La licitació oficial d'obres a Catalunya ha crescut un 3% el primer semestre del 2019 en relació al mateix període de l'any anterior tot i les pròrrogues pressupostàries a la Generalitat i a l'Estat, segons dades de la Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC). Entre gener i juny, s'ha licitat per un import de 970 milions d'euros dels quals 510 corresponen al segon trimestre de l'any. Els contractistes lamenten que el volum de licitació continua sent baix i està lluny de la mitjana dels últims 20 anys, que és d'uns 940 milions d'euros trimestrals. Segons la CCOC, aquests nivells de licitació "agreugen el crònic dèficit d'inversió en infraestructures" i reclamen que la inversió pública sigui "estable i previsible per suavitzar els cicles econòmics" i "donar certesa" als agents implicats. Totes les administracions –local, autonòmica i estatal– han augmentat la licitació d'obres els primers sis mesos de l'any.
En un comunicat, la CCOC ha concretat que l'administració local és la més activa en licitacions i els concursos que ha publicat suposen més de la meitat del total licitat -el 51% amb 494 milions d'euros-. L'import licitat per les administracions locals suposa un augment del 14% entre gener i juny en relació al 2018. Tanmateix, els contractistes avisen que ja han començat a detectar una "marcada fase de desacceleració" de les licitacions aquest segon trimestre, que atribueixen al període postelectoral.
Pel que fa a la Generalitat, les licitacions han augmentat un 56% en relació al primer semestre del 2018 amb 242 milions d'euros. L'administració general de l'Estat i les empreses públiques estatals han licitat per valor de 234 milions d'euros, un 118% més que el mateix període de l'any passat. Els contractistes apunten que la licitació de l'Estat a Catalunya partia "de valors molt baixos" i és "molt inferior a la mitjana històrica i totalment insuficient per a la competitivitat de l'economia catalana".
Un 28,7% menys d'habitatges visats
Pel que fa al nombre d'habitatges visats a la ciutat de Barcelona, ha baixat un 28,7% en el primer semestre d'aquest any, mentre que la superfície visada ha caigut un 46,7%, degut, en bona part, a la "incertesa jurídica" que viu la ciutat, segons el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).
La presidenta de la demarcació de Barcelona del COAC, Sandra Bestraten, ha explicat que el motiu de la caiguda de visats d'habitatge a Barcelona és, principalment, la "incertesa jurídica" i les traves administratives a la qual s'enfronten els promotors, entre altres coses per les diferents moratòries que hi ha hagut, com l'hotelera o la del districte de Gràcia.
El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya ha presentat un estudi a partir dels visats dels projectes d'execució d'obra, obligatoris per a poder començar les construccions de nova planta i de gran rehabilitació. A aquests visats encara no els ha afectat la normativa de l'Ajuntament de Barcelona, que obliga a destinar un 30% del total de sostre de nova construcció a gran rehabilitació o a habitatge social, ja que són operacions que ja porten en marxa un any o any i mig.
Prudència en el sector, però vigor dels projectes petits i mitjans
La directora general del COAC, Sònia Oliveras, ha explicat que durant els primers sis mesos de l'any els projectes grans, de més de 10.000 metres quadrats, visats a Catalunya han sofert un descens, "la qual cosa pot denotar un signe de prudència del sector", i ha assenyalat que els projectes mitjans i petits han guanyat força.
També ha destacat que el creixement dels visats a Catalunya és "poc sostenible" perquè està basat en l'obra nova, que continua creixent, mentre que la rehabilitació empitjora semestre rere semestre i de manera continuada des de principis de 2017.
Així, en el primer semestre de l'any, l'obra nova ha crescut un 10,5% respecte al mateix semestre de l'any anterior, mentre que la rehabilitació ha caigut un 8,2%. A més, la gran rehabilitació només suposa un 24% de la superfície visada a Catalunya en el primer trimestre de l'any.
Des del COAC s'ha demanat a l'administració pública que impulsi la rehabilitació amb "mesures més serioses", ja que el 40% dels edificis de Catalunya té més de 50 anys i ha d'haver-hi una aposta per la sostenibilitat.