Les decisions més importants sobre com s'organitzaran les responsabilitats a una família es prenen en els tres primers anys de vida del primer fill. Durant aquest període, s'estableixen una sèrie de compromisos que difícilment canvien amb el temps. Es fixen rols i s'assumeixen responsabilitats envers la càrrega dels fills i de la casa que van des d'aspectes tan quotidians com qui dutxa el fill o fa el sopar, fins a d'altres més transcendentals com qui s'agafa una jornada reduïda o minora la seva carrera professional i, per tant, tindrà una capacitat econòmica inferior durant tota la seva vida laboral i, fins i tot, en la prestació per la jubilació. En el camí cap a la igualtat, aquesta és una etapa transcendental; i així ho entén Copersona, societat presidida per Joana Amat, que té com a objectiu passar de l'actual model de conciliació familiar a la corresponsabilitat social.
"Amb el pas dels anys t'adones que la conciliació és una trampa", sentencia Joana Amat. És El timo de la superwoman, un llibre de Mar Galtés i Esther Casademont: les dones han de sobreviure amb la càrrega de la vida familiar i professional en un sistema que desvincula l'home de la llar i la família. El conjunt d'entitats i empreses que formen Copersona entenen que hi ha una sèrie d'influenciadors a la societat que provoquen que només el 5% de les reduccions de jornada laboral siguin agafades per homes o que només un 18,8% dels càrrecs directius en empreses estiguin ocupats per dones.
Per aconseguir una societat amb igualtat i equitat de gènere reals, Copersona s'ha proposat un pla de quatre fases que té com a horitzó el 2025, amb la creació d'un model de corresponsabilitat social centrat en el canvi cultural. En aquest model, la ciutadania i els diversos agents de la societat assumeixen un compromís social compartit per tal que les persones tinguin els mateixos drets, deures i oportunitats, deixant de reproduir els estereotips de gènere i els patrons culturals, socials, econòmics i polítics, que encara avui dia provoquen grans desigualtats. "Potser mai arribarem a tenir un marc de corresponsabilitat social com el que volem", explica Joana Amat, "però és clau treballar per aconseguir-ho, perquè pel camí estàs creant una consciència social i provocant un canvi cultural".
La llavor d'un fracàs
Copersona va néixer el 2018 de la mà de FIDEM -Fundació Internacional de la Dona Emprenedora, presidida també per Amat- i Maters, una xarxa de mares professionals. Neix de la voluntat incansable de Joana Amat i moltes altres dones de fer un món millor i igualitari, i dels aprenentatges d'un projecte de FIDEM que va fracassar el 2008.
Joana Amat: "Volem superar el gènere i posar la persona al mig"
Des de la fundació, van intentar canviar la llei de la reducció de jornada per guarda legal perquè no suposés un obstacle tan gran per a la carrera professional de la dona. No van trobar el suport necessari -ni social ni polític- en les mesures que van proposar, i van aprendre que "abans d'arribar a la política és necessari generar un canvi cultural", reflexiona. En aquest projecte hi van treballar cinc anys, però no va ser en va, perquè es va convertir en la llavor de Copersona.
La filosofia de l'associació té un caire positiu, potser per l'aportació de la filòsofa Montserrat Crespín. En el camí cap a la igualtat, Amat explica que volen tenir "un retrat de la societat, però no quedar-nos llepant-nos les ferides. Volem canviar la societat, integrar l'home i buscar models sense donar lliçons. Superar el gènere i posar la persona al mig".
Des de tres principals focus: la sanitat, l'educació i l'economia
Abans de proposar un model amb polítiques concretes, les més de 50 entitats i persones independents que formen part del col·lectiu de Copersona han estat un any i mig analitzant la situació actual de Catalunya envers la igualtat de gènere posant el focus en l'embaràs, el naixement -acollida o adopció- i els tres primers anys de vida de la criatura. Han vist que hi ha tres principals focus d'influència en les decisions que prenen homes i dones durant aquest període: la sanitat, l'educació i l'economia. Per això, des de l'inici han volgut comptar amb la col·laboració d'agents i associacions d'aquests tres sectors: l'Institut Català de la Salut i el d'Oncologia, Cecot, Pimec, FemCat, un bon nombre de col·legis professionals, importants associacions d'educació infantil, UGT, CCOO, universitats com la Pompeu Fabra o la UIC, i un llarguíssim etcètera.
"Malgrat que encara no volem polititzar el projecte, som conscients que la finalitat del model exigeix canviar lleis", explica Joana Amat. Per això s'han assegut amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; Mireia Mata, secretària d'Igualtats de la Generalitat; i Mireia Ingla, l'alcaldessa de Sant Cugat, entre altres polítiques del territori. Volen tenir informat al col·lectiu polític, però no involucrar-los fins que tinguin "un model sostenible econòmicament i aplicable".
Què li aporta a Holaluz tenir una 'nursery' a les seves oficines?
Agafar el millor de cada casa
Com va detectar la multinacional Schneider Electric la seva bretxa salarial a tota Europa? Quines polítiques van implantar per resoldre-ho? Què li aporta a Holaluz tenir una nursery a les seves oficines? De vegades no cal inventar res, sinó agafar el millor de cada casa, observar models que ja funcionen i adaptar-los al teu territori. Aquesta és l'etapa en què es troba actualment el projecte: analitzant casos pràctics i proves pilot fetes a CAPs, escoles de primera infància i empreses amb models avançats en igualtat de gènere.
També han analitzat models exemplars a països referents: Holanda, Islàndia i Dinamarca. I han contactat amb ens del sector de la sanitat, l'educació i l'economia per convidar-los a les universitats de Barcelona i que expliquin els seus models i les reticències que s'han trobat a l'hora d'implantar-los.
El somni de Joana Amat
El feminisme de Joana Amat té una arrel històrica: la seva mare, Concepció Amigó, va agafar les regnes d'Amat Immobiliaris el 1952 en morir el seu marit, un dia abans que neixés la filla. Es va convertir en la primera empresària del sector immobiliari a Espanya i "menys guapa, li van dir de tot". Anys més tard, Joana Amat i la seva germana Imma van codirigir l'empresa familiar mantenint el llegat de la seva mare: només van contractar dones fins a l'entrada de la llei de paritat, l'any 2008, i van implantar un calendari de vacances similar a l'escolar, de sis setmanes.
La seva trajectòria professional va ser reconeguda l'any 2019 amb una Creu de Sant Jordi. Amb 69 anys, sap que està "picant pedra de llarg recorregut", però no s'aturarà fins aconseguir el seu somni: "Trobar un marc de responsabilitat social per al segle XXI".