Ja no es parla d’empresaris, treballadors o de la força de treball. Ara estem en el temps de les persones. Hi ha les que dirigeixen empreses, prenen grans decisions, i hi ha les que dediquen esforços a resoldre els reptes del dia a dia, els enginyers de la quotidianitat. És el nou discurs que deixa la pandèmia, que les persones -diuen- han tornat a estar al centre de tot. El coronavirus, que no distingeix classe social ni edat ni territori, ha fet valorar a tothom que les persones són clau.
Si les persones són importants, la salut és cabdal. És per això s'entén que el XIX Congreso de Directivos CEDE de la Fundación CEDE-Confederación Española de Directivos y Ejecutivos haja convidat Josep Baselga, vicepresident executiu d'R+D en Oncologia d'AstraZeneca, a fer una reflexió sobre el coronavirus. En vídeo, el científic fa una anàlisi exhaustiva del virus, els efectes, la seua mortalitat i del que està comportant... el present de l'ehealth. El seu missatge ha sigut positiu, amb tot: "Tot acabarà, però la tardor i l'hivern seran durs -ha repetit dues vegades, a l'inici i al final-. No vull ser optimista, però tinc l'esperança que quan comence l'any nou els anticossos i les vacunes canviaran la malaltia de manera molt radical".
Baselga: "No vull ser optimista, però tinc l'esperança que quan comence l'any nou, els anticossos i les vacunes canviaran la malaltia"
Certament, la vacuna és un dels substantius del Congrés. L'han utilitzat tots. Des dels empresaris fins al Rei Felip, qui també ha posat el focus en les persones: "Els directius i executius heu de prendre nombroses decisions, i molt rellevants, cada dia; decisions que afecten les vostres companyies i a les persones que treballen en elles".
Persones atemorides per una situació a la qual tots coincideixen que ens hem de sobreposar, com ha apuntat Antonio Garrigues, president del Senat de la Fundación CEDE: "Hem de donar-li importància a l'afecte verbal, que la por no ens domine". Garrigues és un dels dos speakers, juntament amb Josep Lluís Bonet, president de la Cambra de Comerç d'Espanya, que ha portat mascareta durant la seua intervenció. "He passat el coronavirus. Van ser tres dies només, però ara no sé si em puc reinfectar", ha preguntat obertament a l'auditori. Al seu costat, l'enginyera Núria Oliver, Chief Data Scientist en Data-Pop Alliance i comissionada de la presidència de la Generalitat Valenciana per a l'Estratègia IA i la ciència de dades, l'ha recomanat que sí, que se la podia llevar just en aquell context. Oliver també ha reforçat el discurs d'allunyar-se de la por, citant a Marie Curie: "Temem allò que no coneixem i deixem de témer allò que coneixem". Quan han eixit de l'escenari, això si, un cop de colze en lloc de l'abraçada que, espontàniament, li estava sorgint a Oliver.
Oliver: "Marie Curie deia que 'temem allò que no coneixem i deixem de témer allò que coneixem'"
Bonet, però, ha intervingut amb distància d'Antonio Garamendi, president de la CEOE, però emmascarat. Sent el primer a intervenir, ha apuntat que les empreses poden triar "entre rendir-se i morir o lluitar i salvar-se". Per a això, ha apel·lat a la capacitat de resiliència de les empreses, a la col·laboració política i a la col·laboració publicoprivada, entre altres factors. "Si no anem plegats, no eixirem. N'hi ha prou d'ensomnis i de demagògia", ha subratllat Bonet, que ha insistit que a les empreses "cal acompanyar-les" perquè les que siguen viables no es queden endarrere i que les no ho siguen, "es reiventen".
Álvarez-Pallete i Reynés, al congrés CEDE | Cedida
Per la seua part, Garamendi ha recordat que, tot i que el missatge és que és l'Estat qui posa els diners, "realment és la banca espanyola privada la que ha posat 100.000 milions d'euros, l'Estat els està avalant, però ho dic perquè la banca sempre són els malvats, però sense els seus dividends no es podria fer acció social". Garamendi també ha posat de manifest alguns dels reptes que té al davant la societat espanyola, com la digitalització, l'educació, el suport al sector industrial i l'ocupabilitat. Sobre aquest últim punt, ha defensat que "la igualtat ve de l'ocupació, no que uns treballen i altres repartisquen". De nou el focus en les persones, com han refermat tant el president executiu de Naturgy, Francisco Reynés, com el de Telefònica, José María Álvarez-Pallete. Aquest últim ha parlat del reskilling i de la seua confiança en l'FP, "cal tornar a capacitar la gent, que t'ensenyen a aprendre; crec en les universitats, però necessitarem economistes digitals, filòsofs digitals, i manegar la transició de la nostra capacitat de treball".
Opinions internacionals i una exministra crítica
Dues exministres de José Luis Rodríguez Zapatero han participat en el congrés, Elena Salgado, moderadora del debat entre Juan Roig i Goirigolzarri, i Cristina Garmendia, que va ser ministra de Ciència i Innovació entre 2008 i 2011. La primera no ha tingut ocasió d'opinar, la segona ha estat crítica amb la situació actual. "Els alumnes d'aquest país no han aprés el que havien d'aprendre en aquest curs, i damunt s'ha generat una bretxa molt gran. El nostre país no estava preparat per a ensenyar online, el 50% dels docents no tenia els recursos. A més, la capacitat digital del nostre sistema sanitari és molt deficient, només el 18% estava digitalitzat. I per últim, anàvem recuperant-nos una vegada més de manera desigual i sense apostar per l'R+D. A Europa hi ha cinc països amb menys PIB que han apostat més per això, com per exemple la veïna Portugal. Ara cal localitzar cadenes de subministraments globals: les ciutats xicotetes poden ser protagonistes d'això", ha etzibat.
Cristina Garmendia: "La capacitat digital del nostre sistema sanitari és molt deficient, només el 18% estava digitalitzat"
En l'àmbit internacional i a través de la pantalla, Robert W. Lovelace, vicepresident de Capital Group, ha pronosticat una recuperació en forma d'U. L'expert considera que "cal separar el progrés de la pandèmia de la recuperació del mercat perquè els vincles són menys sòlids del que la gent pensa". Lovelace, que reconeix que la diagnosi al mercat dels EUA és que l'economia ha tocat fons, assenyala que "els mercats miren sempre cap al futur perquè no els interessa el passat".
També des del continent americà ha intervingut l'empresari Carlos Slim, fundador del Grupo Carso, que ha participat per telèfon des de Mèxic. Slim ha valorat el que s'ha fet fins ara a escala mundial -"hem lluitat contra un virus invisible"- i creu que "tornarem a una nova normalitat que és un canvi civilitzatori de la societat industrial que també té efectes positius". El multimilionari empresari destaca que "tots els temps són bons per als que saben treballar".