D'anunciar el tancament a invertir 200 milions d'euros a les fàbriques de Catalunya. Covestro ha reviscolat i aposta per les seves plantes de Tarragona i Barcelona. Amb una facturació global de 14.100 milions d'euros, la filial de materials de Bayer empren el seu camí sola. Després d'anys arrelada a casa nostra, aquesta companyia ha esdevingut un dels pilars de la indústria química del país. Dirigida per Andrea Firenze des del 2016, l'alemanya dóna feina a 360 persones.
Una spin off amb 150 anys d'experiència
Covestro és una spin off de Bayer. L'empresa derivada neix com una startup amb 150 anys d'experiència de la matriu. Bayer es va instal·lar a Espanya l'any 1899 amb la societat Federico Bayer y Cía per la comercialització des seus colorants.
Imatge antiga d¡un empleat de la planta MDI a Tarragona | Cedida
El 1967 posa en marxa la factoria de la Zona Franca de Bayer Hispania amb la compra de la desapareguda Pesa, dedicada al crom o l'acid sulfúric. Materials molt exitosos en cert moment però amb un fort impacte ambiental i a què Bayer va renunciar per apostar per productes orgànics. "En els 60 era un producte molt atractiu: vehicles, aixetes, curtits, etc.", explica Firenze.
El 1971 es posa en marxa la fàbrica de Bayer al polígon industrial de La Canonja: "A Tarragona vam començar de zero i, amb les fronteres tancades, calia producció local", relata. Aquesta era una planta petita pel mercat espanyol que produia un material emprat en matalassos i coixins. Per què Tarragona? Tenia potencial: aigua, lluny d'un gran centre com Barcelona, però a prop d'un port. I tenien raó, ha esdevingut un potent pol industrial químic.
Imatge antiga de la fàbrica de Tarragona el 1973
Bayer compta a Tarragona amb un parc industrial que inclou una planta d'MDI, dedicada a la producció d'isocianats (un producte previ per la fabricació de poliuretà) i, d'altra banda, la Casa de Sistemes, la xarxa mundial que aglutina els sistemes de poliuretans de Covestro. També va afegir la producció d'ABS, un material emprat, per exemple, en les peces de Lego i que després va esdevenir una empresa amb entitat pròpia, Lanxess. En aquest parc també comparteix instal·lacions amb l'empresa logística suïssa Bertschi i una planta del Grupo Kemira.
Del 2001 al 2010 Bayer prepara la celebració del centenari de la companyia que s'havia de celebrar el 2013. En aquest període reorganitza la seva estructura en tres pilars: Pharma, MaterialScience i Crops. Des de l'1 de setembre de l'any 2015 la branca de materials passa a ser Covestro i s'independitza de la matriu. Andrea Firenze va arribar a Tarragona l'any 2008 com a cap de la planta d'MDI i el 2016 va passar a la gerència general d'Espanya.
Just al desembre del 2015, la companyia va anunciar que tancaria la planta d'MDI de Tarragona a finals del 2017, i més tard es va anunciar que aquesta substància es produiria a Alemanya. D'aquesta manera, a Tarragona se situaria un centre logístic especialitzat en àcid clorhídric. La decisió de tancar la planta de Tarragona venia donada per la regulació de la Unió Europea que prohibia la producció de clor amb tecnologia de mercuri. Aquesta situació deixava en escac la planta tarragonina i la seva relació amb el principal proveïdor de clor, Ercros. No obstant això, el creixement de la demanda i l'aposta per una nova tecnologia van fer revertir la situació. A principis del 2017 la companyia anuncia que evita el tancament. A l'octubre estrenen un centre logístic i a finals d'aquell mateix any anuncia una inversió de 200 milions d'euros per multiplicar-ne la capacitat de producció.
La planta d'MDI té una capacitat de producció de 170.000 tones i amb el projecte d'ampliació arribarà fins a 220.000 tones de cara a l'any 2022. La planta de clor, que arrencarà el 2020 i on s'hi inverteixen uns 200 milions d'euros, tindrà la capacitat necessària per abastir la planta d'MDI en la seva fase final. Així mateix, la planta de Barcelona té una capacitat de 30.000 tones
Actualment, la planta de Tarragona concentra la major part de la producció i emplea 210 persones. A Barcelona hi fan feina 150 persones, entre plataforma administrativa, finances, compres, i departament jurídic. El negoci d'Espanya representa, per pes, el tercer lloc a Europa per darrere d'Alemanya i Bèlgica i a escala global és la cinquena, aproximadament. En la planta de Barcelona s'exporta entre el 75% i el 80% i Tarragona exporta per sobre del 90% de la seva producció.
La planta de Barcelona és d'una mida reduida, comparada amb d'altres que la multinacional té a Alemanya o la Xina. Per això competia amb desavantatge en els productes commodity. L'especialització ha estat la via per trobar la competitivitat d'aquesta fàbrica: "Productes que a Alemanya necessitaven molta capacitat, atenció, que són complicats, s'han portat a Barcelona. Alhora són productes que tenen marge, perquè són petits però tenen molt valor i alliberem les plantes grosses per tal que tinguin més capacitat", afegeix Firenze.
Poliuretà i policarbonat, materials d'èxit
Els productes de Covestro inclouen matèries primeres per a escumes de poliuretà d'alta qualitat que, en forma d'escumes flexibles, s'utilitzen principalment en mobiliari, matalassos i seients d'automòbils, mentre que, en forma d'escumes rígides, serveixen per aïllar edificis i equips de refrigeració. Aquest material representa el 50% de la seva facturació. L’empresa també produeix policarbonat plàstic d'alt rendiment, un material molt versàtil que s'utilitza en components d'automoció, estructures de sostre o dispositius mèdics, entre altres aplicacions. La cartera de productes la completen els productes químics especialitzats, incloent matèries primeres per recobriments, adhesius i pel·lícules.
Covestro a Tarragona en l'actualitat | Cedida
Covestro treballa gairebé amb desenvolupaments ad hoc per a cada client: "Si una indústria vol una escuma específica per fer el seient d'un nou vehicle comprarà material que gairebé fem a mida". Això pel que fa al poliuretà, que es fa servir per produir escumes.
De la banda del policarbonat, Covestro proporciona "pèl·lets" que poden ser transparents o de color i que es fan servir en multitud d'aplicacions, com ara els fars dels cotxes, entre d'altres peces. "En un futur farà falta molt poliuretà i policarbonat per l'auge del cotxe elèctric, perquè necessita materials lleugers amb les mateixes qualitats que el metall", afirma.
El poliuretà baixa el pes i dóna flexibilitat per la protecció del conductor, el policarbonat és lleuger i té bona aparença -color, brillantor-, és dur i ofereix possibilitats de treballar-hi a nivell de disseny, millor que no pas el metall.
El policarbonat torna a estar de moda i pot representar un quart de la facturació de Covestro. Però fa uns anys aquesta indústria preparava la seva necrològica. El material s'usava sobretot per a la fabricació de CD i DVD. Amb la digitalització i el declivi de la música en àlbum, aquest material s'augurava la mort.
Fa uns anys aquesta indústria preparava la seva necrològica. El seu material s'usava sobretot per a la fabricació de CD i DVD
La tercera pota del negoci de covestro és Coatings and Adhesives, que es fan a la planta de Barcelona. Pintures, vernissos, materials per pintar o cobrir tèxtils amb impermeabilitat, bàsicament. Com són materials que estan en contacte en producte final amb els humans, la cura del medi ambient és "capital", segons Firenze.
Plans de futur de l'empresa? Els tres productes que són el pal de paller de la facturació de Covestro han estat inventats a per la mateixa empresa. Per això des de la direcció de la companyia es preocupen per veure quin serà el proper producte que llançaran al mercat "que tingui la mateixa contribució a la societat que els que fem avui". I tot això sempre intentant tenir en compte la sostenibilitat.
"Actualment treballem en un procés que substitueix un material derivat del petroli per CO2: estem fent matalassos a base del fum de la fàbrica, és un èxit que tenim l'orgull d'explicar, però cal trobar mercat", conclou Firenze.