Les noves tecnologies han fet cada cop més difosa la frontera entre la vida laboral i personal. L’última mostra ha sigut la sentència favorable del Tribunal d’Estrasburg a un treballador romanès que va ser acomiadat per utilitzar la missatgeria de treball per enviar correus personals. Un episodi més que se suma a xifres com la dels 30.000 francesos afectats pel burn out o síndrome del treballador cremat. A Espanya se sap que el 65% dels treballadors és requerit per la seva empresa fora de l'horari laboral, segons un estudi elaborat per l'empresa Edenred i la consultoria Ipsos. Una dada que s'enfila fins al 90% entre els directius. Tot i que no hi ha números concrets que parlin de les conseqüències que té, els sindicats ja han alertat en diverses ocasions que les noves tecnologies s'han convertit en una 'corretja electrònica’ que lliga els empleats a la feina.
França és l’únic país que ha intentat legislar sobre la matèria amb la reforma laboral que va entrar en vigor el passat 1 de gener. “Tot i que no es va fer cap definició del dret a la desconnexió com a tal en el codi de treball, es va acordar que en els convenis col·lectius col·lectius hauria de constar una aplicació concreta que limiti les trucades i els correus electrònics per evitar el risc d’estrès i el desgast professional”, explica la responsable de dret laboral del bufet Sanahuja Miranda, Eva Gómez.
Una mesura “insuficient”
Al país veí alguns treballadors tenen ara l’entrada al correu vetada amb sistemes tecnològics a partir de certes hores; altres, no reben trucades més enllà del final de la seva jornada. Si algú ho ha de fer, està retribuït i així ho marca el seu contracte.
Ara bé, no passa en totes les empreses, perquè com subratlla amb insistència l’advocada, “cada empresa escull com aplica el marc general pautat”. I si algú incompleix les obligacions que marca el conveni, “hi pot haver una reclamació de la part contrària perquè es compleixi el dret”.
Gilgado: “França només trasllada a la negociació col·lectiva la forma com s’ha d’exercir la desconnexió”
Malgrat que es tracta d’una mesura pionera i que ha obert el debat, la UGT la cataloga d’”insuficient”. “França només trasllada a la negociació col·lectiva la forma com s’ha d’exercir la desconnexió”, apunta la secretària de política sindical, Nuri Gilgado. Un model que en països com Espanya no funcionaria per la gran quantitat de pimes sense representació sindical que hi ha. D’aquí que advoquin per traslladar el dret a la desconnexió a la legislació: “S’ha d’incloure en la Llei de Prevenció de Riscos Laborals perquè és una mesura que afecta directament la salut dels treballadors”.
I és que, com remarca, no és només una pràctica que allarga la jornada laboral – “sense remunerar”-, sinó que augmenta l’estrès, l’ansietat i posa traves a la conciliació.
Contractes més explícits
La majoria de treballadors té una hora concreta d’entrada i de sortida i se suposa que fora d’aquest horari no ha d’exercir cap tasca que tingui a veure amb la feina. A no ser, per descomptat, que així ho marqui el seu contracte i que les feines i hores extraordinàries siguin remunerades degudament o compensades amb un descans addicional.
Aquesta és la teoria, però la irrupció de noves formes de treball amb les facilitats de la tecnologia ha fet que la pràctica sigui una altra. “La revolució digital ha provocat que el dret a la desconnexió deixi de complir-se un cop acaba la jornada laboral”, critica Gilgado, “al no existir una jornada pactada i no haver-hi un conveni col·lectiu que marca els horaris, molts empleats estan pendents del mòbil i dels emails quan pleguen”.
Gilgado: “Pot suposar un acomiadament per part de l’empresari si no tenen la disponibilitat que se’ls demana”
Què passa si decideixen exercir el seu dret de no respondre? “Pot suposar un acomiadament o una reprimenda per part de l’empresari si no tenen la disponibilitat que se’ls demana”, afirma. Una situació que la secretària de política sindical lamenta que ha anat en augment arran la crisi: “Tenim una temporalitat excessiva a Catalunya i aquestes persones que no tenen un contracte estable fan tot el que calgui per mantenir la feina i no denuncien l’abús per part dels empresaris”. I afecta ja a qualsevol rang, quan aquesta disponibilitat de 24 hores al dia abans només es demanava als alts càrrecs.
Axa fa el primer pas
Volkswagen a Alemanya o Michelin i Orange a França són algunes de les empreses que ja contemplaven el dret a la desconnexió en els seus convenis. Des del passat mes de juliol, l’Estat espanyol té també una empresa que el regula: Axa.
El conveni estarà vigent fins el 2020 i regula aspectes com utilitzar el telèfon amb finalitats laborals en acabar la jornada – excepte en casos de “força major o circumstàncies extraordinàries”, segons especifiquen en un comunicat- o reconèixer una tendència creixent: el teletreball. Sobre aquest darrer aspecte, l’asseguradora va acordar amb CCOO al seu conveni que les condicions laborals i tracte amb els treballadors presents a les instal·lacions i els que executin les seves funcions des de casa serà equivalent. D’aquesta manera, intenten garantir la conciliació entre la vida laboral i personal.
Malgrat que l’aplicació de la mesura té pocs mesos de recorregut i no es pot fer una valoració amb xifres, la directora de recursos humans d’Axa a Espanya, Carmen Polo, assegura que està sent “molt positiva”. “Directius i empleats estan conscienciats i exerceixen el seu dret, una cosa que s’ha fet palès especialment durant les vacances d’estiu”, afegeix.
Posar les bases legislatives
Tant l’aplicació de la llei francesa a principis d’any com la proposta d’Axa han obert el debat a l’Estat espanyol, però fins al moment no s’ha fet cap pas en ferm. La UGT va alertar en un comunicat de la vulneració dels drets que estan patint els treballadors i, tal com explica Gilgado, ha reclamat als grups parlamentaris que gestionin la reivindicació.
El ministeri de Treball també ha reconegut la necessitat de prendre mesures com ha fet el país veí, “però han sigut simples declaracions”, apunta. Mentre que no hi hagi cap mostra de progrés, la secretària de política sindical veu adient prendre altres mesures: “S’ha d’obligar a complir amb les normes abans de regular. Tenim excessos de jornada, d’hores extraordinàries obligatòries i sense remunerar... Hi ha molta feina a fer i molts límits a posar perquè l’empresa no vulneri els límits personals”.
Gómez: “Els països més avançats ja han començat a prendre mesures. Espanya ho farà, però trigarà més”
Una idea que comparteix l’advocada Eva Gómez, qui recorda que la diferència a escala d’horaris i de productivitat és molt gran entre els països europeus: “Aquí tenim jornades més extenses i un rendiment més baix. Els més avançats ja han començat a prendre mesures. Espanya ho farà, però trigarà més”.