Incomprensió pel fet de ser dones en mons considerats masculins. Acomiadaments per haver-se quedat embarassades. Actituds paternalistes o protectores per part dels companys homes. I una certa incomprensió per part dels mateixos entorns familiars. Aquests són només algunes de les barreres que es troben les dones quan decideixen posar en marxa un negoci i projecte propi. Aquest dijous a la tarda, l’auditori de Caixa Fòrum acollirà la XX edició dels Premis FIDEM, que distingeix a aquelles dones empresàries o executives que han tingut un paper rellevant en les empreses del nostre país, dones emprenedores que han de fer front a les dificultats i reptes propis de qualsevol projecte, com ara la dificultat per trobar finançament o uns socis adequats. Com ser una dona emprenedora i no morir en l'intent?
Cada emprenedora té un cas per explicar, però tots els relats s'assemblen. I tots inclouen la perseverança, l'empenta i la convicció com a motors per saltar aquestes barreres i contribuir a fer camí endavant cap a la igualtat. Així ha quedat de manifest a la taula rodona Eva sota la pluja organitzada per l'associació de dones empresàries WomUp, on s'han posat sobre la taula les dificultats que les emprenedores han de superar i la manera com totes elles han sabut convertir en oportunitats per tirar endavant els seus projectes.
Marta Ros, per exemple, va aprofitar la situació a la qual es va veure abocada després de ser acomiadada quan estava embarassada de nou mesos. De fet, la situació la va portar a idear noves idees de negoci que acabarien derivant en el projecte B-wom, del qual és avui la cap de producte i desenvolupament. En canvi, Maria Fernanda González, CEO i fundadora de Moca Platform, va deixar una feina estable "on no feia el que volia i m'avorria" per impulsar un projecte tecnològic propi que li aportés alguna cosa més.
Un altre cas és el de la Rosa Romero, gerent de la Fundació Nani Roma, que semblava destinada a ocupar un espai en segon terme –és la dona del famós pilot- fins que es va plantar i va decidir que ella també faria el rally París-Dakar en moto. Així es va convertir en una de les poques dones que ha fet aquesta cursa. "Al principi tothom et posa moltes pegues, però, per tossuda, al final te'n surts", assegura Romero, que sap molt bé què significa competir en un món dominat pels homes.
Romero: "Al principi tothom et posa moltes pegues, però, per tossuda, al final te'n surts"
Per la seva banda, Gemma Sorigué, CEO i fundadora de Deliberry, va treballar en diversos projectes abans de poder fer realitat el de la seva actual empresa. Ha estat un camí ple d'entrebancs que ha pogut anar superant: "Es tracta d'executar idees i vas aprenent dels errors que et dóna l'experiència", afirma.
Les dificultats de l'emprenedoria
Sorigué assegura que "mai he sentit que tingués menys oportunitats per emprendre pel fet de ser dona", però en canvi sí que ha patit més per les dificultats implícites en l'emprenedoria. Per a la fundadora de Deliberry, un dels reptes més difícils en els seus projectes empresarial sempre ha estat "com aconseguir finançament". Per a Ros, la dificultat radica en trobar les persones adequades: "La gent que et trobes pel camí pot arribar a ser un obstacle, t'has de rodejar de gent que realment t'aporti alguna cosa positiva", diu. González, per altra banda, afegeix que cal "rodejar-se de les ments apropiades" i així és possible tirar endavant "coses que semblen impossibles".
Un altre aspecte que assenyalen totes les emprenedores és la dificultat a l'hora de delegar o demanar ajuda als altres. I és que és un tret molt propi de les dones creure que han de demostrar que són capaces de fer-ho tot: "Jo no me n'adonava que necessitava demanar ajuda", confessa González. Romero explica que per ella ha estat revelador entendre que demanar ajuda a un altre suposava "que algú m'ensenyarà alguna cosa nova". Ros afegeix que "no sempre tens la solució al cap, per això cal compartir el problema. De vegades trobes solucions quan menys ho esperes".
Conciliar, l'assignatura pendent
Les emprenedores que també són mares saben molt bé que tirar endavant els fills i el negoci suposa una dificultat afegida. Trobar la forma d'organitzar-se i conciliar la vida familiar i laboral és un altre dels reptes que les dones viuen amb més pressió que els homes. Però d'aquesta barrera també n'han après moltes coses. González, per exemple, explica que tenir fills va servir com a motivació que la va ajudar a organitzar-se millor a l'empresa. Per Ros, els fills marquen l'horari i de vegades ha d'esperar que s'adormin per posar-se a treballar.
Sorigué: "Mai he sentit que tingués menys oportunitats per emprendre pel fet de ser dona"
Emprendre sovint també comporta haver de fracassar per aprendre. Ho saben molt bé les dones emprenedores que han hagut de batallar per fer realitat els seus projectes. "Els primers tres Dakars que vaig fer no els vaig acabar. Això et genera molta frustració, però després hi tornes", explica Rosa Romero. Sorigué puntualitza que ser emprenedor comporta "ser d'una determinada manera" que et predisposa a tornar-ho a intentar encara que hagis fracassat un cop i sigui molt dur. En cas de crisi, el consell, segons Ros, és "fer un parèntesi i pensar. Tornar a obrir la ment".