L'entorn en el qual vivim és cada vegada més complex, caòtic i impredictible. Pensem, per exemple, en el fet que, en un únic segle, la població mundial ha passat de 1.000 milions de persones a 7.500 milions, que actualment hi ha més aparells connectats a internet que persones en el món o que el 90% de totes les dades que hi ha a la xarxa s'han afegit en els últims cinc anys.
En el món de l'empresa, la complexitat evoluciona de manera similar i les seves causes principals són la grandària de les organitzacions, l'enfocament a curt termini i l'excés d'informació. Vegem-ho detalladament.
La grandària de les organitzacions
Un clar exemple de com la grandària és un inductor de complexitat són els grans conglomerats empresarials formats a la segona meitat del segle XX, els quals van acabar en autèntics fracassos. El resultat d'aquesta estratègia va ser una allau de desinversions i desagregacions a la dècada dels 90 perquè, si bé la fusió entre empreses que operen en un mateix sector té sentit i genera sinergies, la unió entre empreses de diferents àmbits sol conduir a la complexitat i a la ineficiència.
Moltes de les absorcions empresarials realitzades al llarg de la història tenen origen en la vanitat dels directius, el que implica que, en alguns casos, no s'acabi d'entendre exactament quin negoci s'ha comprat ni per què s'ha comprat. En aquest sentit, seguint el que Robert Wood Johnson, fundador de Johnson & Johnson, va aconsellar al seu successor: "Mai adquireixis una empresa que no sàpigues com dirigir". Així mateix, diversos estudis com el present en el llibre The Bigness Complex, desmitifiquen les bondats del gegantisme organitzacional, revelant que aquest condueix a la ineficiència operativa, soscavant la productivitat i el progrés econòmic de les organitzacions. Això és a causa que, com més gran és la complexitat de les empreses, major és la tendència que aquestes reaccionin creant més estructura, generant encara més complexitat.
El gegantisme organitzacional condueix a la ineficiència operativa, soscavant la productivitat i el progrés econòmic de les organitzacions
Contràriament, si ens endinsem en estructures més simples, observem que aquestes permeten aclarir quines són les prioritats, els objectius i les funcions de cada lloc de treball, promovent la responsabilitat executiva dels empleats i fomentant una major flexibilitat organitzativa. Com Ray Kroc, fundador de McDonald’s, deia: "Pel que fa a la gestió dels negocis, menys és més".
L'enfocament a curt termini
L'enfocament de les empreses amb una cultura d’objectius a curt termini és una altra font importantíssima de complexitat. Moltes companyies basen les seves decisions en l'eix tàctic, és a dir, en baixades de preu, promocions agressives o llançaments desproporcionats d'extensions de marca, en lloc de centrar-se en construir una estratègia sòlida a llarg termini, consolidada en el compromís dels accionistes i directius. Tot això produeix resultats a curt termini però, amb el temps, erosiona la salut de l'empresa, creant un alt clima d'estrès entre els empleats, els qui estan executant constantment tasques del dia a dia, i generant una experiència superficial del consumidor amb la marca, fet que dificulta la seva fidelització.
D'altra banda, el llançament continu i abusiu de nous productes al mercat, que van sobredimensionant el catàleg és, probablement, una altra de les principals causes de complexitat en l'empresa. Amb aquest mètode com a clau per aconseguir els objectius empresarials es malgasten multitud de recursos en productes perdedors de poc recorregut, que haurien d'anar dirigits a recolzar els productes guanyadors, que identifiquen i distingeixen la marca i asseguren la seva prosperitat.
La capacitat de saber separar el gra de la palla s'ha convertit en imprescindible en la gestió directiva
L’excés d’informació
L'evolució de la tecnologia està produint un creixement exponencial del volum d'informació disponible a les empreses, tant la que es genera internament com la que s'obté de l'exterior. Per això, és summament necessari ser capaços de seleccionar i prioritzar la informació per no arribar a la paràlisi per l'anàlisi.
Dit d'una altra forma, la capacitat de saber separar el gra de la palla s'ha convertit en imprescindible en la gestió directiva perquè, avui dia, el valor no prové únicament de la informació que s'atén sinó també de la que es descarta. Com deia el filòsof i psicòleg nordamericà William James: "L'art de ser savi és l'art de saber què cal passar per alt".