• Empresa
  • El nou decret de les renovables arriba (tard) amb energia

El nou decret de les renovables arriba (tard) amb energia

LC Paper és la primera empresa a presentar un projecte d'autoconsum energètic industrial després del nou decret d'energies renovables català

La planta d'LC Paper a Besalú | Cedida
La planta d'LC Paper a Besalú | Cedida
Aiats Agustí
Periodista
Barcelona
02 de Desembre de 2019

Els projectes de parcs fotovoltaics i eòlics ja comencen a fluir després del nou decret aprovat dimarts passat. Just el divendres una primera empresa va fer la sol·licitud per aixecar-ne un. LC Paper ha presentat el primer projecte d'autoconsum energètic industrial després del nou decret d'energies renovables català. Aquest serà el més gran de Catalunya en aquesta modalitat, segons comenten a VIA Empresa fonts de la companyia de Besalú. I ja era hora que Catalunya apostés per aquesta via, just quan l'Eurocambra ha decretat l'emergència climàtica i Madrid celebra la Cimera Mundial Pel Clima.

 

L'empresa, que produeix paper sense petjada de CO2, fa anys que s'abasteix amb la seva pròpia caldera de biomassa i la resta d'energia que empraven la compraven amb certificat de renovable, però no la produïen ells. El projecte, amb una capacitat de 5 megavats, consisteix en la substitució de la compra d'energia verda per a la pròpia producció. La planta la construirà Sola Profit i LC Paper comprarà l'energia que produeixin a llarg termini.

 

Aquesta acció és possible gràcies al canvi en el decret 147/2009. "Aquest decret s'havia fet per evitar una bombolla en les renovables i per les reticències del territori", expliquen les mateixes fonts. Catalunya viu una aturada eòlica i fotovoltaica des de 2013 i actualment té una potència energètica renovable que la situa a la cua de les comunitats autònomes. De fet, la Generalitat admet que el decret de 2009, pensat per frenar l'especulació, ha retardat la implantació de parcs eòlics i fotovoltaics a Catalunya.

lc paper

Ara es podran tramitar instal·lacions eòliques i fotovoltaiques en 13 mesos, tot això per a agilitar la implantació d'aquestes energies. La derogació d'aquest decret era una demanda històrica del sector, i el Govern ha aprofitat el nou decret llei per a anar més enllà i introduir canvis en la llei catalana d'urbanisme.

"Aquest decret s'havia fet per evitar una bombolla en les renovables i per les reticències del territori"

D'aquesta forma, la Generalitat pretén que la normativa actual "deixi d'obstaculitzar" la implantació de parcs eòlics i fotovoltaics a Catalunya. En el cas de la fotovoltaica, el decret deia que es podia construir aquesta planta a condició que el terreny on s'instal·lés fos adjacent a la indústria que abastiria. La normativa actual establia que les plaques fotovoltaiques només podien fer-se en terrenys contigus a zones d'ús industrial amb una ocupació màxima de sis hectàrees, o al costat d'edificacions agrícoles o ramaderes, amb una ocupació màxima de tres hectàrees.

En el cas d'LC Paper, només els separava d'aquest terreny una carretera "i això no es considerava adjacent". Ara, però, podran tirar endavant el projecte, donat que s'elimina aquesta condició: "Això obre les portes a què moltes indústries que no tinguin un terreny al costat puguin aixecar parcs fotovoltaics".

A més, la rendibilitat econòmica i financera d'aquestes inversions a partir d'ara està més que justificada, donat que el preu de les plaques solars s'ha anat reduint any rere any i l'energia verda compensa el cost dels drets d'emissió de CO2 que les indústries han d'adquirir.

Una altra novetat del nou decret aprovat és que potenciaran les petites instal·lacions destinades a l'autoconsum en zones urbanes, com les plaques fotovoltaiques en els terrats dels edificis, que podran tramitar-se amb facilitat sempre que l'altura de les instal·lacions no s'elevi més d'un metre sobre el límit de remunta de l'edifici.

Amb tots aquests canvis, la Generalitat considera que les renovables podran desenvolupar-se a Catalunya "al mateix nivell" que en altres comunitats. I és que Catalunya s'ha proposat tenir l'any 2030 una potència instal·lada d'uns 14.000 megavats en eòlica i altres 6.000 en fotovoltaica.