Diuen que una de cada cinc empreses no arriba al seu primer any de vida i que gairebé la meitat de les noves companyies no assoleix la fita de tres anys de recorregut. En un context de transformació i resiliència, Catalunya té una excepció: compta amb 89 empreses que van néixer abans del 1924 i encara viuen. Serveis públics, energia, transport, construcció i... grandesa per a convertir-se en la locomotora d'empreses centenàries d'Espanya. Entre les organitzacions més veteranes? La companyia terrassenca, constituïda el 17 de març de 1842 com a Mina Pública d'Aigües de Terrassa, i l'energètica presidida ara per Francisco Reynés, que va ser creada l'1 de gener de 1843 com a Societat Catalana per a l'Enllumenat per Gas. I un ampli llistat, ple de singularitats.
Qui hi ha a darrere d'aquest estudi és Informa, una companyia filial de Cesce, que ha detectat 318 empreses supervivents d'un total d'1,2 milions que hi ha actives a Espanya. Com s'ha esmentat anteriorment, Catalunya és la comunitat autònoma que compta amb més empreses centenàries de totes (28%), seguida de Madrid amb un 22% i el País Basc amb un 11%. Al País Valencià se'n localitzen el 7,5% i a Andalusia el 5%. Els impulsors de l'informe destaquen que aquestes xifres tenen molt de mèrit, ja que l'edat mitjana d'una empresa és de 13,56 anys i que només el 17% de les empreses creades en els últims 10 anys continuen actives en l'actualitat.
Catalunya és la comunitat autònoma que compta amb més empreses centenàries de totes (28%), seguida de Madrid amb un 22% i el País Basc amb un 11%
Com s'aconsegueix sobreviure més d'un segle enmig d'una guerra mundial, una guerra civil, una dictadura o una pandèmia de la covid-19? L'estudi té clar que la mida de les empreses és fonamental, ja que pràcticament la meitat d'elles són grans companyies. Entre els sectors centenaris destaca el pes de la indústria. La construcció i les activitats immobiliàries també tenen pes, juntament amb el transport, l'energia i, en grau més baix, el comerç. De fet, el 1955 la indústria representava el 43% del PIB català, mentre que actualment és del 20%.
Empreses que van néixer abans de 1900: entre aigües i agències de comunicació
En primer lloc, a Catalunya hi ha un selecte grup de companyies que van néixer al segle XIX. Es tracta de la Mina Pública d'Aigües de Terrassa, Roldos, Miquel y Costas & Miquel, Tabacos de Filipinas, Aigües de Barcelona, Ferrocarril de Olot a Gerona, KME, Institut Pere Mata, Sociedad Española de Carburos Metálicos y Productos Planos Siderúrgicos o Banc Sabadell, que recentment ha presentat els resultats de l'últim any i que s'ha convertit en l'entitat bancària més mediàtica de l'any amb el retorn de la seu social a Catalunya.
1. "La Mina" i la força de la indústria
Sembla mentida, però no ho és. L'empresa Mina Pública d'Aigües de Terrassa, creada el 1842, i que subministra aigua a les llars del Vallès des d'aquell any, és l'empresa més antiga d'Espanya segons consta al registre mercantil. Coneguda com "la Mina", va néixer fa 183 anys i es va crear al saló de plens de l'Ajuntament de Terrassa amb l'objectiu de dotar d'aigua a la població i la indústria, en plena implantació de la revolució industrial a la ciutat de Terrassa. Des d'aleshores, la companyia ha continuat treballant per aconseguir fonts de proveïment que li permetessin atendre les necessitats que generava una ciutat industrial, mitjançant l'adquisició de drets de captació de cabals i mines particulars o impulsant-ho des del pantà de la Xoriguera.
Coneguda com "la Mina", va néixer fa 183 anys i es va crear al saló de plens de l'Ajuntament de Terrassa
A mesura que la ciutat creixia, es van estudiar altres alternatives fins que, d'acord amb l'Ajuntament, es va optar per portar aigua del riu Llobregat, materialitzat el 1941. Ja als anys 70 i amb l’inici de la democràcia, Mina va promoure nous projectes com la creació de la societat Consorci d’Abastament d’Aigua del Riu Llobregat, que va construir les primeres instal·lacions de captació, tractament i aducció per al subministrament regional, el que és l’actual infraestructura pública del sistema Ter-Llobregat. Altres fites van ser la construcció d’una planta de tractament d’aigües superficials a Abrera i nous pous de captació.
2. Roldós Media, més de 150 anys entre mitjans de comunicació
Poques empreses familiars arriben als 153 anys de vida i són menys les que arriben a aquesta edat amb els descendents del fundador al comandament de la companyia. Fundada el 1872 a Barcelona per Rafael Roldós Viñolas, Roldós Media és la primera agència de publicitat de la qual es té constància a Espanya i des de l'organització asseguren que és, a hores d'ara, l'agència de publicitat més antiga en actiu del món. Al capdavant d'aquesta hi ha José Manuel Casasnovas Roldós, besnet del fundador i qui fa dos anys va recollir el premi Carlos Ferrer Salat de la patronal Foment del Treball en reconeixement d'aquests 150 anys.
Des de l'organització asseguren que és, a hores d'ara, l'agència de publicitat més antiga en actiu del món
El 70% de la propietat de Roldós Media segueix en mans de la família. En concret, de quatre besnets del fundador. La facturació de l'empresa gira al voltant dels tres milions d'euros. Compten amb clients com New Balance, Fuji Film o centres comercials com La Maquinista i Westfield Glòries.
3. Miquel y Costas & Miquel, líders en el món dels papers especials durant tres segles
La història del grup Miquel y Costas es comença a escriure fa ja gairebé 300 anys, quan la família Miquel va començar a fabricar paper en un molí accionat per a les aigües del riu Anoia, a Capellades. L’expansió internacional va arribar l’any 1880, de la mà d’un dels seus germans amb l’obertura d’una seu comercial a Cuba; posant la llavor i teixint una xarxa pròpia de distribució de paper que germinaria amb especial força a partir de l’esclat de la I Guerra Mundial, el 1914. Paral·lelament, també aquell any, es van començar a fabricar els primers llibres de paper de fumar amb la marca El Pino i es va comprar Papelera Barcelonesa, l’actual fàbrica del Besòs. Aquesta operació va suposar tot un salt qualitatiu pel fet d’incorporar la primera màquina contínua per a la fabricació de paper, ja que fins aleshores, tot es feia a mà. Anys després, el 1929,
L’empresa va transformar la seva raó social a Miquel y Costas & Miquel. "Gràcies a la nostra aposta per la qualitat, la innovació tecnològica, la sostenibilitat i una experiència de gairebé tres segles, ens hem convertit en un referent a 130 països del món”, afirmava Jordi Mercader Barata, president de Miquel y Costas & Miquel, a VIA Empresa, fa tres anys.
Finalment, Miquel y Costas dóna per tancada una etapa complicada marcada per la pandèmia i la guerra a Ucraïna (amb les distorsions de preus que ha comportat) després d'haver aconseguit estabilitzar el negoci el 2023. De fet, el pla d'inversions per al període 2024-2026 és un 20% superior a l'anterior, fins a 120 milions d'euros.
4. Les grans fortunes de Tabacs de Filipines
En època colonial, el monopoli de l’explotació i venda del tabac de Filipines es va quedar en mans d’un potentat que va convertir la seva empresa en la primera multinacional espanyola, A la Rambla, 109, de Barcelona hi ha l’edifici de Companyia General de Tabacs de Filipines, fundada el 1881. Entre els fundadors hi havia Antonio López, el marquès de Comillas, que posseïa molts altres negocis. De fet, López havia fet la seva gran fortuna amb el negoci dels esclaus a Cuba.
Tabacs de Filipines tenia el monopoli d’importar la fulla de tabac per a les altres fàbriques productores de cigars
En aquella època, l’Estat tenia el monopoli del cultiu i de la resta del procés de producció del tabac. Però quan es van adonar que aquesta situació no proporcionava els guanys necessaris, l’Estat va apostar per la liberalització del procés de producció. La Companyia General de Tabacs de Filipines es va crear només cinc mesos després d’aquesta decisió, cosa que va provocar la relació directa entre l’acció política i l’interès privat. D’aquesta manera, es va crear la primera gran empresa espanyola.
La dimensió d’aquesta fàbrica i la inversió en maquinària va ser tan elevada que la resta d’empreses del sector, sorgides igualment de la liberalització, no podien competir-hi. De fet, el domini de la companyia va arribar fins al punt que tenia el monopoli d’importar la fulla de tabac per a les altres fàbriques productores de cigars. Al llarg del segle XX, l’empresa va passar per diferents crisis financeres i de negoci. L’accionariat va anar canviant i, el 1990, el 40% de la companyia ja era a mans de Tabacalera.
5. La sempre omnipresent Aigües de Barcelona
La Societat General Aigües de Barcelona (SGAB) o coneguda per la seva marca comercial, Agbar va sorgir el 1867, quan una sèrie d’inversors belgues i francesos funden, a Lieja, la Compagnie des Eaux de Barcelone amb l’objectiu de subministrar aigua corrent la part central de Barcelona, una ciutat que acaba d’enderrocar les muralles que la constrenyien. El 1881 entra en el seu capital la francesa Lyonnaise des Eaux i un any més tard la seu social viatja de Lieja a París. També se’n modifica la denominació, que passa a ser Société Générale des Eaux de Barcelone, que ja s’assembla molt al nom actual (Societat General d’Aigües de Barcelona, SGAB).
El següent canvi rellevant es va produir molt de temps després, el 1920, quan un grup de bancs encapçalat per la firma Arnús-Garí de Josep Garí Gimeno, va comprar les accions de la companyia d’aigües als francesos i va passar a ser-ne el nou propietari. Les altres entitats implicades van ser l’Hispano-Colonial (molt vinculat als marquesos de Comillas), el Bilbao, el Banc de Barcelona (que estava a punt de fer una fallida històrica), la Banca Arnús (que tenia un origen comú a l’Arnús-Garí, però que va patir una escissió i es va transformar en dues entitats) i el Sindicat de Banquers de Barcelona (que sota la denominació de Sindibank va passar per les mans de la família Fierro i del Monte dei Paschi di Siena, per acabar integrat a Bancaja el 1998). Durant la dècada anterior a la compra per part dels bancs, "la companyia d’aigües creixia cada any i deixava un marge fabulós equivalent a dos terços de la seva facturació", tal com detalla l'escriptor Roger Vinton al 'Laberint del poder' a VIA Empresa. Ja des d’aquell moment, SGAB es convertiria en un clàssic de la Borsa de Barcelona, mercat on cotitzaven les seves accions.
Actualment, Agbar compta amb més de 150 anys d'experiència i més de 15.000 empleats en plantilla, i aposta per la transformació digital en la gestió de l'aigua i el medi ambient. Amb més de 900 instal·lacions industrials i 37 milions de persones proveïdes a Espanya i Llatinoamèrica, Agbar és un dels principals referents del sector.
Finalment, altres companyies veteranes d'origen català són KME (nascuda el 1873 i que es dedica a la producció de coure), l'Institut Pere Mata (convertit en un hospital psiquiàtric que s'ha convertit en una de les joies del modernisme europeu) i la Sociedad Española de Carburos Metálicos y Productos Planos Siderúrgicos (nascuda el 1897, coneguda com a Carburos metálicos i que té la seu central a Cornellà de Llobregat).