• Empresa
  • Dapibus, la "biotransformadora" d'insectes que promou la proteïna del futur

Dapibus, la "biotransformadora" d'insectes que promou la proteïna del futur

La firma és a la vora d'obrir les portes del nou centre, que preveu generar 1.000 tones de farina proteica de forma sostenible

D'esquerra a dreta, Arturo Almazor, Carlos Conde i Alex Segura, cofundadors de Dapibus | Cedida
D'esquerra a dreta, Arturo Almazor, Carlos Conde i Alex Segura, cofundadors de Dapibus | Cedida
David Lombrana VIA Empresa
Periodista
Martorell
29 d'Octubre de 2024

Són cruixents, amb gust de nou i plens de proteïna. Si bé la dieta mediterrània no ha acabat d’encabir els insectes com a una alternativa saludable que dona resposta a les necessitats d’un món cada vegada més poblat, val a dir que les nostres mascotes, molt més habituades a ingerir aquesta classe d’animals, seran les primeres afortunades a Europa. I és que si l’egocentrisme humà escoltés les necessitats del planeta, ràpidament ens adonaríem que la cria d’insectes genera fins a nou vegades menys gasos amb efecte d'hivernacle que la cria de bestiar, i que, potser, tenen millor gust del que pensem. Al cap i a la fi, algun motiu ha de moure als més de dos bilions de persones en el món mengen 1.900 espècies d'insectes diferents.

 

En aquest context, ben a prop de la planta de Seat a Martorell, ha nascut el centre de biotransformació de Dapibus -en llatí, proteïna-, la biotecnològica catalana que se centra en l’obtenció de proteïnes destinades, ara per ara, a l’alimentació animal. El CEO i cofundador del projecte, ÀlexSegura, subratlla a VIA Empresa el procés d’obtenció d’aquest ingredient: “Engreixem larves d’insecte amb subproductes, que són residus de la indústria agroalimentària, i a partir d’aquí obtenim la nostra proteïna, que es fa servir per a l’elaboració de pinsos”. “És un mètode molt més sostenible que altres més comuns en l’obtenció de proteïnes”, afegeix.

 

Un centre de biotransformació de larves

Segura comenta que aquest tipus de producte és molt benvingut en el món animal, “un mercat molt gran en què esperem tenir un impacte molt positiu”, i que destaca per unes aportacions tècniques “molt interessants”. Encara que l’activitat duta a terme per Dapibus no ha estat aprovada per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), l’empresari afirma que és un mercat “gegant” per al qual “està preparat”: “Els insectes a certs països asiàtics o llatinoamericans són molt comuns, a Europa no, tot i que mengem gambes, que són molt més horribles”, comenta amb humor.

Segura: “Els insectes a certs països asiàtics o llatinoamericans són molt comuns, a Europa no, tot i que mengem gambes, que són molt més horribles”

L’origen del projecte es remunta a l’esclat de la pandèmia, un detonador de l’esperit emprenedor que Segura va voler explorar per “reduir l’impacte mediambiental de la indústria alimentària i donar resposta a la demanda de proteïna que cada any creix més, ja que som més persones al planeta i necessitem més proteïna”. Ho va fer acompanyat dels seus socis cofundadors, CarlosConde i ArturoAlmazor, que tots plegats esperen inaugurar el centre de biotransformació abans que acabi l’any.

Farina, greix i fertilitzant, els tres recursos i les mil i una aplicacions dels insectes

La proteïna de Dapibus es fa servir per a l'elaboració de pinso | iStock
La proteïna de Dapibus es fa servir per a l'elaboració de pinso | iStock

El producte final en què Dapibus obté la proteïna és la farina, malgrat que no és l’únic producte que la firma aconsegueix mitjançat aquest procés: també greix i fertilitzant orgànic, aquest darrer especialment perseguit per les empreses del sector, que fins fa no gaire recorrien a fertilitzants compostos per químics. “Moltes companyies s’han interessat en el nostre producte”, explica Segura, qui detalla que els productes de Dapibus també tenen aplicacions en el camp dels biocombustibles, l’aqüicultura, els suplements nutricionals, productes farmacèutics o, fins i tot, cosmètics.

Es preveu que el centre de biotransformació, en plena capacitat, generi anualment un total de 180 tones de greix, 1.000 tones de farina i 2.000 tones de fertilitzant. Una infraestructura de 3.500 metres quadrats amb la qual Segura estima assolir una facturació d’uns quatre milions d’euros. “Diem que és un centre de demostració perquè l’ambició és que això no s’aturi aquí, les 1.000 tones de farina que produirem són poques dins d’un sector com el pet-food, i volem demostrar que a escala operativa funcionem perfectament per ràpidament cercar capital i obrir un centre molt més gran”, afirma Segura.

Recerca i desenvolupament, una companyia amb valor afegit

El CEO de Dapibus explica que el seu objectiu és “produir més i millorar preus”, i esprémer l’ús que els components de les larves que la firma fa servir per beneficiar altres indústries, com les prèviament mencionades. “Estem fent proves i col·laborant amb centres com el CSIC i el BarcelonaSupercomputingCenter”, afegeix Segura, qui destaca l’àmbit de l’R+D en què treballar per tal que Dapibus “tingui un valor afegit”: “Crec que té molt de sentit cap a on volem anar aquí a Catalunya, ja que s’està apostant molt per l’àmbit de la recerca i comptem amb universitats i empreses molt preparades. Cal estar preparat davant d’oportunitats com aquesta, i ara és el nostre moment”.