Constantino Cottet (Morez, França, 1865) visita el 1888 l'Exposició Universal de Barcelona; ciutat on el 1902 decideix obrir l'Òptica Franco Española al número 12 (avui 40) del Portal de l'Àngel, seguint el negoci familiar iniciat el 1840. En aquest establiment van col·locar el 1956 el conegut termòmetre de dues tones. Mor el 1915 de la mateixa forma que anys després ho faria Gaudí, atropellat per un tramvia. Deixa vídua i tres fills (Fernando, Ronaldo i Renato). El gran no va tenir descendència, el mitjà va tenir un fill i una filla; el petit va a viure a Madrid, on obre una òptica al carrer Princesa 15 el 1930.
Durant la guerra civil, el negoci no es va col·lectivitzar per por a la reacció del govern francès, i l'administra la família Bella. Però la part industrial és intervinguda per l'exèrcit republicà per la fabricació de prismàtics. El director de la botiga de Portal de l'Àngel mor assassinat al fer front a un escamot que volia buidar la botiga. Fernando que en enviudar es va fer capellà, va ser salvat de l'afusellament pel consol francès que el va embarcar juntament amb els pares en un vaixell.
El 1937 els tres germans funden Indústria Nacional d'Óptica (Indo) a Sevilla que el 1963 estableix fàbrica a Hospitalet de Llobregat, arribant a superar els 2.000 treballadors els anys 80. El 1987 va entrar a borsa, i la família va anar reduint la seva participació fins al 30%. A finals del segle XX es comença la deslocalització. El 2010 presenta concurs de creditors i el 2013 es líquida; sent comprada pel grup de capital risc Sherpa, iniciant un nou camí.
"Va ser un pal molt fort per a la família", comenten.
Quan Ronaldo li va dir a Fernando que com no tenia fills li vengués les accions, varen arribar a les mans. Les va deixar a una fundació i a la família Bella, que les va vendre el 1996 per diferències respecte el negoci a Madrid.
L'expansió d'un senyor de Barcelona
Jorge Cottet (1937) el 1982 va decidir que com que la gent "baixa menys a Barcelona, haurem d'anar on estan" i per tant, calia obrir centres a altres poblacions, potenciant així l'expansió iniciada el 1920 amb botiga a Tarragona i Sant Andreu de Palomar. El 1993 van comprar les accions de l'empresa a Madrid que era 100% dels descendents de Renato.
El 2005 compra el 50% de la societat operativa en mans dels seus nebots, que continuen com a socis a la patrimonial. Va ser un dels fundadors de l'Institut d'Empresa Familiar. Tenia molta paciència i sabia quan convenia estar callat; era molt respectuós amb tothom; potser li faltava saber donar un cop de puny sobre la taula en algunes ocasions. Molt treballador i honrat. Josep Pla diria d'ell que era tot un senyor de Barcelona.
Set ofertes i la botiga òptica més gran d'Europa
Al seu traspàs (2017) i el seu cos quasi present, la quarta generació (socis del 25%) va rebre fins a set ofertes de compra. Varen decidir que no venien però que havien de canviar moltes coses per tal d'adaptar-se als nous temps. Javier deixa la direcció general, i els substitueix David de Antonio, procedent de Swaroski i Montblanc.
Les incorporacions es complementen amb Nuria Pocino (Desigual) a màrqueting; i David Balaguer (General Òptica) a compres. El trasllat (2017) de la flagship de Portal de l'Àngel, que amb 2.000 metres quadrats era la botiga d'òptica més gran d'Europa, a la Rambla Catalunya, amb una inversió d'1,2 milions d'euros i un lloguer a 20 anys, visualitza la nova etapa.
"El trasllat de la flaghship de Porta de l'Àngel a Rambla Catalunya amb una inversió d'1,2 MEUR visualitza la nova etapa"
Aquest trasllat, encara que molt lògic, sentimentalment costa de decidir; "potser s'hauria d'haver fet abans", diuen. És molt fàcil dir que s'ha de separar la part sentimental en les decisions, però costa. La venda de l'edifici ha permès entrar a la crisi covid-19 amb molt bona caixa; i això és força important, perquè "depèn amb quin pas t'agafi el canvi de música et quedes sense cadira".
El consell d'administració està format per Javier i Alex Cottet. Txema Bosch, de Tous, que aporta visió de producte propi, del comercial de retail i gestió d'equips. Lluis Badia, de Troy Consulting, que aporta perícia de control comptable financer. Pere Monros (1958), que és el director financer de la casa "de tota la vida".
És important que dins el consell d'administració hi hagi externs independents per ajudar a professionalitzar el seu funcionament, i a més tenir clar què aporta cada conseller.
De medicament a moda
Les ulleres han passat al llarg d'aquests més de cent anys de ser un pur medicament a un element també amb un alt component de moda. A Cottet han sigut en moltes ocasions els introductors de marques, com Oakley o Giorgio Armani. El 1995 creen una línia d'establiments "Cottet Sol" que arriba a 12 punts de venda que el 2014 venen a Luxoptica, gegant mundial amb 7.000 botigues.
El 2019 factura 25 milions, amb un 15% d'ebitda, 50 punts de venda i 250 empleats. L'online suposa el 3% de les vendes, però amb diferent pes segons la línia de negoci (sol, graduats, audiologia). Procuren promocionar les marques pròpies (Cottet Barcelona, Lunettier i Urban) amb l'objectiu del 50% de les vendes, per fugir del low cost d'olleres a 30 euros i per defensar els marges davant uns proveïdors cada cop més concentrats a nivell mundial.
Un objectiu era arribar a 50 centres d'audiologia, però al juliol s'acorda la venda al soci dels 15 existents, ja que és un món amb molta integració vertical, l'oferta és bona i els clients estaven confusos amb botigues Cottet sense ulleres. És important que les famílies empresàries tinguin emprenedoria e iniciïn nous projectes; igual d'important és saber-los deixar a temps, i si és amb rendibilitat com en aquest cas encarà millor.
L'empresari activista
"Volem fer les coses bé, tractant amb cura al personal i als clients; sense grans expansions ni bogeries", diu el primogènit Javier Cottet (1968). És un empresari activista que no calla sobre allò que pensa. Quan estava estudiant dret va demanar poder treballar a l'empresa familiar per guanyar diners, i el varen enviar al magatzem.
Javier Cottet: "Els empresaris no podem tenir sentiment de culpabilitat, som els generadors de riquesa. Els polítics viuen en un món totalment utòpic"
Ha sigut un dels fundadors i presidents de Comertia; així com de l'eix Barnacentre. També diu que "un dels reptes de l'empresa familiar és adaptar-se a l'entorn; i un altre ensenyar als accionistes a ser propietaris; això no s'ensenya a les escoles de negocis. Els empresaris no podem tenir sentiment de culpabilitat, som els generadors de riquesa. Els polítics viuen en un món totalment utòpic".
No entén que "fiscalment sigui més rendible vendre's l'empresa i fer una simcav que continuar-la". Diu que "han de separar-se els reptes empresarials dels familiars. En els primers la principal característica actual és la quantitat i la rapidesa dels canvis. Hi una responsabilitat davant els treballadors, la família i la història centenària. Les empreses que no s'adapten a l'entorn són eliminades. Cal tenir memòria i recordar els errors.
El protocol pot ser un "cotilla", a INDO va crear desvinculació emocional a l'hora de prohibir treballar a la família; pot significar problemes sobre la taula que no existien; l'important és l'esperit de parlar i compartir. És important donar informació als socis que no treballen, i no oblidar que cadascú tenim la nostra mentalitat, parelles i necessitats".
Javier Cottet: "No és el mateix exigir a un estrany que a un familiar"
Recomana a les famílies empresàries, sinceritat i respecte, i empatia mútua entre els que treballen o no al negoci. Diu que "l'empresa s'ha de professionalitzar i gestionar com una no familiar; però en el fons si és mitjana o petita és quelcom diferent, tothom es coneix. No és el mateix exigir a un estrany que a un familiar".
Quan el 2003 se li va oferir la gerència va demanar la incorporació d'independents al consell, van ser Leopoldo Abadia (substituït per Txema Bosch), Lluis Badía, Francesc Puig (l'anterior conseller delegat, que va començar amb 14 anys d'aiguader arribant a ser president de la patronal sectorial espanyola). El seu principal aprenentatge de l'experiència d'Indo és que "s'ha de saber quan deixar un projecte que no té futur, varen deixar passar l'oportunitat de vendre. El consell es preocupava més de qui manava que del negoci".