Josep Maria Cruset Domènech (Riudoms, 1975) va arribar a la presidència del Port de Tarragona el mes de novembre de 2018, quan va agafar el relleu de Josep Andreu al capdavant de l'organització. La seva trajectòria havia estat, sobretot, en el món municipal: va ser alcalde de Riudoms del 2007 fins al 2018, conseller comarcal del Baix Camp i vicepresident de la Diputació de Tarragona. Sota la seva presidència, el Port de Tarragona afronta uns anys intensos, amb inversions que han de superar els 150 milions d'euros. "Les inversions en noves infraestructures ens han de permetre deixar el Port de Tarragona preparat perquè els propers 20 anys segueixi sent competitiu", defensa. A tota vela!
El mes de novembre va complir un any com a president del Port de Tarragona. Quin balanç en fa?
Positiu. Estem contents perquè els objectius que ens havíem plantejat per aquest primer any estan majoritàriament assolits.
2019 ha complert les expectatives?
Les ha superat. En l’indicador clàssic, de tràfic i volum de mercaderies, els resultats són millors que el 2018: hi ha hagut un creixement. Però a banda, hem aconseguit tancar temes que per nosaltres són absolutament determinants. Feia 30 anys que el Port de Tarragona intentava tramitar la Zona d'Activitats Logístiques (ZAL), i en aquests dotze mesos hem aconseguit aprovar-la. Només això, al marge d’altres coses, ja és un èxit per nosaltres.
"Feia 30 anys que el Port de Tarragona intentava tramitar la Zona d'Activitats Logístiques (ZAL), i en aquests dotze mesos hem aconseguit aprovar-la"
Aquest 2020 el Port de Tarragona té previstes inversions per més de 150 milions d'euros per la posada en marxa de noves infraestructures. La ZAL, precisament, o la nova terminal de creuers. Veient totes aquestes vies de creixement, com ens podem imaginar el Port en un futur?
Ens trobem en una posició privilegiada. Al Port tenim molls amb molt de calat que poden donar cabuda a vaixells de grans dimensions, que ens permeten ser més eficients. També tenim molta capacitat d’emmagatzematge, i això fa que les mercaderies no hagin de marxar ràpidament. I geogràficament estem entre dues ciutats, Tarragona i Vila-seca, però el nostre tràfic, ferroviari o terrestre, no les destorba perquè passem entre l’espai que hi ha lliure entre les dues i no col·lidim en la seva vida diària. Per tant, estem en una posició privilegiada. I les inversions que estem fent ens han de permetre deixar el Port preparat perquè els propers vint anys segueixi sent competitiu. Això passa bàsicament per créixer en dimensions dins del nostre Port i per millorar la connectivitat intermodal de la infraestructura amb la resta del territori.
Aquest creixement del Port anirà acompanyat del desenvolupament de les infraestructures, dèficit i reivindicació habitual de les comarques de Tarragona? Parlem, per exemple, del Corredor Mediterrani o de l'A-27.
Actualment, hi ha una saturació logística de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, els preus per metre quadrat de sòl estan molt per sobre dels estàndards, i les infraestructures estan saturades: entrar i sortir és molt complex. Nosaltres en això estem ben posicionats: tenim sòl a un preu assequible, com la ZAL, i infraestructures que ens permeten estar ben connectats amb el territori. Les obres del túnel del Coll de Lilla ja han començat i estaran acabades en dos o tres anys, i el Corredor Mediterrani està encarant també la fase final i podrà estar operatiu en un any i mig. Aquesta coincidència en el temps fa que estem en una finestra d'oportunitat.
La Zona d'Activitats Logístiques (ZAL) de Tarragona. | Cedida
Comencem pel primer d'aquests projectes, la Zona d'Activitats Logístiques. És potser el projecte més important que esperava poder anunciar com a president del Port?
Quan arribes en una organització com aquesta, a diferència d’altres de caràcter públic, ho fas sol, sense el teu equip. I has de passar un procés per conèixer l’organització a fons: una organització que ja està en marxa i que té un múscul tècnic i econòmic molt potent. Llavors intentes conèixer les dinàmiques per poder-hi posar la teva petjada. Jo quan vaig arribar, una cosa que vaig identificar és que la ZAL no s'havia aconseguit desbloquejar i era clau per l’organització. Per tant, em fa il·lusió la seva aprovació no només per l'impacte que té, sinó també perquè era un tema que estava encallat.
Què va aportar de la seva part per desencallar-ho?
Hi vaig aportar la visió del món municipal: si vols que una cosa avanci, t’hi has de posar al costat com a màxim responsable i anar vetllant-la en el dia a dia. Saber en quina taula està l’informe que falta, quin organisme ha de fer el tràmit següent... Has de fer pressió a la curta distància perquè no s’encallin els tràmits, i tenir visió general per saber què vindrà després. En la tramitació de la ZAL hi intervenia Arqueologia, Medi Ambient, Urbanisme, el mateix Port de Tarragona, l’Ajuntament de Vila-seca, les empreses químiques... Cadascun d'ells esmenava tot el que havien fet els anteriors. Si vetlles de prop cadascun dels passos pots proposar solucions al mateix moment i buscar un consens entre totes les parts.
"Actualment, hi ha una saturació logística de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, els preus per metre quadrat de sòl estan molt per sobre dels estàndards, i les infraestructures estan saturades"
Una altra infraestructura pendent és el projecte de la Terminal Intermodal Guadajalara. Què significarà pel Port de Tarragona?
En el món logístic hi ha un eix "de Champions" que uneix el centre de la Península Ibèrica amb Saragossa, Tarragona i arriba fins a Barcelona. Un tram d'aquest eix és el Corredor de Henares, on hi circulen una quantitat ingent de mercaderies que van proveint tant els centres de consum com els de producció. De Guadalajara a Madrid està tot saturat, i si vols introduir noves mercaderies el lloc més proper és Guadalajara. El Port va detectar que hi havia oferta de sòl per adquirir-hi uns terrenys i establir-hi una estació intermodal, i en aquests moments estem en tramitació de llicències. Això ens permetrà fer una estació el més a prop possible del centre de la Península, que connectarà amb la seva bessona, que ja està construïda i operativa al Port de Tarragona. Per treure mercaderies del centre i enviar-les via marítima, o per entrar mercaderies al centre que hagin entrat per mar. No deixa de ser una ampliació de l’àmbit d’influència del Port, que arriba al centre de la península.
Com ha anat la temporada de creuers?
Ha estat una temporada molt complicada: els creuers arribaven sobretot en diumenges i dies festius, i això ha obligat a un esforç complementari del personal de l’organització per poder-los atendre. Però al final l’esforç ha valgut la pena: hem superat l'objectiu de 110.000 creueristes, i hem arribat gairebé als 130.000.
Precisament un altre dels projectes que es desenvoluparan en els pròxims anys és la nova terminal de creuers del Moll de Balears.
El món dels creuers en el Mediterrani ha fet un canvi important en els últims anys: s'han retirat els creuers petits, que s'han portat al Carib, i s'han introduït vaixells de més dimensió. Nosaltres estàvem operant en un moll de 16 metres d’amplada, molt al límit de la capacitat operativa. Si volíem continuar en el món dels creuers, havíem de fer una terminal nova. Fa un any ens vam posar en el disseny del nou moll, de 40.000 metres quadrats, i en qüestió d’un parell de mesos començarem les obres.
"La Champions logística uneix la Península Ibèrica amb Saragossa, Tarragona i Barcelona"
El govern d'Ada Colau ha posat el focus en limitar el nombre de creuers que fan escala a la ciutat com a possible mesura per reduir la contaminació a Barcelona. Com veuen aquestes mesures des del Port de Tarragona?
Qualsevol actiu que el portis a l’extrem es pot convertir en un passiu. Nosaltres no només observem Barcelona, sinó tot el Mediterrani: Venècia, Palma... Mirem què els està passant i com estan gestionant aquests creixements de creuers. Tot i això, estem molt lluny de les seves xifres: nosaltres tenim uns 130.000 creueristes anuals, mentre que aquests llocs en reben milions cada any. Ara bé, què aprenem d'ells i què fem diferent? El projecte de creuers aquí no és només del Port de Tarragona: és un projecte de territori. A la taula sobre creuers hi ha el president del Port i el seu equip tècnic, però també els alcaldes de Tarragona, de Vila-seca i de Reus, la universitat, les cambres de comerç, la federació hotelera, el patronat de Turisme de la Diputació... Entre tots consensuem com estem creixent i com volem créixer: fem allò que el territori li interessa. Els estudis que tenim ara demostren que estem molt lluny de tenir un problema de gentrificació, d’acumulació de tràfics o de contaminació. Tenim alguns càlculs recents que diuen que l'impacte dels creuers no arriba a l'1% de les emissions de cotxes que hi ha a la comarca del Tarragonès. Per tant, és un impacte molt reduït.
Quines vies de treball té el Port de Tarragona per a la millora de la sostenibilitat?
Quan vaig arribar a la presidència vaig deixar molt clar que el futur d’una organització com aquesta i la seva activitat, la logística, passa per la sostenibilitat. Ho estem introduint en el dia a dia, també quan dissenyem infraestructures noves: posem requisits per sobre dels que demana la llei. Per exemple, la ZAL està dissenyada perquè les primeres aigües de pluja es tractin correctament, i perquè el 50% es pugui reutilitzar, però això no és obligatori en la construcció d'un polígon industrial. I és que no n’hi ha prou amb complir la norma: cal anar més enllà i evolucionar a mesura que evoluciona la nostra societat.
El president del Port de Tarragona, Josep Maria Cruset. | Elena Domingo
El de Tarragona és un port actualitzat en l'ús de noves tecnologies?
Ens queda camí per recórrer, com a totes les organitzacions. L’evolució tecnològica és tan bèstia que gairebé mai atrapes l’objectiu a curt termini. Internament estem en projectes de digitalització: una part molt important del paper de la casa ha desaparegut. També estem a punt d'implantar una eina tecnològica que hem desenvolupat els últims tres anys. Cada any al Port de Tarragona entren 500.000 camions a recollir cereals per fabricar pinsos, i tenen un temps d’espera d’uns 140 minuts. Hem aconseguit que tothom que participa del procés d’entrega, tant en la importació, com en l'emmagatzematge, càrrega i transport, accepti fer la gestió de tot això mitjançant una aplicació informàtica. Si jo sóc una fàbrica de pinsos i vull retirar tres camions de blat de moro, faig la comanda digitalment, m’assignen una franja horària per venir-ho a buscar i un lloc. El temps d’espera es pot reduir a la meitat o menys. Busquem eficiència i també sostenibilitat.
Quina és la previsió dels propers anys respecte als diferents tràfics de mercaderies que passen pel Port?
Al Port tenim uns tràfics captius associats a la nostra activitat, com els sis milions de tonelades de cereals que entren cada any, o els tràfics associats al sector petroquímic: uns vint milions de tonelades. En tenir aquests tràfics captius, ens podem dedicar a la captació d’altres tipus de mercaderies. En els últims anys, per exemple, hem aconseguit posicionar-nos molt forts en vehicles: enguany superarem els 200.000. I en pasta de paper: fa anys no existia al Port de Tarragona i ara som el tercer del Mediterrani, gairebé a punt de menjar-nos el segon. També n’hi ha d’altres que havien estat molt important en el passat i que en aquests moments estem empenyent perquè vagin desapareixent, com el carbó. La línia és mantenir aquests captius i potenciar-ne de nous. I anar cap a tràfics més sostenibles que no tinguin tant d’impacte al territori.
"L'impacte dels creuers no arriba a l'1% d'emissions de cotxes del Tarragonès"
Com és la competència entre ports?
És la màxima competència possible. A diferència dels aeroports, on Aena és titular de tots i distribueix actius i passius entre els diferents llocs, els ports funcionem autònomament: cada port té entitat jurídica pròpia. Hi ha una autoritat superior, Puertos del Estado, que fa autoritzacions tècniques i administratives, però nosaltres prenem les decisions comercials. Això fa que estem en un entorn de mercat i empresarial, on cadascú pren les decisions. Les relacions entre nosaltres són dolentes? No, però són competitives. I això és un actiu, perquè fa que l’organització en sí mateixa tingui mentalitat privada, d’adaptació als temps i de creixement. En una organització com la nostra no hi trobaràs mai el clàssic retrat de l’administració pública: s’han de complir terminis i resultats.
Aquest 2020 celebraran el 150 aniversari del Port.
Són 150 anys del port modern, però realment el Port de Tarragona té més de 2.000 anys d’història. El vincle amb la ciutat va molt més enllà d’aquests 150 anys: Tarraco no s'entén sense el seu port, és una celebració gairebé bimil·lenària. Hem dissenyat actes de petit format dirigits a col·lectius concrets per a la recerca o l'estudi, però també actes de gran format adreçats al nostre entorn i a la comunitat portuària. Vam presentar un atles il·lustrat que va esgotar tots els exemplars, el 28 de febrer farem l’acte institucional amb tota la comunitat portuària i la ciutat, i de cara a l’estiu farem una celebració més festiva, amb concerts. I a finals d'any tenim prevista la remodelació del Museu del Port.