Quan intentes muntar un nou projecte, i més especialment un projecte cooperatiu, necessites invertir una gran quantitat de diners en posar-lo en marxa. Això suposa, molts cops, gastar-te tot el que tens i endeutar-te. I quan t’has endeutat, necessites augmentar els fons propis per fer-hi front però et trobes que cap entitat bancària et deixa diners perquè no tens capital. I d’aquesta manera s’entra en un bucle difícil de sortir. És per això que, el director d’Abacus, Miquel Àngel Oliva, explica en un esmorzar de finançament d'Acció que s’han de buscar noves eines de finançament que s’allunyin de la banca tradicional i diversificar el més possible les fonts de diners de les cooperatives.
Abacus és un model cooperatiu d’èxit. La cooperativa dedicada a l’educació, la cultura i el lleure, que celebra aquest any el seu 50è aniversari, és un clar exemple de com un projecte d’economia social pot tirar endavant amb l’ajuda dels seus treballadors i socis. Amb una facturació de 89 milions d’euros el 2017, l’empresa dirigida per Miquel Àngel Oliva té clar que en el model de finançament “no pots dependre de ningú”.
No dependre mai de ningú
Aquesta és la premissa sota la que es basa el model de finançament d’Abacus i sota la qual Oliva dissenya tota la seva estratègia. Segons el seu director general, el finançament d’una cooperativa ha de descansar sobre diferents potes, que en el seu cas són els recursos propis, la banca tradicional i d’altres fórmules com els títols participatius, les empreses de capital risc o les col·laboracions amb l’Institut Català de Finances (ICF). “Quan les coses van bé no hi ha cap problema, però en moments de més inestabilitat econòmica, has de tenir el teu finançament diversificat”, assenyala.
Però aconseguir totes aquestes potes de finançament no és fàcil. És per això que quan has d’anar a demanar diners a una institució o entitat, és molt important tenir clar per a què vols aquests diners. “Nosaltres necessitàvem una inversió en logística i per això vam convèncer a l’ICF, a les caixes d’estalvi i a mútues franceses per crear una societat de capital risc per projectes d’economia social dels quals en vam ser beneficiaris”, explica Oliva. Gràcies a aquesta iniciativa, Abacus va aconseguir aixecar entre 10 i 12 milions d’euros.
Oliva, d'Abacus: "El finançament d'una cooperativa ha de descansar sobre diferents potes, per diversificar"
En aquest punt de demanar inversió per finançar projectes concrets també coincideix Carles de Ahumada, director general de L’Olivera. La cooperativa, nascuda de la mà de quatre socis “sense un duro”, va començar a elaborar vins cap a finals dels anys 80. El seu creixement sostingut del 10% els va obligar a ampliar el seu petit celler l’any 1994 amb una inversió d’1,8 milions d’euros. I per aconseguir-ho van tirar de títols participatius.
A partir d’aquell moment, els títols participatius es van convertir en l’eina de finançament per excel·lència de la cooperativa. L’Olivera va emetre 450.000 euros de títols participatius a 1.000 euros el títol i en 15 dies va aconseguir els diners i tenien demanda de fins a 1 milió d’euros. “És una eina de més difícil gestió perquè necessites una xarxa de gent que estigui disposada a apostar pel teu projecte, però quan això es dóna, és una eina molt potent”, apunta de Ahumada.
Acte de de finançament de les cooperatives d'Acció | Cedida
Quan els teus clients volen posar diners
A l’hora de buscar finançament, “hem de buscar eines les més senzilles possible perquè el món financer tendeix a complicar-se molt, i el que necessitem són instruments fàcils que s’avinguin bé a la inversió que necessitem”, assenyala Oliva. És per això que el director general d’Abacus no recomana els préstecs, ja que suposa endeutament. Per a Oliva, qualsevol eina que incrementi els fons propis i el capital de la cooperativa és un bon instrument.
No obstant això, per a l’empresari d’Abacus, “els títols participatius van molt bé però des del nostre punt de vista era complicar-nos la vida, ja que per aconseguir-los s’ha d’anar a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i demanar permisos”, explica. És per aquest motiu que Abacus va llançar-se cap a una nova eina: el capital social voluntari.
De Ahumada, de L'Olivera: "Quan les cooperatives són petites i tens pocs socis, és més difícil que t'aportin capital"
La cooperativa Abacus ha aconseguit un model de finançament d’èxit amb el capital que aporten els seus socis de forma voluntària. L’assemblea de la cooperativa emet cada any emissions de 2 milions d’euros renovables i les persones que vulguin participar i aportar diners ho poden fer mentre que la seva aportació es trobi entre un mínim de 150 euros i un màxim de 60.000 euros. “No volem que un inversor ens col·loqui molts diners perquè després quan els retira, fa mal”, assenyala Oliva. A més, les persones que aporten capital a Abacus tenen la total garantia de que podran retirar els diners quan vulguin. I és que la cooperativa té el 25% dels diners que deixen els socis garantits en pòlisses de crèdit sense utilitzar “per si un dia passa alguna cosa”.
Segons Oliva, “qualsevol cooperativa pot aplicar el capital social voluntari, ja que al final es basa en què el soci que deixa els diners tingui confiança plena en l’empresa”. No obstant això, de Ahumada no té tan clar que totes les cooperatives puguin tirar endavant amb aquest model. “Quan les cooperatives són petites i tens un nombre determinat de socis, és més difícil que aportin capital”, assenyala.
Crowdfunding per avançar les vendes
És el problema amb el qual s’ha topat l’Eva Polío, de Femmefleur. Femmefleur és una cooperativa nascuda l’any 2011 i que ha dissenyat les calcetes Cocoro, una alternativa als tampons i a les compreses. Al ser tan jove i petita, la cooperativa s’ha topat en què algunes de les eines utilitzades per grans empreses com Abacus o L’Olivera no són fàcils d’implementar.
Femmefleur ha posat en marxa el seu projecte amb diferents eines de finançament: per una banda, ha aconseguit la fase 1 de l’SME Instrument de la Comissió Europea per finançar la part d’investigació; i d’altra, ha finançat el negoci amb un préstec participatiu de 50.000 euros a cinc anys, préstecs bancaris i una campanya de crowdfunding. I és que pels títols participatius “necessites una base de gent que cregui en el teu projecte i nosaltres, en ser molt joves encara, ens falta tot aquest recorregut”, assenyala Polío.
Ponents en l'acte d'Acció | Cedida
Més ajuts de l’Administració pública
Per tal d’ajudar a les joves cooperatives a finançar-se i a no patir tant les dificultats amb les que s’ha trobat Femmefleur, Oliva reclama la creació d’una eina com la Societat Catalana d'Inversió en Cooperatives (Sicoop), que va desaparèixer el 2016. “Es tracta d’una eina molt necessària per poder dotar de fons propis a les empreses cooperatives més enllà del sector bancari tradicional”, apunta el director general d’Abacus. És per això que demana a l’Administració pública una nova eina de capital risc que incorpori capital als projectes empresarials nous.
Les cooperatives han de tenir molt clar per a què volen finançament i tenir un projecte empresarial viable
A més, de Ahumada reivindica també una millor gestió per part de les entitats: “Hi ha eines de finançament més o menys accessibles però a vegades la lentitud en resoldre els problemes és molt gran”, apunta.
No obstant això, eines de finançament existeixen. El que cal per part de les cooperatives és tenir molt clar per a què volen els diners quan es va a demanar finançament i tenir un projecte empresarial viable. “Sense això últim, ningú ens deixarà diners”, conclou Oliva.