El comerç també enamora. Si agafes el cotxe i recorres el territori català, trobaràs negocis únics que poden robar-te el cor. Perquè parlar de botigues suposa parlar de personalitats diverses, com si fossin persones. I ho sap de primera mà l’economista de J3B3 EconomicsJordi Bacaria, una veu amb prou experiència per agafar un mapa de Catalunya i assenyalar amb el dit els establiments catalans que més entitat pròpia desprenen, alguns dels quals ha presentat en el marc de la Setmana del Comerç 2018.
Són empreses diferents amb productes que no tenen res a veure, però amb un element comú: “Humanitzem la compra, asseguren una mínima qualitat, fan que el client ho passi bé i oferim, en definitiva, una experiència única i un assessorament amb valor afegit”.
El Lloro, el futur en una botiga
A Tarragona es troba la botiga El Lloro, un espai on avançar-se una mica en el temps per trobar els productes que acabaran convertint-se en moda. Hi ha llibres, joguines, peces de roba, elements de decoració... Tot el que un pugui imaginar, però que compleixin una premissa: ser originals.
Bustos: “La gent quan ve ja sap que el que compra és bo i que més endavant es veurà perquè tothom ho buscarà”
El seu creador és en Melcior Bustos, un dissenyador que ha cuidat fins al més minuciós detall per fer que la compra sigui una experiència especial. “El nostre punt fort és aconseguir objectes o peces un any abans que es massifiquin al mercat i es posin de moda”, apunta. Però la seva tasca no és crear tendència, sinó fer entendre al consumidor que el seu producte és bo: “La gent quan ve ja sap que el que compra és bo, que farà un regal que agradarà, i que més endavant es veurà perquè tothom ho buscarà”.
Abans de Setmana Santa El Lloro ja ven mones, però de peluix | El Lloro
Tot plegat el converteix en un comerç màgic i on queda clar que la intuïció de Bustos -que procura ser observador i estar a l’aguait de tot- és un dels factors de l’èxit. Com també la seva gestió, perquè la dificultat d’aquest establiment rau des de trobar productes que puguin passar el seu exigent filtre fins a cuidar una llarga llista de proveïdors. “Cada producte és una referència i també un proveïdor. És una problemàtica que ens fa molt diferents de la resta de comerços”, comenta.
Per acabar d’arrodonir les peculiaritats, la botiga es troba al costat del mercat central de Tarragona, un motor d’activitat del comerç de barri.
Sanmartí 1850, l’art de tallar la millor carn
“Nosaltres ens centrem bàsicament a portar els millors productes costi el que costi”. Així defineix Àlex Castany el dia a dia de la seva empresa familiar, la qual amb ell ja registra la sisena generació tractant, tallant i servint productes de carnisseria als clients del mercat municipal Central de Sabadell.
Serveixen des dels clàssics talls de llom o pollastre fins a wagyu japonès, amb una proposta que acontenta tant el veí de tota la vida com els que s’atreveixen amb les noves tendències. “Però sempre sabent que és la millor carn de cada regió del món”, insisteix sobre com és d’important la qualitat per a ells. Per això, afirma que la seva premissa és que si una persona decideix menjar una menys de carn, quan ho faci, “la mengi molt bona i gaudeixi, però sense deixar-se molts diners perquè no som prohibitius”.
Castany: "Tallar la carn és un art i ho demostrem. Fem que el client tingui curiositat”
No tot és trobar la millor matèria primera i trobar una bona relació amb el preu, la posada en escena també hi intervé. “Vigilem la llum, el mostrador, l’exposició de productes... tallar la carn és un art i ho demostrem. Fem que el client tingui curiositat”, apunta, i explica de manera anecdòtica que fins i tot han demanat fer-se fotos amb ell mentre tallava carn o li han fet vídeos per a les xarxes socials mentre feia la seva feina. “Genera una viralitat que no preveus i que t’ajuda a captar més clients”, resumeix.
El negoci fins fa poc comptava amb tres persones – Castany, la seva mare i la seva àvia- en una botiga d’escassos metres quadrats, mentre que ara ja són un equip de 19 persones en tres establiments.
Tasmania, la joia de l’artesania
Quan en Jordi Sànchez va adonar-se que a Granollers s’estava perdent la figura de l’artesà i els tallers, va decidir anar contr acorrent i obrir Tasmania.
Es tracta d’un establiment de joies fetes a mà situada en el baix d’una casa antiga de pedra, on també s’hi troben els treballadors, les eines, les taules de treball i tot el material necessari per a l’elaboració del producte final. “A l’entrar tens clar que entres en un taller, no únicament en una botiga”, matisa. Precisament per aquest motiu la companyia té la paraula 'pedagogia' per bandera, perquè vol que la mateixa passió que ell sent cada dia fent la seva feina s’encomani i ajudi al comprador a descobrir què hi ha darrere del procediment de creació d’una joia.
Els participants, durant l'acte | A. Corón
A més a més, elabora peces per encàrrec. Per a Sànchez és una feina especial, un procés “especial perquè fa que acabis tenint una relació humana i intensa amb el client”, afegeix, el que ha permès que al final de cada procés de compra s’emporti un client i també un amic.
Muntanya de llibres, ambaixadors culturals
Muntanya, viatges i natura, aquests són els tres pilars que fonamenten aquesta llibreria de Vic. Vénen guies, manuals, narrativa... de tot, però especialitzat, tot i que saben que operen en un món tan específic que és habitual tenir clients que tenen més coneixements que els mateixos venedors. Però res d’això espanta en Xavier Cortacans, al capdavant del comerç, qui sap que malgrat trobar-se amb experts en la matèria, és ell qui més els pot ajudar a orientar-se entre l’estoc dels productes.
Fa 14 anys que la llibreria va obrir. Ho va fer amb un espai de 20 metres quadrats que any rere any s’ha anat ampliant fins a crear una sala, anomenada Espai Canigó, que ha convertit el comerç en un ambaixador de la cultura. “Allà hi fem presentacions, xerrades, maridatges, dinars, exposicions... qualsevol cosa que ens ajudi a convertir-nos en un agent cultural a la ciutat”, explica. I és que sap que la natura és una afició, però que és també un element transversal que pot aplegar persones de tota mena per treure d’elles el millor i fomentar les relacions, el coneixement i, en definitiva, la cultura.
El safareig, sabons amb consciència
Una botiga de productes a granel que busqui ubicar un nou espai ha de ser a Gràcia, el barri per excel·lència de Barcelona d’aquest tipus de comerços. Aquesta és la conclusió a la què va arribar en Marc Covelo després d’un viatge a Itàlia on va descobrir que la venda de sabons a pes era una pràctica habitual. Així, el 2014 va fer el pas i va obrir la botiga que regenta amb la seva mare, qui va emprendre per necessitat arran la crisi.
Venen gels, xampús, cremes hidratants, cosmètica, detergents... una llarga llista de productes, però sempre fets amb productes naturals o de proximitat i sense envasos. “Quan ho vaig conèixer vaig pensar que era una bona manera d’ajudar la gent a consumir d’una manera diferent, tant pel plàstic com pel producte”, afirma.
Covelo: "Ens basem en la confiança amb el proveïdor i creiem que si un producte té unes certes bases, ja és bo"
El seu tret afegit és que no posen límits. És a dir, no accepten només productes ecològics, sinó que verifiquen que els ingredients són naturals però sense necessitat de tenir cap segell que atorgui l’etiqueta d’orgànic. “Hi ha coses fetes al costat de Barcelona que són molt bones però no estan certificades. Nosaltres ens basem en la confiança amb el proveïdor i creiem que si un producte té unes certes bases, ja és bo. Hi confiem igual que el client confia en nosaltres”, defensa Covelo, que afegeix que també reben encàrrecs per fer productes personalitzats.
Amb aquesta filosofia El Safareig ha pogut sumar una clientela tan fidelitzada que, quan els últims dies han avisat que canviaven de local per anar a un de més gran, s’espantaven: “Ens preguntaven què farien ara sense nosaltres, que som el seu lloc. Per sort, ens quedem a Gràcia, és el lloc on hem d’estar”.
Zeppelin, vendre diversió
Aquesta botiga de joguines gironina va obrir el 1984 davant la necessitat dels propietaris de trobar joguines per als seus fills. “Buscava jocs fets de materials diferents, que tinguessin rerefons i no fossin els clàssics que trobava a tot arreu”, relata la Maria Llapart, “la meva proposta va ser un comerç innovador que fins llavors on existia: Zeppelin”.
Zeppelin també acull campionats de puzzle, on els petits tenen jocs aptes per a ells | Zeppelin
De la primera botiga fins avui han passat per un canvi de local i dues ampliacions. Tot respon a l’estratègia de treure rèdit del concepte de jugar i oferir espais precisament destinats a això, a jugar amb els productes que tenen en venda. “La joguina és un producte molt emocional i intentem que el client el visqui al màxim per rebre un feedback directe”, explica. Un sistema que implica el client amb el negoci i que valida que cadascuna de les 10.000 referències que tenen, i que han passat el seu primer filtre, són de debò el que pot buscar un pare pel seu fill.
Llopart: “La joguina és un producte molt emocional i intentem que el client el visqui al màxim per rebre un 'feedback' directe”
Perquè malgrat els canvis, mantenen l’ànima que va donar la seva mare al negoci quan el va crear. Els productes que venen han de tenir un valor afegit i passar un cribratge important. “Toquem en profunditat cada proposta i intentem viure-la”, diu Jordi Llapart, qui entén el comerç i la joguina com “un ésser viu que neix, creix, s’expandeix i es reprodueix fins que mor. I com a tal, s'ha de viure", conclou.