A finals del segle XIX, després d’unes dècades d’esplendor, l’agricultura europea entra en una profunda crisi. La globalització del capitalisme provoca l’allau i invasió de productes de les terres d’ultramar cap a la metròpoli a uns preus més baixos que arruïnen la pagesia. Per si això no fos prou, l’aparició de la plaga de la fil·loxera, que inexorablement fa desaparèixer pràcticament la totalitat de la vinya, ho acaba de rematar.
La comarca de l’Alt Urgell se’n ressent una mica més tard -a partir de l’any 1890-, atès que l’agricultura era d’autoconsum i, per tant, la caiguda de preus no l’afectava directament. No obstant això, quan arriba la fil·loxera i fa estralls a la vinya, la cosa canvia perquè el vi sí que es comercialitzava i proveïa d’una renda complementària a la pagesia. I és que, encara que ens sembli inversemblant, la vinya era molt present en el paisatge de les comarques pirinenques.
A finals del segle XIX, la plaga de la fil·loxera va fer desaparèixer pràcticament la totalitat de la vinya
La resposta a la crisi es va manifestar de maneres diferents arreu. Al sud de Catalunya es va fer amb la implantació de ceps americans immunes a la plaga, acompanyada de l’associacionisme i industrialització del vi amb la creació de les cooperatives vitivinícoles promogudes per la Mancomunitat. En canvi, a les comarques de muntanya, com l’Alt Urgell, es produeix una reconversió del model agrari preexistent, substituint la vinya que, amb el conreu de cereals, les pastures i la comercialització de llet i dels seus derivats -mantega i formatges, principalment- transformen així una comarca vitivinícola en una comarca lletera que, a la llarga, representaria un canvi radical amb generació de riquesa al territori vigent, encara, avui dia.
L’eina per fer-ho va ser una cooperativa ramadera, la primera lletera de l’Estat, per part d’un grup de pagesos del Pirineu -sens dubte revolucionaris a la seva època- liderats per Josep Zulueta. Es va constituir l’any 1915 com a Cooperativa Lleteria de la Seu d’Urgell, que en fusionar-se l’any 1935 amb la Cooperativa Lletera de Bellver passaria a denominar-se definitivament, Cooperativa Lletera del Cadí. Com que la llet es malmetia de seguida, si no es consumia immediatament, es va optar per la seva transformació en mantegues i formatges, que alhora eren més fàcils de transportar i es comercialitzaven amb gran acceptació als mercats urbans i especialment a Barcelona.
Però l’embrió del projecte de la cooperativa Cadí cal trobar-lo 25 anys abans de la seva constitució quan Josep Zulueta estiuejava a Puigcerdà, aprofitant que es presentava per a les eleccions com a candidat a diputat a l’Alt Urgell. Llavors va recórrer intensament tots els pobles i conrades dels Pirineus, i es va adonar de la profunda crisi que la plaga de la fil·loxera havia provocat al territori on, d’altra banda, hi havia un endarreriment i un gran oblit, governamental, i la misèria era el pa de cada dia. Malgrat l’intent, no guanya al diputat conservador contrincant; el caciquisme és el patró imperant a la societat i molt especialment a les zones rurals. Però el treball de camp, el coneixement adquirit, la diagnosi i la posterior reflexió li van permetre treballar i elaborar una proposta per reconvertir el sector agrari, apostant per la ramaderia i els làctics. L’experiència que adquireix en les seves pròpies granges, l’ajuda a donar exemple de la factibilitat i viabilitat de les seves idees. És així com convenç altres ramaders de la zona i va configurant, a poc a poc però sense pauses, aquesta transformació culminant amb la creació de la cooperativa.
El model cooperatiu plantejat és interclassista i adaptat a la cultura del territori amb incorporació de grans i petits propietaris -la majoria seran petits- que s’organitzen i funcionen sota el principi ”un home, un vot” i l’obligatorietat d’aportar tota la producció a la cooperativa que transforma i comercialitza els productes de forma conjunta. Les idees que complementaven el projecte, amb l’objectiu de donar una vida digna als habitants, anaven més enllà i, entre d’altres, implicaven una millora substancial de les carreteres per facilitar el transport les persones i les mercaderies.
Certament, Zulueta, nascut a Barcelona l’any 1858 i mort a la mateixa ciutat l’any 1925, és un personatge polifacètic i inquiet que participa intensament de la política en l’etapa de la Restauració borbònica sent de forma recurrent diputat a Madrid pel partit judicial de Vilafranca del Penedès al llarg d’una vintena d’anys, formant part de partits republicans i reformistes. Aquesta posició i les relacions que manté a tots nivells ajuden, sens dubte, a la materialització del projecte.
La cooperativa s’ha anat adaptant als canvis de l’entorn, però mantenint-se fidel a la seva raó de ser: ”Mantenir viu el territori de les comarques pirinenques de l’Alt Urgell i la Cerdanya, a través de continuar amb la tradició agrícola i ramadera de producció làctica que ha estat la base de la vertebració econòmica, social i mediambiental d’aquestes terres des de fa més de 100 anys”. A aquest objectiu principal se li ha de sumar la vocació de llegat, és a dir, deixar millor el territori i garantir oportunitats per a les generacions futures. D’això ara en diríem sostenibilitat amb les tres potes necessàries: social, ambiental i econòmica.
Les xifres de la cooperativa parlen per si soles i posen de manifest la seva dimensió i impacte en el territori. Està formada per 65 granges que produeixen anualment 62 milions de litres de llet (170.000 litres que es passen a recollir diàriament a la casa dels pagesos 365 dies a l’any tant si fa fred com calor) i té una extensió de conreus i pastures de 25.000 hectàrees amb una facturació total de llet i derivats de 52 milions d’euros. Les exportacions suposen un 25% de la xifra de negoci i un 65% són al mercat francès; tot un mèrit penetrar i consolidar-se al país del formatge. Amb més de 130 llocs de treball directes, un centenar d’indirectes i un reguitzell de proveïdors i empreses vinculades l’impacte de la cooperativa, és més que rellevant en uns territoris on el teixit industrial -en aquest cas agroalimentari- en general, té un pes marginal.
La cooperativa està formada per 65 granges que produeixen anualment 62 milions de litres de llet
Els ramaders promotors de la cooperativa, capitanejats per Zulueta van ser uns emprenedors que es van anticipar al seu temps i no es van quedar aturats llepant-se les ferides derivades de les crisis sobrevingudes. Els temps canviaven i ells havien de canviar i adaptar-se. De res servia lamentar-se i enyorar-se del passat.
Fa uns quants anys, el doctor Spencer Jonhson va publicar un best-seller del management i la gestió del canvi titulat Qui s’ha endut el meu formatge. A diferència dels ratolins del relat que es mantenen en el seu laberint cercant un formatge que ja no existeix i no dediquen el seu temps a cercar-ne un de nou, els pioners de la cooperativa Cadí ràpidament van canviar, i ells sí que, de forma literal i literària, van trobar el seu nou formatge amb adaptació i innovació constant. Prenguin nota les escoles de negoci especialistes en el mètode del cas; aquí en tenen un d’èxit que cent anys després encara perdura.