A Catalunya, el procés que pretén culminar la creació d’un nou estat independent, provocaria multitud de canvis en el sector econòmic i financer. Un d’ells, amb tota probabilitat, podria ser un nou mercat de valors allunyat del control de Bolsas y Mercados Españoles. Però quines empreses en formarien part? Més enllà de les entrades i sortides pròpies d’un mercat borsari, una trentena de companyies catalanes serien les principals candidates a inaugurar la nova borsa catalana. Es tracta de les que actualment ja cotitzen als parquets espanyols, que tot i que siguin poques pel dinamisme de l’economia catalana, podrien ser un bon punt de partida.
La química de la banca
Què seria d’un mercat borsari sense els principals bancs del país? CaixaBank i Banc Sabadell ja cotitzen actualment a l’Ibex 35 i, per tant, són els candidats més evidents a formar part d’una borsa catalana. Al seu costat, companyies químiques o farmacèutiques també són habituals a l’hora d’emetre accions. Grifols, també present a l’Ibex 35, seria una altra de les que no hi podrien faltar.
Més candidates les podem trobar al mercat continu. No seria d’estranyar que companyies que ja cotitzen a dia d’avui també ho fessin en un futur mercat de valors regentat a Barcelona. Almirall, Reig Jofré o Oryzon Genomics en són els principals exponents.
Bona infraestructura
Parlar de cotització borsària també és fer-ho d’empreses vinculades al món de les infraestructures, la construcció o el mercat immobiliari. Aquí hi podríem incloure Abertis, Cellnex Telecom o Colonial, que ja participen a dia d’avui a l’Ibex 35.
D’entre les que cotitzen al mercat continu, Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), Mobiliaria Monesa, Renta Corporación Real Estate, Cevasa i Unión Catalana de Valores també es podrien encabir en aquest apartat.
Una dosi d’energia
Una altra de les grans empreses que no poden faltar en un Ibex ‘a la catalana’ és Gas Natural. L’energia és un dels sectors que també són habituals en aquest tipus de mercats, i a Catalunya també trobem altres companyies d’aquest sector que ja cotitzen a dia d’avui, com ara Fersa Energías Renovables.
Un mercat divers
Aquest hipotètic primer mercat de valors català també podria comptar amb empreses habituades a cotitzar i que operen en sectors d’allò més diversos. Des dels experts en aigua i piscines com Fluidra, passant per l’automobilística Applus o les assegurances de Catalana Occidente.
També hi podria ser el gegant dels fruits secs Borges o empreses dedicades al paper i les gestió de documents com Miquel i Costas o Service Point Solutions. Al seu costat, altres empreses actualment cotitzades com Grupo Desa, Dogi International Fabrics, Ecolumber o Ercros.
Aquesta primera llista es podria tancar amb un cas singular com el de Ciments Molins, companyia que cotitza a Borsa des del 1942. “És un fet gens corrent en una empresa familiar”, ressaltava en un dinar de l’Aijec Joan Molins Amat, últim executiu familiar del grup.
No és país de borsa
Sigui com sigui, el cert és que les empreses catalanes no han estat tradicionalment assídues al mercat de valors. “Catalunya sempre ha tingut una relació especial amb l'Estat. Madrid i el poder s'han vist lluny, i l'empresa catalana no és que hi estigui en contra, però el veu llunyà”, assegurava l’historiador econòmic Francesc Cabana en una entrevista amb VIA Empresa. “Això ha provocat empreses no massa transparents, que miren més cap endins que cap enfora i que els fa una certa angúnia anar a borsa”, afegia.
De fet, tan sols set empreses amb seu al nostre país formen part de l’actual Ibex 35. “Hi ha les empreses que vénen de La Caixa (Gas Natural o Abertis) i Grífols”, insisteix Cabana. “Empreses que posin el 40 o 50% del seu capital a la borsa n'hi ha molt poques. No els interessa. Una vegada li vaig preguntar a un empresari per què no anava a la borsa, i em va dir: "Sabrien el que guanyo!", relatava amb ironia.
De fet, més enllà de les que vénen de La Caixa (CaixaBank, Gas Natural, Abertis i d’aquesta última Cellnex Telecom); al principal índex borsari espanyol només s’hi sumen Banc Sabadell, Grifols i la Immobiliària Colonial (que s’hi ha incorporat recentment substituint el Popular).