17
de Febrer
de
2017
Act.
17
de Febrer
de
2017
Cellnex Telecom ha guanyat 40 milions d'euros el 2016, un 38% més que l'any anterior, i els seus ingressos han augmentat un 15%, fins als 707 milions. L'empresa amb seu a L'Hospitalet de Llobregat ha publicat aquest divendres els resultats del seu primer exercici complet com a cotitzada dins de l'Ibex 35 a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).
El CEO de la tecnològica, Tobías Martínez, ha destacat que s'han consolidat com a principal operador independent europeu d'infraestructures de telecomunicacions: "No hi ha cap altra companyia com nosaltres amb presència a cinc països i 21.000 torres".
Aquests cinc països als que fa esment són Espanya, Itàlia, França, Holanda i Regne Unit, que han rebut una inversió conjunta de 700 milions d'euros al llarg del 2016. Concretament, 19 milions corresponen a l'adquisició de CommsCon a Itàlia; 109 milions a la compra dels 261 emplaçaments de Protelindo a Holanda; 147 milions a la de les 500 torres de Bouygues Telecom a França; i 393 milions destinats a l'adquisició de Shere Group, que ha aportat 1.004 nous emplaçaments (540 al Regne Unit i 464 a Holanda).
Posar un peu a Suïssa?
A més, se n'hi podrien sumar de nous pròximament. El directiu no ha volgut concretar cap estratègia per aterrar en nous mercats, però ha admès que la companyia està estudiant la possibilitat de concursar en el procés obert i competitiu que la telco suïssa Sunrise ha iniciat per vendre 2.500 infraestructures. "Lògicament, és quelcom que estem avaluant, però no hem près cap decisió".
L'objectiu és seguir creixent fora del mercat espanyol, d'on ja provenen un 36% dels ingressos i un 33% de l'ebitda, que aquest exercici ha superat les perspectives de creixement i ha pujat un 23%, fins als 290 milions. Però Martínez ha subratllat que el major pes de l'estranger no vindrà només d'obrir nous mercats, sinó que també jugarà un paper important el creixement dins els mercats on ja operen.
Un exemple és la recent inversió a França, on aquest febrer han tancat un acord amb Bouyges Telecom per ampliar en 3.000 la cartera d'emplaçaments de la catalana. Això suposarà una inversió de 854 milions d'euros, que es farà efectiva en els propers cinc anys. El directiu ha previst que aquesta major presència al mercat gal començarà impactarà en els resultats de Cellnex a partir del segon semestre del 2017, però no s'ha atrevit a fer cap estimació.
En el cas d'Espanya i Itàlia, Martínez ha afirmat que la prioritat no és créixer perquè ja cobreixen el perímetre nacional, però no ha descartat que es pugui realitzar alguna operació en aquest sentit si es presenta una oportunitat d'interès. No obstant, el seu principal objectiu en aquests dos països és incidir en el "desmantellament" de torres "redundants" a través del foment de la compartició, que ja ha crescut un 6% en el global de la companyia. És a dir, en lloc que diversos operadors tinguin vàries torres de control, Cellnex n'edifica una des de la qual dóna servei a tots.
Un dels altres mercats que la companyia segueix de prop a l'espera d'una oportunitat per créixer és el Regne Unit, on ara per ara tenen una presència tímida, amb poc més de mig miler d'emplaçaments. "El Regne Unit ens interessa, amb o sense Brexit", ha recalcat Martínez, que ha confiat que la sortida d'aquest país de la Unió Europea (UE) no suposarà un trasbals pel sector de les telecomunicacions.
1.800 milions a punt per invertir
Per créixer cal finançament, i a Cellnex asseguren que en tenen: concretament, 1.800 milions d'euros. "La combinació de l'accés de Cellnex al mercat de capitals, la tresoreria i les línies de crèdit disponibles totalitzen una disponibilitat a febrer de 2017 de 1.800 milions d'euros, i garanteix la capacitat d'execució de la companyia davant les possibilitats de creixement", ha apuntat el director financer, José Manuel Aisa.
El responsable de les finances del grup ha ressaltat que el nivell de deute actual, de gairebé 1.500 milions, és "molt manejable i correcte", tenint en compte la naturalesa de la companyia i el sector al qual pertany, i ha subratllat que Cellnex no haurà d'afrontar "venciments singnificatius" fins al 2022.
Aisa ha destacat la "capacitat de despalanquejament de la companyia que, tenint en compte la forta generació de fluxos de caixa pot reduir el seu deute, a perímetre constant, en una ràtio de 0,6 per cada exercici".
El CEO de la tecnològica, Tobías Martínez, ha destacat que s'han consolidat com a principal operador independent europeu d'infraestructures de telecomunicacions: "No hi ha cap altra companyia com nosaltres amb presència a cinc països i 21.000 torres".
Aquests cinc països als que fa esment són Espanya, Itàlia, França, Holanda i Regne Unit, que han rebut una inversió conjunta de 700 milions d'euros al llarg del 2016. Concretament, 19 milions corresponen a l'adquisició de CommsCon a Itàlia; 109 milions a la compra dels 261 emplaçaments de Protelindo a Holanda; 147 milions a la de les 500 torres de Bouygues Telecom a França; i 393 milions destinats a l'adquisició de Shere Group, que ha aportat 1.004 nous emplaçaments (540 al Regne Unit i 464 a Holanda).
Posar un peu a Suïssa?
A més, se n'hi podrien sumar de nous pròximament. El directiu no ha volgut concretar cap estratègia per aterrar en nous mercats, però ha admès que la companyia està estudiant la possibilitat de concursar en el procés obert i competitiu que la telco suïssa Sunrise ha iniciat per vendre 2.500 infraestructures. "Lògicament, és quelcom que estem avaluant, però no hem près cap decisió".
L'objectiu és seguir creixent fora del mercat espanyol, d'on ja provenen un 36% dels ingressos i un 33% de l'ebitda, que aquest exercici ha superat les perspectives de creixement i ha pujat un 23%, fins als 290 milions. Però Martínez ha subratllat que el major pes de l'estranger no vindrà només d'obrir nous mercats, sinó que també jugarà un paper important el creixement dins els mercats on ja operen.
Un exemple és la recent inversió a França, on aquest febrer han tancat un acord amb Bouyges Telecom per ampliar en 3.000 la cartera d'emplaçaments de la catalana. Això suposarà una inversió de 854 milions d'euros, que es farà efectiva en els propers cinc anys. El directiu ha previst que aquesta major presència al mercat gal començarà impactarà en els resultats de Cellnex a partir del segon semestre del 2017, però no s'ha atrevit a fer cap estimació.
En el cas d'Espanya i Itàlia, Martínez ha afirmat que la prioritat no és créixer perquè ja cobreixen el perímetre nacional, però no ha descartat que es pugui realitzar alguna operació en aquest sentit si es presenta una oportunitat d'interès. No obstant, el seu principal objectiu en aquests dos països és incidir en el "desmantellament" de torres "redundants" a través del foment de la compartició, que ja ha crescut un 6% en el global de la companyia. És a dir, en lloc que diversos operadors tinguin vàries torres de control, Cellnex n'edifica una des de la qual dóna servei a tots.
Un dels altres mercats que la companyia segueix de prop a l'espera d'una oportunitat per créixer és el Regne Unit, on ara per ara tenen una presència tímida, amb poc més de mig miler d'emplaçaments. "El Regne Unit ens interessa, amb o sense Brexit", ha recalcat Martínez, que ha confiat que la sortida d'aquest país de la Unió Europea (UE) no suposarà un trasbals pel sector de les telecomunicacions.
1.800 milions a punt per invertir
Per créixer cal finançament, i a Cellnex asseguren que en tenen: concretament, 1.800 milions d'euros. "La combinació de l'accés de Cellnex al mercat de capitals, la tresoreria i les línies de crèdit disponibles totalitzen una disponibilitat a febrer de 2017 de 1.800 milions d'euros, i garanteix la capacitat d'execució de la companyia davant les possibilitats de creixement", ha apuntat el director financer, José Manuel Aisa.
El responsable de les finances del grup ha ressaltat que el nivell de deute actual, de gairebé 1.500 milions, és "molt manejable i correcte", tenint en compte la naturalesa de la companyia i el sector al qual pertany, i ha subratllat que Cellnex no haurà d'afrontar "venciments singnificatius" fins al 2022.
Aisa ha destacat la "capacitat de despalanquejament de la companyia que, tenint en compte la forta generació de fluxos de caixa pot reduir el seu deute, a perímetre constant, en una ràtio de 0,6 per cada exercici".