Si no fos per l’attrezzo que decora el passadís superior de Fira de Barcelona per facilitar les comunicacions dels congressistes del Mobile World Congress, aquest indret semblaria una rèplica dels interiors del Prat: està ple de visitants internacionals, abunden petits establiments on parar a fer un cafè -amb preu d’aeroport també-, i tothom es desplaça a correcuita. Però el quilomètric camí fins a arribar al vuitè hall paga molt la pena: és aquest espai el que molt del talent català aprofita per exhibir els seus nous projectes. A més, enguany, en la planta inferior -hall 8.0- s’allotja el Barcelona Supercomputing Center, una de les principals infraestructures científiques catalanes que durant aquests quatre dies compta amb un veí català de luxe, que Mobile rere Mobile guanya encara més força: el Barcelona Health Hub (BHH).
El Barcelona Health Hub cedeix espai al Madrid Health Hub
L’entitat, que agrupa més de 300 empreses emergents, mig miler de membres i una setantena d'institucions de la salut, és el principal representant del digital health català durant aquest MWC. Tenint en compte que va néixer el 2018 com una associació sense ànim de lucre, no és una veterana en aquest congrés, però sí que té una experiència notòria i, aquest 2025, ha sorprès gran part dels visitants d’aquesta edició: la meitat del seu estand s’ha descolorit del seu característic taronja per, amb un lila blavós, cedir espai al Madrid Health Hub, la iniciativa creada pel mateix BHH a finals de l’any passat: “La finalitat d’aquest organisme és la de crear un pont aeri d’innovació, de manera que el nostre ecosistema de Barcelona estigui connectat amb el de Madrid”, apunta a VIA Empresa la directora de Comunicació i Relacions Institucionals del Barcelona Health Hub, Marta Santiago.
Així mateix, el BHH contempla noves vies per assolir l’objectiu amb què va néixer: aglutinar totes aquelles corporacions, empreses emergents i projectes relacionats amb el món de la salut digital i crear sinergies entre aquests. “Ens interessa que tots aquests actors interaccionin entre ells, perquè es poden complementar. El nostre objectiu final és que tot aquest coneixement i aquesta innovació tingui una transferència al sector sanitari, és a dir, que acabi arribant als hospitals i als pacients”, subratlla Santiago en un hall que a mesura que avança el matí s’omple gradualment.
Per validar aquesta innovació a què fa referència la directora de Comunicació del BHH, el 2021 l’entitat va impulsar el Digital Health Validation Center, un projecte de col·laboració publicoprivat que va veure la llum a l'Hospital Sant Pau. “La tecnologia està arribant cada vegada més als hospitals, i necessitem validar-la”, apunta Santiago. Així ho confirma l’Enquesta de salut digital i sector farmacèutic d’Accenture -també present al Mobile amb un espai expositor que acapara totes les mirades del quart hall-, que apunta que un 39% dels pacients a l'estat espanyol ha tingut consultes en remot amb un metge, un 24% va fer servir aplicacions per a mòbils i tauletes i fins a un 17% va fer servir dispositius tecnològics, el que en anglès es defineix com a wearables.
Santiago: “La tecnologia està arribant cada vegada més als hospitals, i necessitem validar-la”
I és precisament aquesta tecnologia la que Ot Pérez, guia i portaveu del Barcelona Health Hub, ha apropat a VIA Empresa en un recorregut destinat a conèixer els projectes més disruptius que l’entitat agrupa: “El paper que tenen les empreses emergents que hem portat al MWC és el de desenvolupar dos tipus d’eines: dispositius mèdics i programari”, apunta Pérez. Quins són els projectes pioners catalans? Hi podem trobar des de dispositius dissenyats per monitorar pacients amb Parkinson, fins a l’exoesquelet robòtic de Robopedics destinat a oferir autonomia a aquelles persones que han patit un ictus.
Robopedics i l'exoesquelet nascut en un garatge
Aquest darrer és, precisament, el cas d’un dels projectes més exitosos. De fet, Robopedics té el seu espai expositor en la planta superior, però Pérez condueix decididament a VIA Empresa al seu estand: “És un dels projectes més sorprenents, pel que han desenvolupat i per com ho han fet”, apunta. Esther Colomé, de l’equip de Robopedics, explica que el projecte va néixer arran de l’ictus que va patir el pare de l’impulsor de la iniciativa, Ivan Martínez: “L’Ivan és enginyer, i quan el seu pare va patir l’ictus va deixar-ho tot per construir, des del seu garatge, un exoesquelet que millorés la vida del seu pare”, comenta.
I és que aquesta és la raó de ser de Robopedics: “Millorar la vida després de l’ictus”. Una tasca més que necessària, si tenim en compte que arreu del món hi ha més de 100 milions de supervivents, dels quals vuit milions són a Europa i mig milió a l'estat espanyol, segons dades que proporciona la mateixa companyia. “Quan una persona pateix un ictus, compta amb un procés de rehabilitació de sis mesos, però passat aquest període de temps no es pot rehabilitar més el pacient, i molts d’ells no poden seguir el seu procés de recuperació. Per aquest motiu existeixen els exoesquelets, que com a norma general es troben en els centres mèdics, ja que molt poca gent se’ls pot permetre”, apunta Colomé, qui detalla que el preu d’aquest dispositiu oscil·la entre els 80.000 i 100.000 euros. Ara bé, el de Robopedics, el Rewake, s’ofereix per un preu de 15.000 euros.
“Hem parlat amb molts familiars i pacients, i ens comentem que el simple fet d’anar sols al lavabo, o tenir l’autonomia necessària per anar a fer un cafè al bar del costat, ja suposa un pas de gegant”, afegeix Colomé. En aquest sentit, Robopedics es posiciona com una solució amb ADN català que lluita contra l'ictus, la tercera causa mundial de discapacitat: de fet, entorn d'un 25% dels supervivents d'ictus són incapaços de caminar sense ajut i mai recuperen la seva capacitat funcional.
Horus ML, finalista als 4YFN
Horus ML és una de les iniciatives del moment. El motiu? És una de les cinc finalistes dels 4YFN Awards. Malgrat comptar amb un soci fundador català, la resta de l’equip és d’origen madrileny i s’allotja a la capital espanyola. Ara bé, amb el nou pont impulsat pel Barcelona Health Hub, la iniciativa pertany a aquesta entitat. “Som una empresa emergent dedicada a desenvolupar models d’intel·ligència artificial dins del sector de la medicina, centrada en l’ajut a la diagnosi clínica”, apunta a VIA EmpresaSantos Bringas, de l’equip d’Horus.
Bringas: “L’ateroesclerosi és la primera causa de problemes cardiovasculars en el món”
L’enginyer, que defensarà demà en la cerimònia dels 4YFN Awards la iniciativa, juntament amb el CEO d’Horus ML, Jesús Prada, i la resta de l’equip, i davant la britànica Qflow, la colombiana Bankuish, l’estatunidenca Rockfish Data i la israelita Ramon Space, destaca les tres línies de recerca en què se centra el projecte: visió per computador per al processament d’imatge i vídeo, medicina de precisió per fer un seguiment personalitzat dels pacients i, finalment, i molt vinculat amb aquest darrer, el seguiment en remot dels pacients.
Bringas destaca l’AItheroscope, “el projecte que ens ha portat a ser finalistes dels 4YFN Awards”, comenta. L’enginyer detalla que es tracta d’una solució avançada per a la detecció precoç de l’ateroesclerosi, una malaltia que es caracteritza per acumular plaques de colesterol a les venes: “És la primera causa de problemes cardiovasculars en el món”, comenta Bringas, qui agrega que “fent servir la IA, analitzem ecocardiogrames i retinografies per identificar signes primerencs de la malaltia, i facilitem una diagnosi ràpida i precisa que permet una intervenció a temps”. El fundador, Prada, apunta que en el pròxim període de tres anys pretén impactar, amb la seva tecnologia, a més de 10 milions de pacients, incrementar l’equip fins a les 20 persones i augmentar un 40% la detecció d’ateroesclerosi.
Sense4Care i la persistent lluita contra el Parkinson
Després de veure el cas d’un dispositiu, i un exitós programari, treu el cap un altre projecte català, nascut a la Universitat Politècnica de Catalunya i que exhibeix de manera tangible la seva tecnologia: es tracta de l’Stat-on de Sense4Care. El fundador de la iniciativa, Daniel Rodríguez, explica les funcions d’aquest nou dispositiu mèdic: “L’Stat-on serveix per monitorar els símptomes motors del Parkinson”. I, ara per ara, es pot dir que és un objectiu que des del 2019 està assolint de manera més que positiva, ja que el dispositiu ha aterrat en una vintena de països.
És un dispositiu inercial que té un funcionament molt senzill: s’engega i se situa, suportat per un cinturó, a la cintura del pacient. Compta amb una bateria que resisteix fàcilment durant set dies, per tant, no és necessari manipular-lo excessivament, i durant aquest temps monitora tota la informació possible del pacient per acabar elaborant un informe de gran utilitat pels neuròlegs, a l’hora de subministrar la medicació al pacient. “Ara mateix el nostre model de negoci és B2B i està funcionant molt bé. És per aquest motiu que volem fer el salt al B2C, és a dir, hem comprovat la nostra eficàcia en farmacèutiques i hospitals, i ara volem arribar directament al pacient”, afegeix Rodríguez. Una solució de gran utilitat per a les persones afectades per aquesta malaltia, “especialment complexa”, segons l’impulsor de Sense4Care.
Les xarxes de salut, promotores de l'R+D+i català
En el vuitè hall del Mobile destaquen moltes altres iniciatives del sector de la salut català, com ara la Xarxa Tecsam, nascuda per aglutinar tora la recerca en salut mental que es produeix a Catalunya, així com optimitzar els recursos destinats a la valorització i transferència de coneixement des dels grups de recerca fins a la pràctica clínica i la societat. La responsable de comunicació, Iris Mauricio, detalla a VIA Empresa que els àmbits a què s’adreça la xarxa, que ja compta amb una seixantena de grups de recerca i més de 700 investigadors, són els problemes de salut mental comuns, la seva prevenció i trastorns afectius, principalment. D’altra banda, les tecnologies aliades són les solucions emergents, entre les quals destaquen les deep tech i la realitat virtual i augmentada, les intervencions especialitzades, o les solucions d’intel·ligència artificial.
La xarxa Xartec Salut és la més extensa de Catalunya, amb 117 grups de recerca, una trentena d’institucions i més de mil investigadors
Una iniciativa similar és la xarxa Xartec Salut, que tal com comenta Alberto Rodríguez, portaveu de la xarxa, pretén posicionar-se com un catalitzador de l'R+D+i en l’àmbit de les tecnologies de la salut, “fomentant l’intercanvi de coneixement entre grups de recerca, institucions, hospitals i empreses, promovent la creació d’empreses i noves oportunitats professionals i oferint instruments més eficaços per a la transferència de tecnologia”, explica. Segons detalla Rodríguez, Xartec és la xarxa catalana més extensa, amb 117 grups de recerca, una trentena d’institucions i més de mil investigadors. Un petit tast -tecnològic- de l’ecosistema de les ciències de la vida i salut català, que el passat mes de febrer es va avançar al MWC per anunciar unes xifres rècord i lluir el seu potencial.