Fa uns anys, vaig llegir una entrevista fascinant sobre un home amb un nom que evoca imatges de conqueridors i aventures, però que havia decidit fer del seu camí una exploració completament diferent. Cristóbal Colón, un empresari que va fundar una fàbrica de iogurts a la Garrotxa adaptada per a donar un espai laboral i social a persones amb diversitat funcional, em va captivar immediatament. En la seva entrevista, Colón revelava que el seu nom havia estat una broma del seu pare, un recordatori constant del llegat històric que portava que li havia portat molts embolics en el passat. Per aquest mateix motiu, havia escollit anomenar el seu fill Juan, per tal de deixar enrere les connotacions de la seva identitat històrica i no fer-li passar el mateix martiri. Arran d’aquesta entrevista em vaig interessar més en el personatge, la seva trajectòria, els valors darrere la seva idea que ha canviat la vida de tantes persones. Quan vaig aprofundir en la seva vida, vaig descobrir que Cristóbal Colón no era només un empresari; era un exemple excepcional de com la dedicació al bé comú pot transformar no només la vida dels altres, sinó també la pròpia.
Una de les seves declaracions més impactants va ser: “A mi no m’interessa tenir una bona vida, sinó una vida bona”. Aquesta afirmació sintetitza la seva visió del món i la seva aproximació a la vida, que es transmet en els seus iogurts i la seva filosofia empresarial.
De Saragossa a La Fageda d’en Jordà
Cristóbal Colón va néixer a Zaragoza en el sí d’una família humil. Després de la mort prematura del seu pare, Colón va començar a treballar com a sastre, una feina que li va permetre desenvolupar un profund respecte per l'artesania, la paciència i l'orgull de fer les coses bé. Aquesta experiència no només va ser fonamental en la seva vida professional, sinó que va forjar el seu caràcter i la seva percepció de la vida i els seus elements.
Colón: “A mi no m’interessa tenir una bona vida, sinó una vida bona”
Durant els anys que va passar com a sastre, Colón es va immergir en les idees del comunisme i les tesis marxistes, implicant-se activament en diverses plataformes polítiques. Aquest compromís el va portar a ser empresonat en diverses ocasions, una experiència que, en lloc de desanimar-lo, va enriquir la seva comprensió de la injustícia social i la necessitat de canvi. Quan va començar a treballar en una presó, la seva experiència amb el sistema penitenciari va ser reveladora i el va motivar a buscar noves vies d’impacte social. En la seva recerca de coneixements i experiències noves, Colón va començar a treballar en el que en aquell moment s’anomenava “manicomi”. Aquesta experiència va ser crucial per a ell, ja que aquí va conèixer a Carme Jordà, amb qui es va casar. A més d’aquest punt d’inflexió en la seva vida personal i sentimental, Colón va descobrir que les condicions en els manicomis no eren tan diferents de les presons, especialment pel que fa a la privació de llibertat i la manera com es tractaven els pacients. Aquestes revelacions van ser un cop dur, però també una font d'inspiració per a la seva futura feina i la missió que volia dur a terme al llarg de la seva vida. En aquell període, Colón va decidir estudiar Psicologia a la universitat, amb l’objectiu de comprendre millor les complexitats de la ment humana i les condicions de vida de les persones amb trastorns mentals. Tot i que va començar amb bones intencions, aviat va adonar-se que la carrera acadèmica no era el seu camí definitiu. La seva passió per la natura i el seu enamorament dels paisatges de la Garrotxa el van conduir a una nova direcció.
Amb un desig de combinar la seva visió social amb la seva passió per la natura, Colón va decidir fundar una empresa de iogurts artesanals. Conscient de la seva manca de formació empresarial, va afrontar el repte amb una actitud humil i decidida, recolzant-se en el que li recordava un dels seus filòsofs preferits: “sap molt bé el que no sap”. Aquesta consciència del seu propi coneixement limitat i la seva disposició a aprendre va ser clau per al seu èxit. Així va néixer La Fageda, una empresa amb una missió doble: promoure la “vida bona” i retornar la il·lusió a les persones que, fins ara, havien estat apartades de la societat per les seves diversitats i discapacitats.
En els seus inicis, La Fageda era una petita manufactura artesanal de iogurts, però amb el temps va evolucionar fins a convertir-se en “un projecte social amb estructura empresarial”. Avui, La Fageda no només produeix iogurts, bífidus, melmelades, gelats i postres, sinó que també ofereix una vida bona a més de 500 persones, un 70% de les quals té algun tipus de discapacitat intel·lectual. Aquesta inclusió no es limita només a l’àrea productiva; l’Àmbit Social de La Fageda proporciona suport a les persones en situació de vulnerabilitat amb l’ajuda de professionals en treball social, psicologia i educació social. Així, el projecte va més enllà de les xifres, creant un impacte real i positiu en la vida de les persones involucrades.
40 anys després
Colón observa amb un orgull genuí la idea que va concebre amb la seva dona i la manera com ha evolucionat al llarg dels anys. Quan parla dels seus treballadors, adverteix que sovint els estigmatitzem per ignorància, una situació que atribueix en gran part a la manca de formació filosòfica. Colón, profund admirador de Plató, Sòcrates i Jesucrist, creu fermament que “el sentit de la vida és una vida amb sentit”. Aquesta perspectiva filosòfica no només guia la seva vida personal, sinó que també impregna la seva visió empresarial i el seu enfocament social. La petjada de Cristóbal Colón no es limita al sector empresarial. Gràcies a l’equilibri entre la seva filosofia personal i el seu impacte social, ha aconseguit convertir-se en un dels empresaris més rellevants de la nostra societat, i transmetre la seva filosofia de l’artesania a moltes persones. Si bé no li agrada massa aparèixer en públic ni cedir entrevistes, la seva capacitat per combinar èxit empresarial amb un profund compromís social és un testimoni del poder que té una visió clara i un desig genuí de fer el bé.
La història de Cristóbal Colón és un exemple inspirador de com es pot transformar una vida plena de dificultats i experiències diverses en un projecte que beneficia tota una comunitat. La seva vida i la seva feina ens recorden que la verdadera riquesa no es mesura només en termes materials, sinó en l’impacte positiu que podem tenir en la vida dels altres i en la manera com vivim amb propòsit. La Fageda és, en aquest sentit, molt més que una empresa: és una manifestació concreta del poder de la filosofia aplicada a la vida quotidiana i a l’economia social.
Una feina bona per a una vida bona
En una societat que sovint valora els èxits individuals sobre els col·lectius, Cristóbal Colón ens ofereix una perspectiva que ens retorna als valors de la filosofia, la moral i l’ètica. La seva vida il·lustra la importància de l’ètica en els negocis i del compromís amb el bé comú. La seva història és un recordatori que l’autèntic èxit no es mesura només en termes de benefici econòmic, sinó en l’impacte positiu que podem tenir sobre el món que ens envolta. La seva tasca amb La Fageda no només ha creat llocs de treball i generat riquesa, sinó que ha proporcionat una sensació de dignitat i autoestima a moltes persones que, d’altra manera, podrien haver estat oblidats. Un equilibri difícil d’aconseguir, però essencial per establir una filosofia empresarial que va més enllà dels resultats econòmics.
Colón ens recorda que el veritable èxit es troba en el valor que aportem als altres i en com vivim amb una intenció clara i un propòsit profund
La seva història ens anima a mirar més enllà del que és immediatament visible i a considerar el veritable valor de les nostres accions i decisions. Colón ens recorda que el veritable èxit es troba en el valor que aportem als altres i en com vivim amb una intenció clara i un propòsit profund. Amb una visió orientada no només a crear riquesa sinó a promoure el bé comú, Colón ens ensenya que el camí cap a una vida bona pot ser tan variat com la vida mateixa.