27
de Juliol
de
2015
Act.
28
de Juliol
de
2015
La legítima llonganissa de Vic és el bé més preuat i producte de tota la vida de la Casa Riera Ordeix. Cal subratllar el 'de tota la vida', perquè fa 163 anys que aquesta empresa familiar elabora els embotitsseguint el mateix procés.
El negoci va néixer el 1852 de la mà de Josep Riera amb una botiga a prop del mercat del Born on comercialitzava llonganisses. I de Barcelona, va fer el salt a Vic amb el seu fill, a l'edifici on encara treballa la companyia. "Mateix local, mateixa família i mateix producte. A on es pot trobar això avui dia?", pregunta l'actual director i sisena generació, Joaquim Comella Riera, qui descriu així els trets que els fan ser una empresa singular.
Una recepta centenària
Tot i haver incorporat maquinària moderna al procés d'elaboració, la recepta no ha variat en 16 dècades. Fins i tot poden presumir d'utilitzar els assecadors de fusta originaris del segle XIX, un detall "únic i bonic", segons Comella, i que els dóna el dret de presumir per fer un "assecatge com el d'abans".
També defugen dels conservants, els aromes i altres elements artificials: "Tenim granges pròpiesi, quan no ens podem auto subministrar, que passa sobretot als mesos de setembre i octubre, comprem la matèria primera a la zona. Així podem controlar la carn, que volem que sigui 100% natural, amb color viu i forta i consistent". És a dir, una matèria primera com la d'abans.
Qualitat certificada
El resultat d'aquesta obsessió per no canviar ni un sol pas de l'elaboració és el segell d'Identificació Geogràfica Protegida (IGP) de Vic. "El nom de la llonganissa de Vic té fama de ser bona, es considera un producte de qualitat i de prestigi, i aquests reconeixements evita que fora de la zona geogràfica de la plana es pugui elaborar una llonganissa que es digui igual i que no estigui a l'altura", explica Comella sobre els avantatges d'aquest distintiu.
Per obtenir el segell, cal passar uns exàmens que certifiquen que s'ha elaborat amb els ingredients i procediment que estipula l'IGP del producte i regió. Una prova que, per a ell, és "fàcil" perquè fan llonganisses naturals.
Respecte als beneficis, Comella reconeix que no ajuda a impulsar les vendes a escala nacional, però sí a l'estranger. "Aquí ja som una marca reconeguda i no suposa res, tot i que a fora sí que és un valor afegit perquè el segell denota prestigi i qualitat", afegeix.
Una llonganissa internacional
Les llonganisses de Cara Riera Ordeix es poden comprar als magatzems Harrods de Londres, a les galeries Lafayette de París i a les KaDeWE de Berlín, i a la cadena de supermercats gurmet Globus de Suïssa. Malgrat que a l'estranger no venen en massa i que es troben pocs punts de venda, són botigues exclusives que enalteixen el valor del producte.
El mercat internacional els suposa un 15% de la facturació anual, una xifra per la qual no destaquen, però que és suficient. Busquen comerços singulars i on el client té un poder adquisitiu més elevat al de la mitjana.
En el cas d'Espanya, El Corte Inglés i botigues especialitzades són qui comercialitza el producte. El mercat espanyol suposa prop del 40% de la facturació anual, mentre que el català el 60% restant.
De la distribució per l'Estat espanyola, Comella destaca les dificultats que tenen al nord: "Venem molt de Madrid a Andalusia. El nord és, històricament, una zona complicada, hi ha uns costums diferents i busquen productes més especiats i forts com els ibèrics". Tanmateix, segueixen insistint per guanyar-hi presència.
Un client fidel
La clientela també es caracteritza per passar de generació en generació l'hàbit de consumir llonganisses de la marca vigatana. Comella atribueix a aquest "comprador fidel" i al "nínxol de mercat reduït" la bona salut de la companyia en els últims anys, ja que han pogut fer front a la crisi sense problemes.
Paral·lelament, els ha beneficiat el fet de traspassar la línia de simple producte de consum a obsequi. "El client ens veu com la llonganissa de tota la vida, com un regal que porten a algú per agrair alguna cosa o com a detall per quedar bé", apunta.
Els secrets de l'èxit
Superar els 160 anys i tenir una facturació anual de 2 milions i mig d'euros amb una empresa de només 19 treballadors avalen l'èxit. Però els vertaders pilars que sostenen el negoci són: "Ser humils, estimar-se el producte i sentir-lo". "De petit ja venia a la fàbrica amb el meu avi, qui me l'ensenyava i em va transmetre el sentiment. Per això puc dir que per a mi no és una empresa on vaig a treballar i prou, és casa meva", recorda Comella.
També ressalta el fet d'elaborar la mateixa llonganissa que el 1852, el que els permet "recordar i respectar els avantpassats, i seguir la línia en la qual ells creien".
El negoci va néixer el 1852 de la mà de Josep Riera amb una botiga a prop del mercat del Born on comercialitzava llonganisses. I de Barcelona, va fer el salt a Vic amb el seu fill, a l'edifici on encara treballa la companyia. "Mateix local, mateixa família i mateix producte. A on es pot trobar això avui dia?", pregunta l'actual director i sisena generació, Joaquim Comella Riera, qui descriu així els trets que els fan ser una empresa singular.
Una recepta centenària
Tot i haver incorporat maquinària moderna al procés d'elaboració, la recepta no ha variat en 16 dècades. Fins i tot poden presumir d'utilitzar els assecadors de fusta originaris del segle XIX, un detall "únic i bonic", segons Comella, i que els dóna el dret de presumir per fer un "assecatge com el d'abans".
També defugen dels conservants, els aromes i altres elements artificials: "Tenim granges pròpiesi, quan no ens podem auto subministrar, que passa sobretot als mesos de setembre i octubre, comprem la matèria primera a la zona. Així podem controlar la carn, que volem que sigui 100% natural, amb color viu i forta i consistent". És a dir, una matèria primera com la d'abans.
Qualitat certificada
El resultat d'aquesta obsessió per no canviar ni un sol pas de l'elaboració és el segell d'Identificació Geogràfica Protegida (IGP) de Vic. "El nom de la llonganissa de Vic té fama de ser bona, es considera un producte de qualitat i de prestigi, i aquests reconeixements evita que fora de la zona geogràfica de la plana es pugui elaborar una llonganissa que es digui igual i que no estigui a l'altura", explica Comella sobre els avantatges d'aquest distintiu.
 |
| Casa Riera Ordeix és l'única de la plana de Vic que elabora un fuet totalment natural. Cedida |
Per obtenir el segell, cal passar uns exàmens que certifiquen que s'ha elaborat amb els ingredients i procediment que estipula l'IGP del producte i regió. Una prova que, per a ell, és "fàcil" perquè fan llonganisses naturals.
Respecte als beneficis, Comella reconeix que no ajuda a impulsar les vendes a escala nacional, però sí a l'estranger. "Aquí ja som una marca reconeguda i no suposa res, tot i que a fora sí que és un valor afegit perquè el segell denota prestigi i qualitat", afegeix.
Una llonganissa internacional
Les llonganisses de Cara Riera Ordeix es poden comprar als magatzems Harrods de Londres, a les galeries Lafayette de París i a les KaDeWE de Berlín, i a la cadena de supermercats gurmet Globus de Suïssa. Malgrat que a l'estranger no venen en massa i que es troben pocs punts de venda, són botigues exclusives que enalteixen el valor del producte.
El mercat internacional els suposa un 15% de la facturació anual, una xifra per la qual no destaquen, però que és suficient. Busquen comerços singulars i on el client té un poder adquisitiu més elevat al de la mitjana.
En el cas d'Espanya, El Corte Inglés i botigues especialitzades són qui comercialitza el producte. El mercat espanyol suposa prop del 40% de la facturació anual, mentre que el català el 60% restant.
De la distribució per l'Estat espanyola, Comella destaca les dificultats que tenen al nord: "Venem molt de Madrid a Andalusia. El nord és, històricament, una zona complicada, hi ha uns costums diferents i busquen productes més especiats i forts com els ibèrics". Tanmateix, segueixen insistint per guanyar-hi presència.
Un client fidel
La clientela també es caracteritza per passar de generació en generació l'hàbit de consumir llonganisses de la marca vigatana. Comella atribueix a aquest "comprador fidel" i al "nínxol de mercat reduït" la bona salut de la companyia en els últims anys, ja que han pogut fer front a la crisi sense problemes.
Paral·lelament, els ha beneficiat el fet de traspassar la línia de simple producte de consum a obsequi. "El client ens veu com la llonganissa de tota la vida, com un regal que porten a algú per agrair alguna cosa o com a detall per quedar bé", apunta.
Els secrets de l'èxit
Superar els 160 anys i tenir una facturació anual de 2 milions i mig d'euros amb una empresa de només 19 treballadors avalen l'èxit. Però els vertaders pilars que sostenen el negoci són: "Ser humils, estimar-se el producte i sentir-lo". "De petit ja venia a la fàbrica amb el meu avi, qui me l'ensenyava i em va transmetre el sentiment. Per això puc dir que per a mi no és una empresa on vaig a treballar i prou, és casa meva", recorda Comella.
També ressalta el fet d'elaborar la mateixa llonganissa que el 1852, el que els permet "recordar i respectar els avantpassats, i seguir la línia en la qual ells creien".