A cop d’aparició als mitjans, el badaloní José Elías Navarro s’està convertint en l’empresari de moda al país; primer va ser amb l’entrada a l’univers blaugrana a través d’un aval milionari a favor de Joan Laporta Estruch perquè aquest pogués accedir a la presidència del Barça, i ara per la compra del 100% del capital de l’emblemàtica cadena de congelats La Sirena. El cas és que Elías ha passat de ser un milionari bastant desconegut per al gran públic a formar part de l’Olimp de triomfadors en el món empresarial.
La Sirena és una cadena de menjar congelat que s’apropa ja als quaranta anys de vida des que el 1983 va ser fundada per Ramona Solé i Josep Maria Cernuda (mort el 1998). Des d’aleshores ha passat per un gran nombre d’avatars, amb freqüents canvis de propietat, de manera que el d’Elías és tot just un nom més en una llista d’accionistes prou llarga.
L’any 2000, Agrolimen (el hòlding de la família Carulla) va adquirir-ne un 50% per uns 27 milions d’euros. Quatre anys després van augmentar la seva participació adquirint-ne un 25% addicional als descendents de Cernuda i, finalment, el març del 2005 van comprar el 25% de les accions que els mancaven i que encara eren en mans de la fundadora Ramona Solé. Entremig, el 2002, La Sirena va aconseguir la majoria del capital d’un dels seus competidors, la firma de congelats Anna Pons, de Tarragona. Aquesta empresa amb nom de dona havia estat fundada el 1987 per l’emprenedor Albert Abelló (1960-2017), que més tard seria president de la Cambra de Comerç de Tarragona i membre de l’Ajuntament de la ciutat formant part de Convergència i Unió.
El nombre d’exercicis en pèrdues de La Sirena en els darrers vint anys és força elevat i persegueix com una maledicció a tothom qui decideix invertir-hi
Que Agrolimen tingués el 100% del capital de La Sirena va ser quelcom bastant fugaç, perquè el desembre d’aquell mateix any, el 2005, van desprendre’s de la totalitat de l’empresa, que va ser adquirida pel fons d’inversió 3i. El nou propietari va pagar uns 150 milions d’euros als Carulla. La firma 3i és un dels grans fons de capital risc que sovint protagonitza notícies de compravenda d’empreses. Va ser fundada el 1945 per un grup de bancs anglesos que van aportar un total de 15 milions de lliures. Setanta-cinc anys més tard, els actius que gestiona superen els 11.000 milions de lliures (uns 13.000 milions d’euros). Però vuit anys després 3i també desistia del projecte, així que va traspassar la titularitat de La Sirena als seus executius, principalment Francesc Casabella, gestor empresarial format a PriceWaterhouseCoopers i amb una llarga trajectòria al sector del gran consum.
La Sirena del segle XXI
Aquest període va ser només una fase de transició fins a l’entrada a l’accionariat d’un altre fons d’inversió, en aquest cas OpCapita, que va comprar el 100% del capital el desembre de 2014. El nou propietari va pagar-ne només 45 milions d’euros, molt menys del que Agrolimen va ingressar gairebé una dècada abans. El perfil de OpCapita és força diferent al dels anteriors propietaris (el fons 3i) perquè aquesta firma fundada per Henry Jackson el 2006 és de dimensions molt més reduïdes, atès que només gestiona actius per valor de 500 milions de dòlars. Si La Sirena té un problema endèmic que pateixen de manera sistemàtica tots els seus accionistes és l’excés d’endeutament i, de retruc, les dificultats del negoci per generar diners. El nombre d’exercicis en pèrdues en els darrers vint anys és força elevat i persegueix com una maledicció a tothom qui decideix invertir-hi.
I com dèiem al començament, fa pocs dies s’ha enllaçat una nova baula a la cadena de propietaris de la marca congelats amb l’aparició en escena d’Elías. Tot i que l’import de la transacció no s’ha fet públic, en el moment de posar la companyia al mercat, el fons OpCapita tenia l’expectativa de treure’n uns 100 milions d’euros, per tant resulta prou factible que el preu final estigui a prop d’aquesta xifra. Veurem si l’empresari energètic és capaç de transmetre el vigor necessari a la seva nova companyia per tal que pugui generar valor de manera continuada.
La força d'Elías
Amb tot, la compra de La Sirena no ha estat l’única que ha dut a terme Elías en els temps recents, perquè darrerament a la premsa financera hem vist el seu nom vinculat a l’operació d’adquisició d’Ezentis, un grup que ofereix serveis d’instal·lació i manteniment d’infraestructures de telecomunicacions, energia i enginyeria de seguretat. El primer pas per apropiar-se de la companyia el va donar el gener d’enguany, quan va pactar amb aquesta firma l’emissió de noves accions (una ampliació capital) que serien adquirides per ell mateix, fins a injectar un total de 20 milions d’euros a la societat. Això va permetre Elías aconseguir un 16,6% del capital. A més, es va assegurar arribar a un 29% mitjançat un producte financer anomenat obligacions convertibles, que són títols de deute transformables en capital social de la societat, si el tenidor ho desitja.
El cop de força, però, encara havia d’arribar: el passat mes de juny, Ezentis va fusionar-se amb una firma propietat al 100% d’Elías, Rocío Servicios Fotovoltaicos, que estava valorada en 200 milions d’euros, de tal manera que la societat resultant passa a ser propietat del badaloní en un 70%. Aquesta via de la fusió li ha permès fer-se amb el percentatge de capital indicat sense complir l’obligació de llançar una OPA sobre el 100% del capital, que és el requisit legal establert al mercat espanyol quan algú arriba al 30% de propietat d’una empresa. En altres paraules, si un accionista vol augmentar la seva participació a una societat al 30% o per sobre, està obligat a fer una oferta a tota la resta dels accionistes, que tindran dret a vendre-li els seus títols al preu prefixat a l’oferta.
El primer pas d'Elías per apropiar-se d'Ezentis el va donar el gener, quan va pactar l’emissió de noves accions que serien adquirides per ell mateix, fins a injectar-hi un total de 20 milions d’euros
Lògicament, resulta molt més car que quedar-se just amb un 30% o 40% de la societat. En el cas d’Elías, si finalment el regulador espanyol accepta l’operació, s’haurà quedat amb un 70% del capital i s’haurà estalviat adquirir-ne l’altre 30%. El segon accionista d’Ezentis, amb només un 3% és l’inversor basc Juan Carlos Smith Morrondo, també accionista rellevant de l’empresa de parcs d’atraccions Aspro Ocio-Aspro Parks (Aqualeón de la Costa Daurada i l’Aquàrium de Barcelona, entre d’altres), on hi també té interessos la il·lustre família Cotoner, íntims del rei emèrit. Darrere aquests dos accionistes hi el fabricant suec de telèfons Ericsson, amb una participació similar a la de Smith. El paquet d’Elías a Ezentis estava valorat en uns 43 milions d’euros abans de la fusió, de manera que si pot aconseguir l’esmentat 70% sense impediments legals, el seu valor es disparà de manera considerable. La facturació de la companyia abans de la fusió ja s’enfilava cap els 400 milions d’euros, però amb certa incapacitat per generar beneficis.
Aquest 2021 es presenta apassionant per José Elías, que a més de gestionar la seva companyia principal, Audax Renovables, haurà de tenir un ull al Barça per allò dels avals (segur que Eduard Romeu farà el possible per evitar incidents poc desitjables), i també a Ezentis i La Sirena, on té una bona part del seu patrimoni invertit.