El Govern ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya 2024 a 20 personalitats i 10 entitats que, pels seus mèrits, han prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o en el pla cívic i cultural. L’elecció de les personalitats distingides amb aquest guardó ha volgut respectar, com cada any, la paritat de gènere i la diversitat del país. En aquest sentit, la protagonista de l'entrega ha estat la futbolista Aitana Bonmatí, en un llistat de guardonats que ha comptat amb una tímida presència per part del teixit empresarial.
Tanmateix, entre les 10 entitats guardonades han destacat l'associació Softcatalà, "pel seu rellevant paper en el foment del català a l’àmbit tecnològic", La Fageda, "pel seu fort compromís en la millora de la qualitat de vida i la promoció de la integració social a la Garrotxa", Filmin, "pel seu important suport a la promoció i difusió de l’audiovisual, la llengua i la cultura catalanes" i Unió de Pagesos de Catalunya, "pel seu gran treball en la promoció i la defensa de la pagesia i el món rural".
Els referents "de la Catalunya que volem"
L'entrega de les distincions s'ha fet en el marc d'una cerimònia al Teatre Nacional de Catalunya, a Barcelona, que ha obert la consellera de Cultura, Sònia Hernández, i que ha tancat el president de la Generalitat, Salvador Illa, que ha destacat els guardonats com a "referents de la Catalunya que volem": "Un país que vol ser gran, just, pròsper i culte té l'obligació de saber reconèixer les persones que el fan així", ha afirmat el president català. També ha considerat que enmig d'un devessall d'informacions, "algunes de les quals dolentes, altres de directament falses", els distingits amb les Creus de Sant Jordi són "illes d'esperança" que "ens impulsen a voler ser millors".
La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya
Les Creus de Sant Jordi s'ha entregat, primerament, a les entitats, els representants de les quals han anat sortint a l'estrada per recollir el guardó de la mà del president Illa i de la consellera Hernández. Han estat, per aquest ordre, Morir Dignament, Softcatalà, el Consell Català Moviment Europeu, Filmin, Cares, Solidança, Nòmada Studio, SOS Racisme, Unió de Pagesos i La Fageda.
Posteriorment, s'han entregat les Creus Sant Jordi a títol individual. Les han rebut, per aquest ordre, Claudi Alsina (catedràtic en matemàtiques), Àngels Barceló (periodista), Aurora Batet (castellera), Pilar Bayer (catedràtica emèrita en Àlgebra), Aitana Bonmatí (futbolista), Jordi Camí (metge i catedràtic en Farmacologia), Eudald Carbonell (arqueòleg i catedràtic en Prehistòria), Josep Lluís Carod-Rovira (polític i filòleg), Eduard Fernández (actor), Kilian Jornet (atleta de muntanya), Isidre Molas (polític i catedràtic en Dret Constitucional), Salvador Oliva (poeta, traductor i catedràtic en Filologia Catalana), Maria Antònia Peralba (metgessa), Pepa Plana (actriu), Jordi Sabaté (activista social), Marta Sanz-Solé (catedràtica emèrita de matemàtiques), Clara Segura (actriu), Carme Torras (matemàtica, informàtica i escriptora), Elia Torroella (farmacèutica) i Joan Ximénez Petitet (músic).
La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s'atorgui aquest guardó a alguna persona, sigui física o jurídica. Segons el Govern, l'elecció de les personalitats distingides amb aquest guardó ha volgut respectar la paritat de gènere. A més, la selecció de guardonats "també reflecteix la diversitat de camps en què treballen les persones i les entitats distingides amb les creus, així com la representació territorial".