Les empreses espanyoles no poden presumir precisament de treure bona nota en matèria digital. Ja ho va anunciar fa pocs dies l’últim informe elaborat per Inesdi sobre transformació i ara ho corrobora l’Institut Superior per al Desenvolupament d’Internet (ISDI), que atorga una nota de 3 sobre 10 les organitzacions en aquest aspecte. Però saben que hi ha una mancança, no en va les darreres dades presentades per l’entitat formativa assenyala que el 53% veu la falta de talent i comunicació digital com un fre. Ara bé, també és cert que un 37% desconeix els avantatges d’entrar al nou paradigma digital. Quan s’aconseguirà superar la bretxa?
La Comissió Europea ja estima que per al 2022 hi haurà dos milions de llocs de treball sense cobrir per la manca de professionals qualificats. Això ha fet que ISDI hagi registrat un major interès en els seus programes. Calcula que al llarg del 2017 s’ha incrementat un 41% la inversió en formació per part de les empreses, on el retailes posiciona com el primer sector, seguit del luxe i la banca –que enguany ha multiplicat per cinc els recursos destinats. Tots tres representen el 48% del total de la formació in company d’ISDI. Però la onada, o dèria per reciclar-se i no quedar obsolet, també s’ha estès a altres sectors: immobiliari, discogràfic, IT, energia, automoció, esports, farmacèutic, ONG i consultores.
Por a perdre el nou consumidor
“Tenim un consumidor global mimat que ho vol tot al moment, com li ho ha permès Amazon. Mercadona o Carrefour veuen que aquest player del retail mundial està cada cop en més països i categories, i amb marques pròpies de cadenes físiques que ha comprat, això els posa en guàrdia”, explica el president d’ISDI, Javier Rodríguez Zapatero, com a motiu pel qual la el comerç és un dels àmbits amb més demanda en formació.
El cas del luxe té matisos. El director d’ISDI a Barcelona, Dionís Guzmán, el descriu com un sector “inamovible”. “Per continuar sent luxe necessites transmetre la teva filosofia a una nova generació que ha de constatar que segueixes sent de luxe. Has d’estar a prop d’ells sense deixar de ser luxe”, comenta. I desmenteix que sigui un sector que vegi la transformació com una manera de recuperar clients perduts, perquè considera que no n’ha perdut, sinó que el fet de posar els ulls en la transformació digital rau a la demanda del mercat, un mercat que ja no es limita a Espanya o als veïns propers, sinó també a vendre a la Xina.
A tall d’anècdota, Guzmán, apunta que els professionals que formen amb els seus cursos i que provenen del luxe són catalans. Catalunya compta amb grans marques i internacionals, el que permet situar aquí un punt important per a l’àmbit.
Zapatero: “La seva resposta ha sigut generar sinergies amb les startups per no perdre el seu mercat”
Finalment, el sector bancari competeix en un territori hostil. Zapatero recorda que fins ara ha estat un àmbit protegit per la legislació, però que les darreres modificacions han afectat la seva hegemonia i que la por a l’arribada massiva de les fintech ha provocat la necessitat de canviar. “La seva resposta ha sigut generar sinergies amb les startups per no perdre el seu mercat”, afirma. Una situació que també es podria viure al sector energètic, on al digitalització no acaba d’arribar, i on una possible obertura a escala legal podria motivar la seva pròpia revolució.
De baix a dalt
Si es prenen com a referència els col·lectius que més es formen, màrqueting i comercial són el principal. La seva demanda de formació és fins a tres vegades superior a la de la direcció, el que evidencia, per a Guzmán, que la transformació digital “no es pot donar a les empreses sense un sector i un equip transversal com el de màrqueting”.
Guzmán: “No tot és només canvi de negoci, també de cultura”
Per això entre els perfils més demandats de cara a incloure nou talent en les companyies són experts en màrqueting i comunicació, en digital business i en ecommerce. “La transformació digital ha situat el client al centre”, assegura Guzmán, “però no tot és només canvi de negoci, també de cultura, el que fa que la direcció sigui el següent col·lectiu que més es forma per poder fer front a aquest repte”. Aquesta és una conclusió extreta després de veure passar per les seves aules empleats que han acabat convencent els CEOs de les seves empreses que el canvi de xip ha de ser imminent; i aquests, han acabat arrossegant els presidents per fer entendre que la transformació ha de ser integral i passar d’un model de presa de decisions ben reflexionades a moviments més àgils i ràpids.
Un problema europeu
A ningú li passa per alt que les potències digitals estan als Estats Units. Apple, Google, Amazon, Microsoft i Facebook capitalitzen més de tres trilions de dòlars i són empreses relativament joves, fa 20 anys no existien. “I no són amos de grans actius”, afegeix el president d’ISDI, “connecten oferta i demanda i operen per internet, però concentren la major riquesa que ha existit mai a la humanitat”.
Zapatero: “Estem en una Europa on s’han de superar una mitjana de 167 peces de regulació per anar a un mercat digital global de milions de persones”
Des del seu punt de vista, Europa hauria de preocupar-se de no tenir cap gran actor que es pugui situar en la línia d’aquests. Hi ha talent, hi ha inversió, hi ha emprenedoria... però falla la regulació: “Estem en una Europa on s’han de superar una mitjana de 167 peces de regulació per anar a un mercat digital global de milions de persones. Als Estats en són unes 30 o 35”. Motiu pel qual comprèn que les startups prefereixin constituir-se a Silicon Valley abans que fer-ho en alguna de les ciutats europees que han manifestat obertament voler convertir-se en un símil del hubnord-americà.
Zapatero: “Transformar-se digitalment és més costós que crear-se des de zero”
Zapatero, però, manté l’esperança. Veu la intel·ligència artificial o el blockchain com motors d’un “canvi substancial”, tot i que també reconeix que Europa hauria de tenir “més voluntat política i social” per abordar-lo amb èxit. “Transformar-se digitalment és més costós que crear-se des de zero, el que fa que el teixit empresarial es vegi sense talent i coneixement”, apunta, i recorda tot seguit que precisament l’Estat espanyol està format per petites i mitjanes companyies.
El director d’ISDI critica, també, que els programes electorals no contemplin res en matèria de digitalització perquè “no dóna vots”. “És una cosa difícil d’entendre i no ven, quan realment ens estem jugant el futur i el benestar d’Europa, però canviar el model és una cosa que preocupa a pocs”, lamenta.
I és que ni tan sols les universitats ho contemplen. Any rere any surten nous professionals que han d’incorporar-se al mercat laboral, però tampoc són personal qualificat al 100% perquè provenen, diu, “d’un sistema educatiu del segle XX”. “És un usuari d’internet, actiu a les xarxes i al mòbil, però no està preparat per treballar de manera àgil i ser un millennial a l’empresa”, etziba Zapatero, que conclou amb un taxatiu “el model ja ve defectuós”.