Un dels principals temes que els governs de tot el món han debatut en la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, a Glasgow, ha estat la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. L’evidència científica confirma que l’augment imparable de la concentració d’aquests gasos potencia l’escalfament global i el canvi climàtic i, consegüentment, posa en perill la composició, la capacitat de recuperació i la productivitat dels ecosistemes naturals, així com el desenvolupament econòmic i social, la salut i el benestar de la humanitat.
En aquesta cimera els experts han alertat sobre la urgència de complir el compromís de limitar l'augment de la temperatura mitjana global a menys d'1,5°C per sobre de la temperatura de l'època preindustrial, i d’arribar a nous acords que serveixin per a fer efectiva la transició energètica, amb accions encaminades a l’abandonament progressiu de l’energia provinent de combustibles fòssils (com el carbó, el petroli o el gas natural) en benefici de l’energiarenovable (com l’energia eòlica, l’energia solar o l’energia de la biomassa), i accelerar la descarbonització de l’economia global.
Podrem afirmar que vivim en una economia lliure de carboni quan hàgim aconseguit implementar un model econòmic en el qual la producció d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle sigui nul·la
Però què vol dir descarbonitzar l’economia? En l’àmbit del medi ambient, el terme carboni no té el mateix significat original que en química i designa el conjunt de gasos amb efecte d'hivernacle que s'emeten a l'atmosfera, relacionats amb l'escalfament global i el canvi climàtic.
I en aquest mateix àmbit, el verb descarbonitzar fa referència a fer que un procés o una àrea d’activitat redueixi la seva dependència dels combustibles fòssils i les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, generalment d’una manera progressiva. Es tracta d’un verb molt implantat i normalitzat en català, que té ús tant en àmbits especialitzats com en contextos generals i que és anàleg a altres llengües com l’anglès (to decarbonise o to decarbonize), el francès (décarboner) o el castellà (descarbonizar).
Podrem afirmar que vivim en una economia descarbonitzada o economia lliure de carboni, (decarbonized economy o carbon-free economy, en anglès), quan hàgim aconseguit implementar un model econòmic en el qual la producció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle sigui nul·la o pràcticament nul·la. Mentre no assolim aquesta fita, ara com ara encara llunyana, caldrà fer via i avançar cap a una economia baixa en carboni (low-carbon economy, en anglès) basada en l’ús de fonts d’energia que produeixen nivells baixos d’emissions amb efecte d’hivernacle, especialment diòxid de carboni, a l’atmosfera.
Podrem evitar d'arribar a un punt de no retorn en aquesta partida contra el canvi climàtic, que ja estem jugant en temps de descompte?
Serà capaç la humanitat d’aconseguir descarbonitzar l’energia, l’economia, la societat i el planeta sencer abans del 2050? Podrem evitar d’arribar a un punt de no retorn en aquesta partida contra el canvi climàtic, que ja estem jugant en temps de descompte? Confiem que, en aquest cas, amics meus, les respostes no les hàgim d’anar a escoltar, únicament, dins del vent.
Podeu consultar aquests termes al Diccionari de l’emergència climàtica i al Cercaterm.