La indústria formava part de l'ADN de Montse Pujol. La seva família capitaneja el grup Pujol, especialitzats a elaborar prefabricats pel sector industrial, ramader o residencial. Tot i integrar-se a l'empresa familiar, la seva vocació d'arquitecte la va fer evolucionar cap al món residencial, on va crear PMP, una empresa que va revolucionar el sector amb la introducció de les cases prefabricades.
Montse Pujol: "Val més que et copiïn, que no pas haver de copiar. Vol dir que alguna cosa has fet bé"
Avui, són molt més habituals, però fa més de vint anys, la idea de Montse Pujol va suposar tota una innovació a Espanya i valors com la sostenibilitat no eren tan ben acollits pel mercat. Ara ha canviat i han crescut fins a facturar uns 17 milions d'euros i donar feina a unes 90 persones. Al seu camí, que van iniciar en solitari, ara s'hi han afegit desenes d'empreses. "Val més que et copiïn, que no pas haver de copiar. Vol dir que alguna cosa has fet bé", sentencia.
Un cervell industrial
Acostumada al món industrial i de fàbrica, Montse Pujol va quedar molt sobtada quan, fent al pas al sector residencial, va veure el descontrol i improvisació que hi havia en la construcció. No controlaven els temps, depenien de molts proveïdors, els pressupostos no es complien... "Estàs acostumat a fer les coses d'altra manera. Tanta improvisació i descontrol em posava molt nerviosa. Veníem del món industrial, on tot està molt controlat", reconeix.
Els primers anys de PMP van ser en la construcció tradicional, quan Montse Pujol va detectar totes aquestes carències. Sabia que en la construcció de naus, per exemple, la prefabricació estava a l'ordre del dia. En el sector residencial, encara s'anava aixecant una casa totxo a totxo en el mateix terreny.
La industrialització de les cases
En aquell moment només els forjats de les cases es feien a fàbrica. I la Montse Pujol va pensar perquè no portar tota l'experiència industrial i de fabricació al sector residencial i d'arquitectura. Era al voltant del 2006 quan van crear les cases prêt-à-porter. És a dir, cases llestes per endur-se des de la fàbrica.
Primer feien a fàbrica les parets de tancament, després les estructurals i més endavant els fonaments o les parets amb finestres. Fins que van aconseguir fer tots els elements de la casa en una fàbrica per unir-los, com si fos un Lego, al terreny definitiu. "S'entreguen en quatre mesos i ho fem tot", assegura. De la fàbrica a la parcel·la.
Montse Pujol: "Vam unir la industrialització a la sostenibilitat"
Però la industrialització de la construcció i l'arquitectura no era l'únic valor que Montse Pujol volia aportar a PMP. La sostenibilitat era l'altra gran variable que volia impregnar a les seves construccions. Això vol dir cases passives, on el consum energètic sigui mínim, hi hagi reciclatge i reutilització de recursos, generació d'energia, aprofitament d'aigua i eficiència... Tota una sèrie de característiques que als 2000 eren ben estranyes.
Així van crear amb l'equip d'arquitectes de Felip Pich-Aguilera el 2006 la Casa Kyoto, una de les primeres cases prefabricada i bioclimàtica d'Espanya. Un producte que els va fer guanyar nombrosos premis i reconeixements. "Volíem fer una casa industrialitzada i sostenible i no n'hi havia cap al mercat", explica Pujol. Així, van decidir crear el seu model, que va acabar tenint molt ressò. Tot i això, cap institució va donar-los suport.
Montse Pujol: "Ens va donar molt reconeixement internacional, però no vam fer ni un duro"
"Ens va donar molt reconeixement internacional i va agradar molt, era una casa molt especial. Però no vam fer ni un duro, no em van vendre ni una", recorda la fundadora de PMP, que afegeix: "El mercat no estava preparat pels costos de la sostenibilitat. I tampoc per la industrialització de les cases". Però va revolucionar el sector i va sentar les bases del futur de l'arquitectura, amb la sostenibilitat i la industrialització com a pilars.
Així, van decidir reduir les prestacions d'aquest primer model, massa ambiciós per al moment i la visió en vers la sostenibilitat. I van anar obrint camí d'un sector, la industrialització i sostenibilitat dels habitatges, que s'ha acabat consolidant. "Vam picar molta pedra, a la gent li costava molt. I vam anar guanyant clients pel boca-orella entre clients", destaca.
Obrir camí
Aquella visió de Montse Pujol es va anar estenent i guanyant adeptes entre la societat i els professionals: "En quatre o cinc anys ha canviat molt. Hem passat d'estar gairebé sols a tenir competència sota les pedres". Un fet que no preocupa a PMP, ja que entenen que és un sector a l'alça on hi haurà pastís per molts.
Les cases prefabricades, que fa uns anys suposaven un percentatge ínfim del sector residencial de les unifamiliars, ara han guanyat molt pes. Per Pujol, conceptes com el control de l'obra, el pressupost o els terminis són factors claus. A més, considera que cada vegada hi ha menys professionals qualificats que dominin les feines de la construcció professional, ja que no detecta un relleu generacional. "El mercat ha de fer un canvi d'aposta per la industrialització", emfatitza.
El Lego de la construcció
En el seu cas, PMP disposa de la fàbrica a Les Borges Blanques, des d'on produeix les peces necessàries per a totes les seves cases. Unes peces idèntiques, però que donen resultats diferents i cases personalitzades. Altra vegada, com un Lego, on les peces són iguals, però les construccions poden ser molt variades. A més, al treballar en un entorn de fàbrica, poden fer moltes més proves de materials, aïllaments o qualitats que si es fa directament a l'obra. "Només veig avantatges", recalca Pujol, que afegeix que, un cop fetes, no hi ha diferències visuals amb les cases tradicionals.
Ara volen fer el salt fora de Catalunya i tenen una oficina a Madrid (a més de Barcelona i Girona, amb les oficines centrals a Lleida). A la capital espanyola ja estan elaborant dues cases i ara esperen consolidar l'expansió, a través de noves inversions amb el suport de l'Institut Català de Finances.
Montse Pujol: "Veig errors en la gent que comença ara i que nosaltres ja havíem fet"
Com deia al principi, Montse Pujol no està preocupada perquè molts competidors hagin seguit els seus passos: "Ens diferencia l'experiència i el coneixement adquirit, portem molts anys. Veig errors en la gent que comença ara i que nosaltres ja havíem fet. Hem perdut diners, hem fet proves fallides... Ara tenim molt clar el que hem de fer".
A més, el fet que apareguin competidors també certifica la feina feta: "Demostra que has anat per bon camí".