• Empresa
  • TCI controlarà, de forma directa, el seu 9,3% de Cellnex

TCI controlarà, de forma directa, el seu 9,3% de Cellnex

L'anunci arriba poques hores després que l'expresident, Bertrand Kan, hagi formalitzat la seva sortida de l'empresa

Exterior de la seu corporativa de Cellnex | Cellnex
Exterior de la seu corporativa de Cellnex | Cellnex
Redacción VIA Empresa
Barcelona
05 d'Abril de 2023

Chris Hohn, principal accionista de Cellnex, controlarà directament el seu 9,38% del capital de l’empresa. L’inversor ha formalitzat aquest moviment a través de TCI Luxembourg i no pas amb The Children Investment Master Fund, segons les dades enviades a la Comissió Nacional del Mercat de Valors. Des de fa setmanes, Hohn ha dut a terme moviments per accelerar canvis a l’àrea directiva. Una situació que ha finalitzat amb el recent canvi d’Anne Bouverot per Bertrand Kan a la presidència del grup. En un principi Kan es mantenia com a conseller, però finalment ha optat per sortir de Cellnex. 

Amb la marxa de Kan i Peter Shore, tot apunta que el nou consell executiu de la firma de telecomunicacions tindrà la presència de Marco Patuano, antic executiu de Telecom Italia i que compta amb el suport de Chris Hohn i la família Benetton, el segon accionista de Cellnex. L’Ibex 35 ha reaccionat a tots els canvis de Cellnex amb una pujada del 2,84%, durant la jornada de dimarts, fins a assolir la xifra de 36,58 euros. Cellnex va tancar el 2022 amb uns ingressos de 3.499 milions d'euros, un 38% més que l'any anterior, però va registrar unes pèrdues de 297 milions d'euros.

Tot i continuar en números vermells, la xifra suposa una reducció respecte del resultat negatiu de 363 milions d'euros del 2021. Actualment, Cellnex gestiona una xarxa amb més de 135.000 equipaments repartits per Espanya, Itàlia, Països Baixos, França, Suïssa, Regne Unit, Irlanda, Portugal, Àustria, Dinamarca, Suècia i Polònia. Els executius sortints, Bertrand Kan i Peter Shore creuen que “les adquisicions i el darrer gir estratègic han permès crear una empresa europea d’infraestructures única”.