Tothom té clar que innovar és necessari. Però protegir els seus resultats també. Aquesta és la idea bàsica del concepte de patent, un títol que et reconeix el dret en exclusiva d’explotar una invenció durant 20 anys. Un procés que les empreses catalanes poden emprendre en tres nivells diferents: espanyol, europeu i mundial. Aconseguir una patent requereix un esforç monetari i burocràtic, sovint molt feixuc, que la Comissió Europea (CE) intenta simplificar a través d’una patent unitària. Fins ara, les patents europees (EPO) s’han de validar a cada país. Amb la unitària això se simplificarà amb un evident estalvi de temps, diners i seguretat jurídica. Segons estimacions de la mateixa CE, una empresa podrà protegir durant 10 anys la seva tecnologia per menys de 5.000 euros en un territori potencial de 26 estats, fet que ara costa uns 30.000 euros. Quin és el problema per a les companyies catalanes? Que Espanya no s’hi vol sumar perquè la patent unitària europea no contempla el castellà com a llengua per tramitar-la.
A punt d’entrar en vigor
26 països de la UE (tots excepte Espanya i Croàcia) han acordat aquest sistema, que entrarà en vigor quatre mesos després que almenys 13 estats ratifiquin la creació del seu tribunal ad hoc (Unified Patent Court). I això acaba de passar. Aquest agost Estònia i Lituània han estat el 13è i 14è estat a comunicar la ratificació. L'últim escull perquè s'activi la patent unitària europea és que entre els estats ratificants hi hagi els tres que més patents sol·liciten (França, que ja ho ha fet; Alemanya i Regne Unit). En qualsevol cas, fonts de la Comissió Europea donen per fet que la patent unitària serà una realitat els primers mesos del 2018. Així doncs, les companyies catalanes que vulguin accedir a aquesta patent quan entri en vigor veuran protegides les seves invencions en tots els estats que l’admeten... Però no a Catalunya ni a Espanya.
“Els països on es parla castellà amb prou feines representen l’1% de sol·licitud de patents mundial (PTC). No és defensable que hagi de ser llengua en la patent unitària”, opina Gian-Lluís Ribechini, president de la Comissió de Gestió Empresarial del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya. Ho fa en una taula rodona organitzada pel Col·legi d’Economistes amb la voluntat de reivindicar l’oportunitat que suposaria per a les pimes catalanes accedir plenament a la patent unitària europea.
“En l’economia del coneixement, patentar torna a ser el pal de paller i ho hem de facilitar”, assenyala el director d’Estratègia i Intel·ligència Competitiva d’Acció, Josep Maria Gascón. “Les patents espanyoles sol·licitades per les empreses catalanes pateixen un descens lleuger cada mes, però augmenten les sol·licituds de patents europees”, afegeix per evidenciar l’obertura al mercat continental de les companyies del país. Per Gascón, formar part de l’abast de la patent unitària “no només és més barat, sinó que també és un actiu per atreure inversions d’alt valor afegit”.
Espanya no s’hi vol sumar perquè la patent unitària europea no contempla el castellà com a llengua per tramitar-la
En aquest context, el soci-director d’Operacions de Cabier Institute, Enric Batalla, exposa que mentre Catalunya no pugui adherir-se per si sola al sistema de patent unitària, les seves pimes tindran quatre opcions per a les futures invencions:
- Sol·licitar la patent unitària en anglès. Només tindrà validesa en els estats que la contemplen. Un tercer podria aprofitar a Espanya la tecnologia protegida.
- Sol·licitar la patent espanyola. La protecció es limitarà a l’Estat i un tercer la podria aprofitar lliurement a l'estranger.
- Sol·licitar la patent espanyola i la unitària. Una opció que dóna protecció general i representa redoblar els esforços i les despeses.
- Sol·licitar una patent europea en anglès demanant la seva validació com a patent unitària i com a patent espanyola (amb traducció al castellà); opció on igualment es dupliquen els costos.
Val la pena patentar?
La patent protegeix l’invent durant 20 anys a canvi de fer-lo públic i, així, estimular la innovació en la resta del mercat. “Les pimes quan veuen el procediment i els costos de les patents normalment es fan enrere”, lamenta Itziar Ruedas, advocada de Pimec. Moltes acaben optant pels models d’utilitat, una eina de tramitació més curta i que ofereix una protecció de 10 anys.
Gascón: "Amb la patent unitària el procés no només és més barat, sinó que també és un actiu per atreure inversions d’alt valor afegit”
“Veuen la patent com un sistema massa car i complex. Però a més, moltes tampoc tenen clar què és el que poden patentar o protegir”, destaca Ruedas. No en va, l’objecte de patent ha de ser una novetat, ser fruit d’una activitat inventiva i ha de tenir una aplicació industrial. “No tot es pot patentar”, insisteix Ruedas.
La patent la poden sol·licitar persones físiques, jurídiques i entitats de dret públic. “Per a la patent espanyola cal tenir la nacionalitat, però per a l’europea no cal disposar de la de cap estat membre”, diferencia l’advocada. “El procediment espanyol és complex i tot el que sigui simplificar-ho serà una ajuda a l’empresa”, defensa amb l’exemple d’alguna “empresa que fa tots els passos i no sap que ha de pagar la taxa de concessió, perdent la patent”.
Ruedas insisteix que la protecció de 20 anys que ofereix la patent genera una “exclusivitat que fa més competitiva la pime”. D’aquesta manera evita que un tercer que li faci competència directa amb el seu producte, “a vegades l’acaben fent els mateixos treballadors de la pime”, adverteix.
Ribechini: “Philips ha sol·licitat 10.000 patents en cinc anys i la primera catalana del rànquing és Doctor Esteve amb 17 en tot el 2016”
No sabem patentar
Tot i la presència d'exemples exitosos en el desenvolupament i gestió de patents, com el de la catalana Fractus, “Espanya és la cinquena economia europea però la 17a en el rànquing de patents per milió d’habitants”, lamenta Ruedas; mentre apunta que Catalunya per si sola seria 11a. De fet, a dia d’avui el 35% de les sol·licituds de patents a Espanya provenen de Catalunya (el 29% de pimes i particulars).
Tot plegat, però, amaga l’evidència que “no tenim cultura de patentar”, segons l’advocada. Hi coincideix Gian-Lluís Ribechini, evidenciant-ho amb el fet que “l’any 2016 hi va haver més sol·licituds de particulars que d’empreses. Se’n demanen 3.000 a l’any, però només 1.000 són d’empreses”. De fet, entre les 100 primeres empreses a Europa que demanen més patents no n’hi ha cap d’espanyola. “Philips ha sol·licitat 10.000 patents en cinc anys i la primera catalana del rànquing és Doctor Esteve amb 17 en tot el 2016”, compara Ribechini.