El passat divendres, quan els diaris tancaven l'edició d'actualitat, va produir-se el canvi de cadira més rellevant del 2025: José María Álvarez-Pallete, president i conseller executiu de Telefónica, va presentar la seva dimissió. No ho va fer de forma voluntària, sinó animat pel consell d'administració de l'empresa. L'endemà ja hi havia substitut: Marc Murtra, aleshores president executiu d'Indra. Aquest moviment va obligar la consultora a actuar ràpidament i va nomenar Ángel Escribano, cofundador d'Escribano Mechanical & Engineering i segon màxim accionista de la companyia. Però, què hi ha darrere d'aquest terratrèmol empresarial?
1. La reunió a la Moncloa
Tal com va informar El Confidencial, tot plegat va començar cap a les set del vespre del passat divendres, quan el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va convocar Álvarez-Pallete al seu despatx de la Moncloa. Aleshores, ja circulaven alguns rumors sobre la possible sortida del CEO de Telefónica, encara que fins aquell moment no s'havien concretat. Un cop allà, el directiu va comprovar que la reunió no seria només amb el president, sinó també amb tres persones més: Manuel de la Rocha, secretari d'Estat d'Afers Econòmics; Ángel Simón, conseller delegat de CriteriaCaixa; i un representant de STC. Tots quatre (comptant Sánchez) representaven la gran majoria de l'accionariat de l'empresa de telecomunicacions.
La liquidació d'Álvarez-Pallete com a president inclou quatre anualitats, amb les retribucions fixes i variables que ascendiran la xifra a gairebé 24 milions d'euros
És allà on la comitiva va comunicar Álvarez-Pallete que era el moment d'engegar una nova etapa i que els accionistes no consideraven que fos la persona ideal per liderar-la. Tot plegat va quedar reflectit en un informe elaborat per la Comissió de Nomenaments, Retribucions i Bona Governança de Telefónica. Álvarez-Pallete va acceptar plegar: entre altres coses, perquè el seu contracte contemplava una retribució de fins a quatre anualitats, amb les retribucions fixes i variables incloses. En total, una liquidació de gairebé 24 milions d'euros. Mentrestant, el consell d'administració ja tenia enllestit el seu substitut: Marc Murtra, aleshores president executiu d'Indra.
2. Per què Álvarez-Pallete no era la "persona ideal"?
Si es repassen els números de Telefónica durant el darrer exercici, es pot comprovar que la situació econòmica de la companyia era bona: van tancar el primer trimestre del 2024 amb un benefici net de 532 milions d'euros, un 78,9% més que el mateix període de l'any anterior. Al setembre, la millora era de gairebé el 29% i, fins al setembre, del 16,8%. En definitiva, es van complir les previsions optimistes de l'empresa, que apuntaven a un creixement d'ingressos de l'1% i de l'ebitda d'entre l'1% i el 2% i una remuneració a l'accionista de 0,30 euros per acció en dos trams a finals del 2024. Els resultats finals de l'exercici, però, encara no es coneixen.
Llavors, per què s'ha pres aquesta decisió? Per entendre-ho, cal recordar que el govern espanyol va comprar un 10% de les accions de Telefónica el passat 2024 a través del seu hòlding SEPI. És la mateixa societat que s'encarrega de gestionar companyies de titularitat estatal com ara Correus o RTVE. Posteriorment, es van afegir CriteriaCaixa (amb un 10% també) i BBVA (amb gairebé un 5%). La idea era compensar la inversió de l'Aràbia Saudita al grup (d'un 4,9%, però que aviat pujarà al 9,97%) a través de la ja esmentada STC. No és l'única companyia on el govern té un pes accionarial: també en el cas d'Indra, on la participació s'enfila al 28%. Així doncs, el projecte és el següent: unir les dues corporacions i crear una gran empresa de telecomunicacions i tecnologia.
Murtra va dirigir la reestructuració d'Indra: un dels nous accionistes que va portar, Escribano, serà ara qui el rellevi al capdavant de l'empresa
Per assolir l'objectiu, Telefónica podria o bé comprar Indra o la majoria de les accions de la seva filial Minsait. Aquest pont ja es va començar a construir quan SEPI va augmentar el seu paquet accionarial a Indra (del 18% al 28%) i va engegar una reestructuració interna de la companyia: van arribar nous accionistes majoritaris i cinc dels vuit consellers executius van abandonar l'entitat. Tot plegat va ser dirigit pel mateix Murtra. Precisament, la persona escollida per acabar de connectar el pont amb Telefónica, malgrat no tenir cap experiència al camp de les telecomunicacions. En aquest sentit, Escribano, que va arribar com a accionista durant la renovació que va executar Murtra, ara es quedarà al capdavant d'Indra. Si s'observa el dibuix sencer, és fàcil adonar-se que Álvarez-Pallete s'ha quedat fora de la partida.
3. Les crítiques de l'oposició: "Sánchez ha colonitzat Telefónica"
Un moviment d'aquestes característiques en una empresa tan gran com Telefónica, amb una capitalització d'uns 22.500 milions d'euros, no ha deixat indiferent ningú. La primera reacció de l'oposició va ser de Cuca Gamarra, secretària general del Partit Popular (PP), qui va acusar Sánchez de "colonitzar" Telefónica el passat dissabte. Aquest dilluns, Alberto Núñez Feijóo, líder del PP, ha activat "l'alerta antidemocràtica" per la decisió de prescindir de Álvarez-Pallete. "El govern va per tot, també per les empreses privades, però és evident que ho podem aturar entre tots", ha denunciat.
El nou president de Telefónica, Marc Murtra, va ser cap de gabinet de l'exministre socialista Joan Clos entre el 2006 i el 2008
Cal dir que Murtra va treballar com a cap de gabinet de l'exministre d'Indústria Joan Clos, qui va ocupar el càrrec entre el 2006 i el 2008, sota el mandat del president socialista José Luis Rodríguez Zapatero. A més, Murtra és membre del patronat de la Fundació la Caixa, empresa matriu de CriteriaCaixa. Ara bé, aquesta dada no és tan rellevant, ja que també ho és el ja expresident Álvarez-Pallete.
4. Indra: l'altra cara de la moneda
Més enllà del futur de Telefónica, l'altra incògnita a resoldre és què passarà amb Indra. De moment, més enllà del nomenament d'Escribano com a president executiu, se sap que el CEO de la companyia, José Vicente de los Mozos, ha criticat la decisió del govern espanyol. "Si alguna vegada em succeís això, no m'agradaria", ha declarat a la Cadena Cope.
Tot i aquest moviment, de los Mozos no creu que "Indra sigui absorbida per Telefónica". De fet, ha elogiat la tasca de Murtra i ha celebrat que Escribano sigui el seu relleu, ja que formava part dels accionistes i "coneix el món de la defensa". Amb tot, la consultora havia traçat un Pla Estratègic a diversos anys vista, pel qual projectava arribar als 1.000 milions d'euros al sector espacial per al 2030. Ara caldrà veure quines implicacions pot tenir el moviment de cadires d'aquest cap de setmana.
5. La borsa castiga Telefónica i premia Indra
Un cop configurat el puzle, només quedava comprovar com es comportarien les accions de les dues companyies afectades. Aquest dilluns, la tendència ha estat desigual: Telefónica ha arribat a perdre un 3,2% i ha cotitzat per sota dels 3,85 euros. Un comportament radicalment diferent del que han mostrat les accions d'Indra, que han millorat un 2,82% i s'han enfilat als 18,57 euros.
La interpretació inicial dels experts ha estat que als mercats no els ha agradat la interferència del govern espanyol en un càrrec de responsabilitat d'una empresa tan gran com Telefónica. A més, tampoc ha generat confiança el perfil de Murtra a causa de la seva manca d'experiència al sector de les telecomunicacions, tot i disposar d'un gran prestigi empresarial.
L'altra cara de la moneda és Indra. Malgrat perdre el seu president executiu, l'empresa ha sortit beneficiada amb el nomenament d'Escribano perquè es tractava del segon màxim accionista de la companyia i perquè, a priori, és un perfil continuista pel que fa als plans de futur que ja havia encetat l'entitat sota el mandat de Murtra.