• Empresa
  • El declivi i la reinvenció de Playboy

El declivi i la reinvenció de Playboy

La revista pionera que va fer milions durant dècades ha gairebé desaparegut del mapa per no saber adaptar-se als canvis i al clima social

Playboy va arribar a vendre 7 milions de còpies de la seva revista | Cedida
Playboy va arribar a vendre 7 milions de còpies de la seva revista | Cedida
Barcelona
30 de Juny de 2023

Playboy va arribar a vendre 7 milions de còpies de la seva revista. A principis dels anys 2000, el logotip de Playboy es podia trobar a tot arreu, des de joies, roba, tatuatges i un llarg etcètera. I les conilletes sortien per televisió, cinema, publicitat... Però Hugh Hefner va morir, els clubs Playboy van tancar les portes i les vendes s'han enfonsat fins a menys del 4% del que van arribar a ser. Què va passar amb Playboy?

El 1953, l'antic redactor publicitari Hefner va veure demanda d'una revista per a cavallers i va reclutar 45 inversors que van reunir 8.000 dòlars per llançar el primer número de Playboy. Hefner mateix va crear l'icònic logotip de Playboy: un conill en esmòquing. Sense una oficina on treballar, va muntar el primer número de Playboy al seu apartament, sobre la taula de la cuina.

Hefner va reclutar 45 inversors que van reunir 8.000 dòlars per llançar el primer número de Playboy

La portada i les pàgines centrals presentaven Marilyn Monroe, encara que l'estrella mai va posar específicament per a Playboy. Hefner va adquirir unes antigues fotos de Monroe, preses quan ella estava començant i sota pseudònim, sense saber que algun dia apareixerien en una revista. L'estrella mai va ser remunerada per la seva aparició a Playboy.

El primer número es va llançar el desembre de 1953 i va ser un gran èxit, esgotant les 70.000 còpies que es venien a 50 centaus cadascuna. Hefner va reinvertir immediatament els seus guanys en el magazine, ampliant el personal. La circulació va créixer ràpidament, en part a causa de l'escassa competència. Playboy va ser una de les primeres revistes a publicar fotografies en color de dones nues i el seu concepte de Playmate el distingia de la resta. Cada número presentava a una Playmate del mes, començant amb la llavors parella d’Hefner i empleada del departament de subscripcions, Charlene Karalus. Hefner descrivia a les Playmates com a dones que podrien ser la nova secretària de la teva oficina o la noia que et ven camises i corbates. En altres paraules, dones que podries conèixer en la vida real, no models professionals distants.

Les composicions fotogràfiques eren seductores, amb la Playmate revelant gradualment més i més carn fins a quedar completament nua en les pàgines centrals. A la fi de la dècada de 1950, la revista venia un milió de còpies al mes. I encara que era una broma comuna afirmar que un només comprava Playboy pels articles, la veritat és que la revista es va guanyar una reputació d'excel·lència literària en publicar entrevistes en profunditat amb diverses icones culturals i extractes d'obres.

Fins i tot quan el seu primer competidor directe, Penthouse, entra al mercat, Playboy es va mantenir en el cim, aconseguint el seu punt màxim amb vendes de 7,1 milions de còpies en el número de novembre de 1972. Playboy va obtenir 12 milions de dòlars de benefici aquest any.

La firma es va expandir més enllà de la revista i es va convertir en un estil de vida. Hefner va ampliar Playboy Enterprises per a incloure els clubs Playboy, dissenyats per encarnar l'estil de vida glamurós i luxós promogut per la revista. El primer club va obrir a Chicago i aviat van establir 23 clubs Playboy a tot el món. Eren llocs on els clients podien menjar, beure, ballar i donar un cop d'ull a una conilleta Playboy. No obstant això, aquest èxit no duraria per a molt i van tancar el 1986, després d'acumular pèrdues durant anys.

El primer club va obrir a Chicago

“Va haver-hi dos factors clau en el declivi de Playboy, d'una banda, el canvi en el clima social i polític que considerava el tracte de la revista a les dones com a degradant i el sorgiment del porno en vídeo durant els 80, que plantejava competència a les revistes impreses”, afirma el professor de màrqueting d’EAE Business School i la UPF Barcelona School of Management, Pere Bacardit. La competència es menjava la quota de mercat de Playboy, que a més va trigar molt a adaptar-se a Internet, a diferència dels seus competidors.

“Playboy va intentar compensar la seva falta d'estratègia amb la concessió de llicències del seu logotip amb drets d'autor. Es van vendre milers de milions de dòlars de productes amb el logotip del conillet a tot el món”, remarca l'expert. Però els ingressos no van ser suficients per revertir la situació de Playboy. Hefner va intentar reviure el seu imperi amb incursions en televisió amb un reality en què mostrava la vida amb les seves tres núvies i que va durar sis temporades.

Cal dir que malgrat el seu declivi, Playboy va ajudar a llançar carreres reeixides, com les de Pamela Anderson o Anna Nicole Smith, i figures destacades com Naomi Campbell o Madonna van aparèixer en la seva portada.

Figures com Naomi Campbell o Madonna van aparèixer a la portada de Playboy

Hefner va morir el 2017, Playboy es trobava sense rumb i els inversors havien estat perdent diners durant dècades. Les vendes eren tan baixes que van reduir la publicació a trimestral. Per no parlar de les notícies i denúncies per abusos que les playmates han tret a la llum al llarg dels anys.

Però Playboy encara no es dona per vençuda. El 2018 va reobrir el Playboy Club de Nova York i la revista s'està renovant per atreure a una generació més jove. El número d'estiu de 2019 va presentar a tres dones activistes en lloc de models o actrius.

A més, les dones ara tenen rols significatius darrere de les càmeres a Playboy, la qual cosa contrasta clarament amb els inicis de la revista. “No sabem si els intents de Playboy per ser més inclusiva serviran d'alguna cosa, les coses han canviat molt des que Hefner va fundar la revista. Però el llegat del conillet està valorat, sense cap dubte, en milions de dòlars”, conclou Bacardit.