Bona notícia per acabar l'any al teixit empresarial català i que té a veure amb el retorn d'alguna de les principals empreses que van traslladar la seu social fora de Catalunya, coincidint amb l'auge del procés independentista durant la tardor del 2017. En aquesta ocasió, l'entitat dedicada al ciment, Ciments Molins, ha acordat per unanimitat traslladar de nou el domicili social de Paseo de la Castellana (Madrid) a Sant Vicenç dels Horts. La decisió? Presa per unanimitat després d'anys de divisions al consell d'administració -una branca de la família ha estat molt propera al món convergent- i el retorn set anys després a Catalunya. I amb ell, el recent trasllat de Laboratoris Ordesa durant l'octubre o el retorn fa uns anys d'Aigües de Barcelona i Red Points.
Les xifres de Ciments Molins: facturació de més de 1.300 milions d'euros i 3.800 treballadors
Si es fa una retrospectiva al passat, Ciments Molins és una de les prop de 4.500 empreses que durant i després de la tardor del 2017, en plena crisi per la declaració d'independència de Catalunya, van optar per traslladar la seu fora del territori per assegurar-se un marc més estable. En total, entre octubre del 2017 i juliol del 2023, van ser 7.743 les companyies que se'n van anar de Catalunya. La primera va ser l'empresa biotecnològica Oryzon, però l'allau va venir després que el consell d'administració de CaixaBank efectués el trasllat de la seu a València. El mateix va succeir amb Banc Sabadell, que ho va traslladar a Alacant.
També cal recordar que Grífols va ser l'única empresa catalana de l'Ibex-35 que no va canviar de seu social. Precisament, el fet que gran part del seu negoci estigui fora d'Espanya i que les autoritats principals amb qui s'ha de relacionar sigui les agències sanitàries nord-americana i europea, "la feia menys vulnerable a eventuals maniobres desestabilitzadores del govern i de les forces vives espanyoles", detalla l'economista Enric Llarch a l'anàlisi Elles no tornaran (fins a la independència) publicat a VIA Empresa durant aquest octubre. Una altra de les empreses que van optar per no canviar de seu va ser Seat, "malgrat les pressions reials que van transcendir a través del seu principal factòtum sindical, que no s'ha manifestat pas mai com a excessivament catalanista", precisa Llarch. La recuperació del sector i l'encert de crear una nova marca -Cupra- no li han anat malament a Seat.
Un altre cas a part és el de Caixa d'Enginyers, que es va quedar a Catalunya. Aquella decisió, arriscada en el seu moment, es transformà en una allau de nous socis clients. Entre els reptes per a l'entitat bancària, a parer de Llarch, ha estat "gestionar aquest creixement per la seva naturalesa cooperativa i el tracte personalitzat que caracteritza la casa". I l'economista avisa: caldrà que es preparin per afrontar una nova allau de clients si finalment el BBVA es queda el Banc Sabadell.
Els entrellats de la decisió de Ciments Molins
En primer lloc, Ciments Molins és una de les grans indústries catalanes que dona feina a gairebé 3.800 treballadors i que el 2023 va facturar més de 1.300 milions d'euros amb un benefici net de 151 milions. A principis de maig, Ciments Molins va decidir escurçar el seu nom a Molins. Tot plegat amb la voluntat d'agrupar, sota una sola marca, els seus sis negocis: ciment, formigó i àrids, economia circular, solucions per a la construcció, solucions prefabricades i paisatge urbà. El nou nom no implica canvis jurídics.
Ciments Molins, propietat de diferents branques de la família Molins, cotitza al mercat de 'corros' de la Borsa de Barcelona
Durant el març de 2024 també es va fer oficial que Marcos Cela havia estat nomenat nou conseller delegat de Molins, en substitució de Julio Rodríguez, que havia ocupat el càrrec els últims nou anys. La Junta General d'Accionistes de l'empresa especialitzada en material de construcció va aprovar el relleu al capdavant de la companyia. En un comunicat, l'empresa assenyalava que el canvi era fruit d'un procés planificat en el darrer any i mig, quan Rodríguez va comunicar la seva intenció de renunciar a les seves funcions. Llicenciat en direcció d'empreses per la Universitat de Barcelona (UB), MBA per l'escola de negocis Esade i programa d'alta direcció PADE per l'Iese, Cela ha treballat a Decathlon Espanya i Bic Graphic Europe i es va incorporar a Molins el 2004 com a director de finances, càrrec que va desenvolupar fins al 2014. Des d'aleshores, ha format part del comitè executiu de la companyia i ha estat directiu responsable de les regions d'Àsia, Àfrica i Sud-amèrica.
Ciments Molins, propietat de diferents branques de la família Molins, cotitza al mercat de corros de la Borsa de Barcelona -una de les poques companyies que segueixen negociant els seus valors en aquesta modalitat tradicional- i té una capitalització de 1.500 milions d'euros. Més enllà de diverses inversions, Molins destina anualment uns 40 milions d'euros a mantenir la planta al dia. Com a curiositat, els seus productes es fan servir en obres que s'estan fent a la ciutat comtal com la connexió de la línia L9 del metro de Barcelona, la Sagrada Família i el futur Camp Nou.
La celebració de les patronals
A través de la xarxa X, el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa ha celebrat el retorn de l'empresa. "Podem obrir una etapa d'avenços si fem bé la feina. Bon govern, estabilitat política i seguretat jurídica per generar prosperitat i ocupació. Continuem treballant perquè Catalunya sigui, de nou, motor econòmic d'Espanya i d'Europa en benefici de tothom", ha afirmat Illa.
Foment del Treball, Pimec, Cecot i la Cambra de Comerç de Barcelona valoren molt positivament el retorn de la seu social de Ciments Molins a Catalunya
La patronal Foment del Treball ha dit en un comunicat que espera que aquesta no sigui l'última tornada d'empreses a Catalunya. El president de Foment, Josep Sánchez Llibre, ha qualificat de “gran notícia per Catalunya” aquesta decisió de l’empresa cimentera i "ha volgut felicitar els directius i al consell d’administració per aquesta decisió de fer tornar el centre de decisió de Ciments Molins a Catalunya".
Pel que fa a Pimec, la patronal de les petites i mitjanes empreses explica a VIA Empresa que "les seus socials de les empreses haurien d’estar ubicades en el lloc on es desenvolupa la seva activitat principal". Tot i que aquesta pràctica ja està regulada normativament, a parer seu, cal un suport més decidit per part de les administracions per garantir-ne una aplicació efectiva i coherent. D’altra banda, Pimec posa en relleu la necessitat urgent de millorar tant l’eficiència administrativa com el finançament de Catalunya.
Respecte a la patronal Cecot, el seu president, Xavier Panés, apunta al mitjà que "celebren que l’equip directiu de Ciments Molins hagi pres la decisió de retornar la seva seu social a Catalunya. El fet que el centre de presa de decisions de les empreses estiguin al nostre territori és important, necessari i positiu per al país, sobretot si, com és el cas de Ciments Molins, els centres de producció continuen a Catalunya, perquè es promou una presa de decisions partint de dades reals i observacions del dia a dia". A més, Panés afegeix que "la proximitat física permet als directius tenir un coneixement més profund i directe de les operacions productives, reduint interferències i facilitant una resposta ràpida davant de problemes operatius o canvis en la producció".
Finalment, des de la Cambra de Comerç de Barcelona han destacat positivament aquesta notícia i, amb una piulada a X, han celebrat el retorn de grans empreses que van traslladar la seva seu social fora de Catalunya. "Una gran notícia que contribuirà a reforçar l'economia del territori", precisen.
Hi haurà un efecte crida?
Els bancs -CaixaBank i Sabadell-, preguntats constantment per un futur moviment, ja han dit per activa i per passiva, en públic i en privat, que un canvi de seu no entra en els seus plans. I d'altres, com és el cas de Naturgy, ja feia temps que desplaçaven el seu centre de gravetat a Madrid. Altres noms de l'Ibex a tenir en compte són Cellnex, Planeta, Colonial.
El cas d'Agbar és diferent. Només van traslladar la seu la societat matriu del grup i el 2018 ja van tornar perquè deien que hi havia prou estabilitat a Catalunya. "El seu negoci està directament vinculat als ajuntaments i a la Generalitat, com a responsable últim del proveïment d'aigua a Barcelona i el litoral català. Tradicionalment, començant pel seu CEO, havia estat destinació d'expolítics del món socialista i de l'aleshores Iniciativa per Catalunya. El mateix govern d'Illa s'ha proveït de destacats tècnics de la companyia per fer-los responsables del tema de l'aigua des del Govern", conclou Llarch.