa que tinguem molts productes d'importació. Durant la Guerra Civil importàvem partitures tant del Regne Unit com d'Alemanya, i això estava mal vist pels dos bàndols. Les havíem de comprar d'amagat, gairebé com si fos droga".
I ja en ple segle XXI, una nova revolució amenaça el negoci. Internet facilita les descàrregues il·legals de partitures, i gegants comercials de venda online com Amazon es fan seu gran part del mercat. Per no mencionar la crisi econòmica, que com a tothom, també ha causat estralls en el negoci musical. "El nostre volum de negoci ha davallat entre un 60-70% respecte a fa 10 anys", explica Jaume Doncos, que lamenta que les administracions no siguin capaç de combatre la pirateria de forma més rotunda.
Per fer-hi front, la botiga ha diversificat l'oferta, afegint als seus espectaculars fons de 80.000 partitures, una selecció d'objectes de regal de temàtica musical, instruments i discos. I també han obert una botiga online. "I si abans treballàvem 50 hores a la setmana, ara en treballem 60", remarca.
La transformació del barri
Avui, però, el negoci ha de resistir davant una altra gran amenaça: la transformació del barri on s'ubica des de fa 136 anys. Testimonis privilegiats dels canvis que ha viscut un dels eixos principals de la ciutat de Barcelona al llarg de més d'un segle, avui des de la Casa Beethoven observen amb tristesa la desaparició dels comerços locals amb més tradició i també dels veïns de tota la vida. "A banda de competir amb la crisi, hem de lluitar contra la davallada de categoria del barri, ara aquí tot són turistes i botigues de souvenirs. Tenim sort de tenir turistes, però la gent de Barcelona ja no baixa", assenyala Doncos.
"A la nostra zona pots veure que els negocis de casa han desaparegut tots", afegeix, enumerant botigues com la Montserratina o el Musical Emporium, que han hagut de tancar afectats per l'augment dels lloguers, pràcticament impagables per a petits comerciants. En el cas de Casa Beethoven, que ocupen els baixos d'un edifici de propietat municipal, van renegociar fa un temps els preus del lloguer i això els ha permès mantenir la botiga oberta. "És cert que l'Ajuntament ha protegit algunes botigues però només a escala física, en el nostre cas han protegit la façana, el tauler i el prestatge de fusta, però no pas el negoci. Això es podria convertir en una hamburgueseria", adverteix.
Amb prop de 40 anys d'experiència en el negoci, Doncos reconeix que no és massa optimista davant el futur de la Casa Beethoven: "Els que ja tenim 55 anys intentem arribar al final i després, ja veurem". Hi ha relleu a la vista? "Hi ha nebots que s'hi podrien dedicar, però la meva filla, per exemple, ja és veterinària. Ser autònom no és tan bo, vius en una inestabilitat que no val la pena".
De moment, però, la Casa Beethoven segueix oberta i, com el primer dia, continua sent un punt de trobada pels aficionats a la música. Cada dissabte, i des de fa molts anys, un grup de gent es reuneix al voltant del piano que hi ha a la botiga, de la mateixa manera que en el seu moment ho van fer personatges il·lustres com Albéniz o Granados. I continuen passant per allà estudiants de música que, qui sap si algun dia es convertiran en intèrprets tan reconeguts com Joaquim Aragall o Montserrat Caballé, que també van ser clients habituals de la casa.
La botiga va obrir oficialment l'any 1880, amb el nom de Casa Guàrdia. Llavors, les botigues de partitures formaven part habitual del paisatge comercial de la ciutat. "En aquella època n'hi havia moltes, perquè si volies sentir música a casa, te l'havies de fer tu mateix", explica Jaume Doncos, l'actual responsable. El nom de Casa Beethoven li van posar els seus avantpassats: "Era un nom més comercial". L'oncle del seu pare, Lluís Jordà, es va fer càrrec del negoci a partir del 1915 i la botiga va passar al seu nebot Jaume Doncos, que és el pare de l'actual propietari, que també es diu Jaume i que està al peu del canó des del 1978.
Guerres, crisis i noves tecnologies
La història de la Casa Beethoven és una història de resistència: "Hem resistit les guerres, i sobretot, l'arribada de les noves tecnologies, que sempre han estat perjudicials per a nosaltres". Els Doncos ho saben prou bé. Cap als anys vint, l'aparició de sistemes d'enregistrament del so ja van posar en risc el negoci de les partitures, que llavors representava el 100% dels productes que oferia la Casa Beethoven. "Però nosaltres vam aguantar. Això era un negoci familiar i treballant molt i amb esforç, vam aconseguir resistir".
Llavors va arribar a la Guerra Civil, un altre moment crític amb efectes singulars per a aquesta botiga musical de les Rambles: "La música és un llenguatge universal i això fa que tinguem molts productes d'importació. Durant la Guerra Civil importàvem partitures tant del Regne Unit com d'Alemanya, i això estava mal vist pels dos bàndols. Les havíem de comprar d'amagat, gairebé com si fos droga".
I ja en ple segle XXI, una nova revolució amenaça el negoci. Internet facilita les descàrregues il·legals de partitures, i gegants comercials de venda online com Amazon es fan seu gran part del mercat. Per no mencionar la crisi econòmica, que com a tothom, també ha causat estralls en el negoci musical. "El nostre volum de negoci ha davallat entre un 60-70% respecte a fa 10 anys", explica Jaume Doncos, que lamenta que les administracions no siguin capaç de combatre la pirateria de forma més rotunda.
Per fer-hi front, la botiga ha diversificat l'oferta, afegint als seus espectaculars fons de 80.000 partitures, una selecció d'objectes de regal de temàtica musical, instruments i discos. I també han obert una botiga online. "I si abans treballàvem 50 hores a la setmana, ara en treballem 60", remarca.
La transformació del barri
Avui, però, el negoci ha de resistir davant una altra gran amenaça: la transformació del barri on s'ubica des de fa 136 anys. Testimonis privilegiats dels canvis que ha viscut un dels eixos principals de la ciutat de Barcelona al llarg de més d'un segle, avui des de la Casa Beethoven observen amb tristesa la desaparició dels comerços locals amb més tradició i també dels veïns de tota la vida. "A banda de competir amb la crisi, hem de lluitar contra la davallada de categoria del barri, ara aquí tot són turistes i botigues de souvenirs. Tenim sort de tenir turistes, però la gent de Barcelona ja no baixa", assenyala Doncos.
"A la nostra zona pots veure que els negocis de casa han desaparegut tots", afegeix, enumerant botigues com la Montserratina o el Musical Emporium, que han hagut de tancar afectats per l'augment dels lloguers, pràcticament impagables per a petits comerciants. En el cas de Casa Beethoven, que ocupen els baixos d'un edifici de propietat municipal, van renegociar fa un temps els preus del lloguer i això els ha permès mantenir la botiga oberta. "És cert que l'Ajuntament ha protegit algunes botigues però només a escala física, en el nostre cas han protegit la façana, el tauler i el prestatge de fusta, però no pas el negoci. Això es podria convertir en una hamburgueseria", adverteix.
Amb prop de 40 anys d'experiència en el negoci, Doncos reconeix que no és massa optimista davant el futur de la Casa Beethoven: "Els que ja tenim 55 anys intentem arribar al final i després, ja veurem". Hi ha relleu a la vista? "Hi ha nebots que s'hi podrien dedicar, però la meva filla, per exemple, ja és veterinària. Ser autònom no és tan bo, vius en una inestabilitat que no val la pena".
De moment, però, la Casa Beethoven segueix oberta i, com el primer dia, continua sent un punt de trobada pels aficionats a la música. Cada dissabte, i des de fa molts anys, un grup de gent es reuneix al voltant del piano que hi ha a la botiga, de la mateixa manera que en el seu moment ho van fer personatges il·lustres com Albéniz o Granados. I continuen passant per allà estudiants de música que, qui sap si algun dia es convertiran en intèrprets tan reconeguts com Joaquim Aragall o Montserrat Caballé, que també van ser clients habituals de la casa.