RogerTorrentconfia en la tecnologia. El conseller d'Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya és clar: tots els sectors econòmics del país, totes les branques de la producció i de la prestació de serveis, necessiten implementar avenços tècnics als seus negocis a fi de "millorar l'eficiència i la qualitat" de qualsevol que sigui el final de la seva cadena de valor. El Cercle Tecnològic de Catalunya, una associació que agrupa un bon tros del creixent sector TIC del país, comparteix l'apreciació, i l'ha concretat en la primera entrega dels reconeixements CatalunyaImpacta; uns guardons dirigits a empreses dels tres sectors productius per la seva proficiència en la implementació de noves tecnologies a les seves propostes empresarials.
El president del Cercle Tecnològic, JoanRamonBarrera, porta més lluny aquesta anàlisi. Segons l'empresari, "la tecnologia és un element transformador de la societat", una palanca per introduir canvis qualitatius en l'organització de relacions, consum, producció... Amb més de 113.000 treballadors i una aportació del 10% del PIB del país, la indústria tecnològica ocupa espais prioritaris arreu; ha esdevingut "un pilar fonamental de l'economia del país", reitera el president. En aquest sentit, el Cercle Tecnològic ja 13 anys que publica el seu baròmetre del sector. EL dirigent de l'entitat recorda com els guardons concreten una cerca de materialitat dels estudis i les dades recollides al document per, mitjançant la iniciativa, visibilitzar alguns dels casos d'èxit de l'ecosistema del país. "El país té moltes ganes de buscar posicions de lideratge innovador", opina Josep Maria Farran, CEO d'Applus IDIADA, una de les firmes premiades.
Torrent: "La tecnologia fa una empresa catalana més sostenible i competitiva en el context internacional"
Des de les administracions reconeixen, de fet, aquesta pulsió de l'empresa catalana. Torrent lloa que sectors que no estan tan estretament relacionats amb les noves tecnologies, com és el de l'agricultura, "estan fent un esforç molt intensiu per implementar la digitalització". Així ho confirma el president d'un altre dels guanyadors de la vetllada, la Indicació Geogràfica Protegida Poma de Girona. Segons JordiArmengol, des del sector aposten per la tecnologia perquè els fan "més competitius, però també permet un ús responsable dels recursos naturals que aporta el territori". Així, la transformació que impulsa la implementació de processos tecnològics contribueix a la màxima que subratlla el titular d'Empresa de fer de l'ecosistema català un "més sostenible i competitiu en el context internacional".
Segons el vicepresident de la Generalitat i conseller de Polítiques Digitals JordiPuigneró, l'evolució del teixit empresarial català en l'àmbit de les tecnologies ratifica aquestes apostes. "Tenim empreses que lideren l'avantguarda, que són buc insígnia dels seus sectors", apunta. En complicitat amb els representants del Cercle Tecnològic, Puigneró subratlla l'acceleració del procés pels efectes de la pandèmia. "Amb tota la feina de pedagogia que portàvem fent amb la transició digital i ha hagut de venir un punyeter virus per impulsar la tecnologia", ironitza, tot apuntant que, de cara al futur, s'han de bastir les estructures perquè no calguin grans esdeveniments globals per despertar l'interès per les TIC. "No només hem de canviar en presència de l'abisme, hem d'aventurar cap a on va el món i avançar-nos als canvis", etziba.
Guardons multisectorials
Un jutjat format per diverses personalitats del món de l'empresa i l'escena tecnològica del país ha decidit els guanyadors d'aquesta primera edició dels Catalunya Impacte entre més de 30 candidatures presentades. La vicepresidenta de Foment del Treball i CEO de Social Car Mar Alarcón, el director de l'Internet of Things Solutions World Congress RogerBou o la presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona MònicaRoca han format part del grup que ha entregat els trofeus dissenyats per l'alumni d'Elisava Júlia Esqué –una col·laboració amb les escoles de disseny que es mantindrà en futures edicions, segons ha apuntat el mateix Cercle Tecnològic–. Barrera ha valorat la tasca del jurat, entre el que es van generar "debats de qualitat" sobre les prioritats del sector tecnològic català.
El president del Cercle Tecnològic, Joan Ramon Barrera | Cedida
El primer premiat, corresponent al sector primari, ha estat la IGP Poma de Girona, per la iniciativa Giroreg. Es tracta d'una eina que recomana els patrons de reg de les plantacions fruitals segons lectures de la plataforma Watercrop. Com ha explicat Armengol, la tecnologia permet saber la previsió meteorològica a set dies vista, la humitat del sòl o les necessitats de les plantes analitzades. El president de la demarcació celebra que, d'ençà de la implementació dels més de 150 aparells, s'han "aconseguit arbres amb una salut més equilibrada i amb fruites de més qualitat". L'aplicació del recomanador de reg ha assolit, a més, un 30% en la reducció del consum d'aigua i d'energia en els motors de la maquinària, en tant que ha aconseguit optimitzar els processos de cura de les plantacions. "Ara som més intensius i productius", celebra Armengol.
"Sense el Supercomputing Center, el Sincrotró o el cable submarí, ni podríem pensar tenir algunes d'aquestes tecnologies"
En el cas del sector industrial, Applus IDIADA s'ha fet amb el guardó gràcies al seu "banc de proves per al cotxe del futur". Mitjançant una col·laboració amb Orange i Ericsson, la firma ha establert un sandbox per al vehicle autònom i connectat al Baix Penedès, un dels seus grans centres internacionals. "Un moment d'un canvi tecnològic tan important és també un de grans oportunitats", augura Ferran, que subratlla la capacitat transformadora de les tecnologies connectades sobre el sector de l'automòbil. A l'espai d'Applus han fet proves Nissan, Seat o Mclaren, amb experiments d'ample espectre des del 2G fins a les darreres propostes 5G. "Amb els cotxes passarà com amb els mòbils; que abans eren per trucar i ara hi fem de tot menys trucar", bromeja el CEO, que veu un potencial per reconvertir la del cotxe des d'una indústria purament centrada en la mobilitat a una "d'oci i gaudi" gràcies a l'automatització.
El sector serveis ha aportat una emergent d'un dels sectors tractors de l'ecosistema català: el healthtech. Elem Biotech, una startup sorgida del BSC, s'especialitza en la creació de bessons digitals del cos humà per simular tractaments, operacions i efectes d'intervencions sobre els òrgans d'un pacient concret. El seu CEO, ChristopherMorton, apunta als múltiples efectes positius que un model com el seu pot tenir sobre la medicina. "Ens dona la capacitat de fer tots els assajos necessaris; podem introduir diversitat en els tractaments o reduir la recerca amb animals", celebra el conseller delegat. Com en molts dels casos d'èxit al món de les emergents tecnològiques, Elem té especial potencial perquè aconsegueix fer del món digital una extensió del físic; i renovar la pràctica mèdica pel camí. "No tindria sentit reproduir els errors de l'anterior sistema", reafirma Murton.
Barcelona capital
"És molt més fàcil oferir al talent una feina a Barcelona que a Bèlgica, ja t'ho puc ben assegurar", bromeja Murton. L'atractiu de Catalunya com a hub de talent, indubtablement, passa per qüestions fisiològiques i culturals –el clima, el Mediterrani, l'oci de la ciutat o la gastronomia, com coincideixen tots els ponents de la jornada– però "sense infraestructures, sense estar preparats per la revolució digital, l'ecosistema no hi seria", estableix Puigneró. No hi serien, de fet, moltes de les iniciatives premiades, ni les candidates, confirma el comissionat d'Innovació Tecnològica de Barcelona Michael Donaldson. "Sense el Supercomputing Center, el Sincrotró o el cable submarí, ni podríem pensar tenir algunes d'aquestes tecnologies".
Puigneró, en aquest sentit, celebra la iniciativa dels guardons del Cercle Tecnològic com a eina per oferir visibilitat a un sector tecnològic català que "ja és gran, ja pot parlar de tu a tu a la resta d'indústries". La presència de congressos com el MWC, renovat fins al 2030, o l'ISE, que va fregar els 50.000 assistents en la seva primera edició, a la vegada serveix de celebració i de motor de creixement per a unes tecnologies catalanes que miren al món. "Els anys que han de venir han de ser positius i continuar la línia de fer més important el sector tecnològic a casa nostra", conclou el vicepresident.