Amb una quarantena de botigues, Cottet és un dels referents del sector de les ulleres al país. El 2021 va acabar amb vint milions d’euros de facturació i enguany afronten el seu 120è aniversari amb voluntat de seguir creixent. Però la història de Cottet són molt més que xifres i amaga un amor per Barcelona, les penúries de la Guerra Civil i distanciaments familiars.
Javier Cottet: “Quan va descobrir Barcelona, es va enamorar de la ciutat”
L’origen de tot plegat és un ciutadà francès, Constantino Cottet, que formava part d’una saga familiar de fabricants d’ulleres a la localitat francesa de Morez. El 1888, amb motiu de l’Exposició Universal, va visitar Barcelona per donar a conèixer els seus productes. “Quan va descobrir Barcelona, es va enamorar de la ciutat i va decidir quedar-se a viure-hi”, explica Javier Cottet, quarta generació i actual president de l’empresa.
Javier Cottet: “Hi havia gent que venia de Manresa, Tarragona o de fora de Catalunya per comprar 200 o 300 ulleres”
Així va ser com Constantino Cottet va apostar per emprendre el seu propi negoci i va obrir la primera botiga de la marca en un espai emblemàtic, al Portal de l’Àngel. 2.000 metres quadrats dedicats a les ulleres que es van convertir en l’establiment més gran a Europa d’aquest sector. Venien tant a particulars com a majoristes, com detalla Javier Cottet: “Hi havia gent que venia de Manresa, Tarragona o de fora de Catalunya per comprar 200 o 300 ulleres i vendre-les a les seves botigues”.
La seva experiència en la fabricació d’ulleres li va suposar un gran avantatge. La matèria primera venia d’Alemanya i en el taller de la botiga del Portal de l’Àngel s’encarregaven de la graduació i ajustar les lents. “Era artesania pura” destaca l’actual president.
Popularitat i expansió de Cottet
La clientela era cada vegada més gran i Cottet va guanyar en popularitat ràpidament. La seva bona ubicació i la qualitat i especialització de les seves ulleres convencien als barcelonins de principis de segle. A més, també venien productes tecnològics de l’època com prismàtics o aparells per fotografia que suposaven una autèntica revolució al país. Així, al cap de poc temps van obrir una botiga al barri de Sant Andreu i, al 1920, a Tarragona.
El 1930 van fer el salt a Madrid. El Constantino havia mort el 1915 i els seus tres fills es van fer càrrec del negoci. Un d’ells, el Renato, es va traslladar a la capital espanyola per motius de salut, ja que tenia asma i necessitava un clima més sec. I va decidir obrir una botiga Cottet al centre de la ciutat.
L’esclat de la Guerra Civil
Però el 1936 va esclatar la Guerra Civil Espanyola. Un dels tres germans era seminarista i la botiga de Portal de l’Àngel va ser expropiada. La de Sant Andreu i Tarragona, que van ser destruïdes, van desaparèixer. El negoci, que havia crescut durant més de 30 anys, se’n va a norris.
La família fuig del país i, després de fer escala a Roma, arriben a Munich. “La meva àvia ja estava embarassada del meu pare i no volien que naixés a Alemanya”, rememora Javier. Així, decideixen anar a Sevilla, on funden Indo el 1937, una fàbrica de lents que importaven des d’Alemanya. Una empresa que va arribar a vendre a un centenar de països, però que han d’acabar de vendre el 2014 per les conseqüències de la crisi.
Acabar el conflicte, torna Cottet
En acabar la Guerra Civil, la família torna a Barcelona i Madrid i recuperen les principals botigues del Portal de l’Àngel i Madrid. Llavors, el Renato, tiet avi del Javier, s’enfada amb la família i obre pel seu compte sis botigues més a Madrid i registra la marca Cottet. L’avi del Javier se centra més en la feina d’Indo.
Tot i això, la botiga de Portal de l’Àngel recupera el seu resplendor i es converteix de nou en una referència per clients de tot Catalunya i és batejada per molts com Can Cottet. El 1956 s’instal·la el seu mític termòmetre gegant, declarat com a bé d’interès per l’Ajuntament de Barcelona i encara avui un símbol.
L’expansió de Cottet
El 1982, el pare del Javier agafa les regnes de Cottet i li dona un nou impuls: “S’adona que la gent baixa menys a Barcelona, perquè els principals municipis van guanyant zones comercials. I obrim la primera botiga a Sabadell, Terrassa, Manresa, Figueres i altres barris de Barcelona”.
I a mitjan de la dècada dels 90, els cosins madrilenys del Javier, nets del Renato, decideixen que no volen continuar el negoci i els venen totes les botigues de Madrid i la marca. Aquell mateix any, Cottet importa un nou concepte d’òptica i obre botigues especialitzades en ulleres de sol. A més, el 2013, el Javier i el seu pare compren el 50% de l’empresa a la seva tieta.
Els anys posteriors també s’aposta per obrir centres dedicats a l’audiologia. Tot i això, en els últims anys, Cottet ha decidit vendre els centres d’audiologia i d’ulleres de sol per tornar-se a especialitzar en el seu sector. La facturació va caure dels 30 als 20 milions, però va ser una aposta per garantir un creixement més fort que ja s’està produint.
L’adeu a un espai emblemàtic
El 2018 mor el pare del Javier i ell i el seu germà prenen el relleu. Aquell mateix any, arriba un punt d’inflexió per Cottet: “L’edifici de Portal d’Àngel era propietat de tota la família. Amb tota la raó, els meus cosins demanen un lloguer, perquè no pagàvem res. El lloguer en un local de 2.000 metres quadrats a Portal d’Àngel era salvatge”.
Un lloguer inassumible que els obliga a prendre la decisió de deixar la botiga que ha vist créixer Cottet durant més de cent anys. Però troben un local a rambla de Catalunya, a tocar de la plaça de Catalunya. “Vam obrir, amb molta por, el 2019. Portàvem 100 anys a Portal d’Àngel. Però estem molt contents amb les xifres i facturem el mateix que abans, tot i que hem baixat en venda a turistes”, explica el president.
La satisfacció s’ha vist recompensada amb el reconeixement com a millor botiga del món, que han guanyat recentment a Milà, a la Mido, la Fira Internacional d’Oftalmologia, Òptica i Optometria: “Ratifica tot el treball que hem realitzat”.
Tornar i recuperar els orígens
Cottet ha assolit un altre objectiu, amb un gran simbolisme: “Obrim nova botiga a Tarragona, molt a prop d’on estàvem el 1920 i de l’edifici que va quedar destruït per la guerra. 100 anys després, tornem”. Pel que fa a botigues, una altra fita important va ser l’obertura de la primera botiga Cottet fora d’Espanya, que es va situar a Andorra el 2013.
El pla de creixement de Cottet preveu arribar a les cinquanta botigues en tres anys, obrint nous espais a Madrid i en ciutats del nord d’Espanya, a més d’estudiar la possibilitat d’implantar-se a Portugal. I el camí tenen clar que passa per potenciar la marca Cottet.
De fet, el 50% de les ulleres que venen ja són de la seva pròpia marca. “Tornem als orígens, quan el meu besavi venia les seves pròpies ulleres”, emfatitza Javier Cottet, que n’explica els motius: “Podem fer-hi, tenim molta història i molt coneixement”.
Javier Cottet: “Sempre pensem en el client. Això, ja ho escoltava al meu avi i al meu pare”
Les seves ulleres les encarreguen a fabricants de la Xina principalment, un fet, diu, inevitable: “A Espanya no queda cap fàbrica”. Aquest pas els permetrà reduir la dependència dels grans fabricants d’ulleres i evitar entrar en guerres de preus. “Apostem per la nostra qualitat i el nostre coneixement”, assevera.
120 anys després, Cottet segueix la filosofia del Constantino, que es va enamorar de Barcelona i va engegar una botiga a Portal d’Àngel que va ser una referència a la ciutat. “Sempre pensem en el client. Això, ja ho escoltava al meu avi i al meu pare, que es preocupaven per la qualitat i l’atenció. El més important és que els clients tornin”, resumeix el president de Cottet, que avui dona feina a 240 persones.