Encara corria el segle passat quan el terme flux de caixa (en anglès, cash flow) es va considerar un terme normalitzat en català, es va incloure en ell Diccionari de la llengua catalana i es va difondre, també, a través de diverses obres terminològiques i especialitzades de l’àmbit de l’economia i l’empresa.
Es tracta d’un concepte ben conegut en comptabilitat financera que fa referència a la magnitud comptable utilitzada per a estimar els recursos generats per una empresa durant un període determinat, que es destinen a finançar les necessitats de la seva activitat.
La denominació catalana flux de caixa és un calc de l’anglès cash flow. Altres llengües, com ara el castellà, flujo de caja; l’italià, flusso di cassa; o el portuguès, fluxo de caixa, també han adoptat el recurs del calc, és a dir, de la traducció literal del terme anglès.
Tot i que de vegades hi pot haver certa resistència a utilitzar el terme català, perquè es considera que l’anglicisme reflecteix millor els trets essencials del concepte d’especialitat que les alternatives denominatives que es proposen en altres llengües, en el cas de flux de caixa ens trobem davant d’un terme ben format en català, transparent i entenedor, utilitzat pels especialistes del sector i que permet comunicar amb claredat el concepte a què fa referència.
Un terme que, com diu la cançó, ara que té vint anys, encara té força, no té l’ànima morta i, malgrat la constant pressió de l’anglès, mereix ser el solista principal en les comunicacions especialitzades i els canals de difusió en català.