21
de Maig
de
2013
Act.
07
d'Abril
de
2014
En un sector tan enfonsat com el de la construcció, les bones notícies solen venir de l'exterior. Per això no sorprèn que un dels Premis Cambra de Terrassa a la Internacionalització hagi recaigut en la empresa de ceràmica estructural Beralmar Tecnològic, que en els últims 30 anys ha passat de dominar el mercat espanyol a situar un 90% de la seva facturació a l'estranger. Els responsables d'aquest canvi de direcció han estat Ramón Sarió i Cristòbal Caparrós, els dos principals accionistes des de l'any 1982.
La història de Caparrós a Beralmar és de les que ja difícilment es poden repetir, la del treballador d'una sola empresa. L'ara empresari va entrar a la companyia a l'any 1966, només dos anys després de la seva fundació, com a mecànic. Com ell mateix recorda, la fàbrica que es va trobar no té res a veure amb l'actual. "Érem tres persones que treballàvem per obrir el mercat intern, al principi amb el primer cremador de fuel per a fer totxos de l'estat i més tard amb un intercanviador de calor".
Més productes a més mercats
L'estratègia empresarial va funcionar fins l'any 1982, quan va topar amb la primera crisi del totxo. El propietaris de Beralmar eren partidaris de tancar l'empresa, però van concedir a Sarió i Caparrós un marge de dos anys per demostrar la seva viabilitat. "Llavors em sentia preparat, ja que portava uns anys combinant la part tècnica amb la comercial i dominava el mercat", apunta Caparrós. L'estratègia que va salvar l'empresa es va centrar en l'ampliació del catàleg de productes i en donar les primeres passes fora de l'estat. Bé, això i el punt de sort que va significar la reactivació del mercat just en aquest termini de dos anys.
"Vam començar visitant Portugal i el Marroc, i, tot i que va costar, avui ja estem a més de 50 països on ja tenim capacitat per muntar fàbriques senceres". Beralmar no només ha prescindit del mercat interior, sinó que ha centrat les seves accions a Amèrica, l'Europa de l'Est i el nord d'Àfrica, deixant la Unió Europea en un pla residual. Tot i això, Caparrós incideix en la situació del mercat espanyol, on assegura que ja té "més amics que clients". "Vam arribar a tenir el 80% del mercat de la combustió i assecat de totxos a l'estat, però hem passat de tenir 400 fàbriques al 2007 a tenir-ne unes 170 que treballen uns 4 mesos a l'any", explica l'empresari.
Inversió contra la crisi
L'estratègia de l'any 1982 va servir per sobreviure, però l'empresa ha hagut d'enfrontar-se a una nova crisi, aquest cop estructural. Per regatejar-la, el 2007 l'empresa va decidir ampliar la seva plantilla en 15 enginyers, contractats per crear nous productes. "Gràcies a ells podem ofertar la pràctica totalitat de la maquinària que requereix una fàbrica del sector". Els resultats tornen a ser evidents: en l'última dècada Beralmar ha passat de tenir un 30% de la seva facturació a l'exterior a tenir-ne el 90% actual.
Caparrós valora el "prestigi local" que aporten els premis, tot i que considera que no tenen transcendència comercial. "Són més una satisfacció", conclou.
La història de Caparrós a Beralmar és de les que ja difícilment es poden repetir, la del treballador d'una sola empresa. L'ara empresari va entrar a la companyia a l'any 1966, només dos anys després de la seva fundació, com a mecànic. Com ell mateix recorda, la fàbrica que es va trobar no té res a veure amb l'actual. "Érem tres persones que treballàvem per obrir el mercat intern, al principi amb el primer cremador de fuel per a fer totxos de l'estat i més tard amb un intercanviador de calor".
Més productes a més mercats
L'estratègia empresarial va funcionar fins l'any 1982, quan va topar amb la primera crisi del totxo. El propietaris de Beralmar eren partidaris de tancar l'empresa, però van concedir a Sarió i Caparrós un marge de dos anys per demostrar la seva viabilitat. "Llavors em sentia preparat, ja que portava uns anys combinant la part tècnica amb la comercial i dominava el mercat", apunta Caparrós. L'estratègia que va salvar l'empresa es va centrar en l'ampliació del catàleg de productes i en donar les primeres passes fora de l'estat. Bé, això i el punt de sort que va significar la reactivació del mercat just en aquest termini de dos anys.
"Vam començar visitant Portugal i el Marroc, i, tot i que va costar, avui ja estem a més de 50 països on ja tenim capacitat per muntar fàbriques senceres". Beralmar no només ha prescindit del mercat interior, sinó que ha centrat les seves accions a Amèrica, l'Europa de l'Est i el nord d'Àfrica, deixant la Unió Europea en un pla residual. Tot i això, Caparrós incideix en la situació del mercat espanyol, on assegura que ja té "més amics que clients". "Vam arribar a tenir el 80% del mercat de la combustió i assecat de totxos a l'estat, però hem passat de tenir 400 fàbriques al 2007 a tenir-ne unes 170 que treballen uns 4 mesos a l'any", explica l'empresari.
Inversió contra la crisi
L'estratègia de l'any 1982 va servir per sobreviure, però l'empresa ha hagut d'enfrontar-se a una nova crisi, aquest cop estructural. Per regatejar-la, el 2007 l'empresa va decidir ampliar la seva plantilla en 15 enginyers, contractats per crear nous productes. "Gràcies a ells podem ofertar la pràctica totalitat de la maquinària que requereix una fàbrica del sector". Els resultats tornen a ser evidents: en l'última dècada Beralmar ha passat de tenir un 30% de la seva facturació a l'exterior a tenir-ne el 90% actual.
Caparrós valora el "prestigi local" que aporten els premis, tot i que considera que no tenen transcendència comercial. "Són més una satisfacció", conclou.