04
de Juliol
de
2016
Act.
05
de Juliol
de
2016
"Volar pot ser tan barat com comprar-se uns pantalons". Aquest és l'eslògan amb què a finals dels 90 l'aerolínia de baix cost EasyJet va arribar al mercat per trasbalsar-lo. El seu primer viatge va unir el 1995 l'aeroport londinenc de Luton amb Glasgow i des de llavors ofereix més de 700 rutes diferents per Europa i el nord d'Àfrica, sempre amb un servei a l'avantguarda i que situa el client com el motor de qualsevol possible gir en la seva filosofia corporativa.
Tot això és el que porta el director general de la companyia Espanya, Portugal i els Països Baixos, Javier Gándara, a afirmar que són "una startup de 20 anys". "La indústria ha sigut majoritàriament liderada per enginyers aeronàutics, s'han prioritzat les operacions i té la flota més moderna. Aquest ha sigut el gran error, perquè tenir operacions excel·lents no és només el que porta a l'èxit", afirma Gándara en un acte organitzat per Esade. I és que com afirma el director, qui també és enginyer aeronàutic de formació, EasyJet ha pogut despuntar gràcies a la seva capacitat de diferenciar-se i al fet de situar la innovació en el servei com un dels seus pilars.
Una història d'enginy i perseverança
El naixement real del servei de baix cost en l'aviació prové de la companyia nord americana Southwest Airlines. Va ser l'encarregada de trencar la imatge del vol comercial com un servei elitista i ho va fer amb tant èxit que, amb la liberalització de l'espai aeri europeu el 1993, les companyies del vell continent no van dubtar a incorporar la seva filosofia. I una d'aquestes aerolínies va ser EasyJet.
Tal com relata Gándara, les primeres passes van ser difícils: "Stelios Haji-Ionnau, el seu fundador, va començar llogant avions, un certificat i va buscar pilots per portar el low cost a Europa". Un any després de començar l'activitat, adquireix el primer avió en propietari i inicia els vols internacionals a Barcelona, Niça i Amsterdam. Però l'impuls important del negoci arriba amb la compra del 40% de les participacions de la companyia suïssa TEA Basle AG, la qual avui opera com a franquícia i sota el nom d'EasyJet Switzerland com a franquícia.
Però tota gran història ha de tenir una part anecdòtica que faci més èpic l'èxit. En el cas d'EasyJet està relacionada amb l'inici de la ruta Ginebra-Barcelona: "Swiss Air, que era la companyia nacional, va dir que era il·legal vendre bitllets regulars entre el seu país i un tercer, i el Govern suís ens va fer aturar-nos quan ja havíem venut 20.000 bitllets". Lluny de voler rendir-se, la companyia liderada per Haji-Ioannau va trobar la manera de sortir-se'n. "Vam veure que la regulació deia que no es podia vendre bitllets regulars, però sí paquets que incloguessin seient d'avió, transfer i allotjament", segueix explicant el director d'Espanya, Portugal i Països Baixos, "vam comprar unes quantes tendes de campanya i vam oferir un paquet a Barcelona amb càmping i tenda". I assumpte resolt amb enginy. "És episodi dels inicis del negoci que formen part de l'imaginari i la filosofia de la companyia, perquè la innovació tecnològica i el model de negoci són clau", conclou.
L'última mostra d'enginy de l'aerolínia s'ha donat amb el Brexit. Després dels resultats del referèndum, Easyjet ha anunciat en un comunicat que sol·licitarà el permís d'operacions en algun altre país de la Unió Europea per seguir volant sense restriccions.
Optimitzar els recursos per reduir costos
Els pilars que sustenten EasyJet són quatre: alta utilització dels actius, alt factor d'ocupació, divisió dels serveis i venda directa. "Els avions volen cada dia entre 10 i 12 hores, això ens permet rendibilitzar al màxim els actius i tenir costos baixos", explica el directiu, qui relata tot seguit que una de les primeres accions que van emprendre va ser eliminar els "tot inclòs que fan inflar el preu". Gándara també atribueix el baix cost al fet de vendre des de la seva pàgina web gairebé la totalitat dels vols i al de comptar amb un sistema de preus dinàmics, el que els permet "emplenar fins al 90% els avions".
La seva estratègia low cost també és possible gràcies a l'ús d'aeroports secundaris: "Són més barats i menys congestionats, i és on es pot fer amb més facilitat les rotacions de 20 o 30 minuts per complir les 12 hores de vol". Aquesta mesura, així com les proves que estan fent amb drones i impressores 3D per detectar en un futur problemes en els avions i reparar-los a l'aeroport, sense haver de tornar a la base, ratifiquen que la companyia "enfoca totes les decisions a fer que volar sigui més fàcil i assequible".
Un e-commerce d'experiències
"Nosaltres no ens veiem com una aerolínia, ens veiem com un e-commerce que, a més, vola avions", relata amb orgull Gándara, qui posa la cirereta al pastís afirmant que és en aquesta filosofia on "radica l'èxit i l'error de les altres companyies". La pàgina web d'EasyJet té 500 milions de visites anuals, el que la situa com la tercera companyia al rànquing mundial, i això li permet tenir la capacitat d'emplenar un avió cada sis segons en temporada alta.
El seu èxit de vendes també radica en oferir un servei amb valor afegit a través de propostes interactives. L'última invenció és una guia que, a través del telèfon, ajuda el viatger a moure's dins d'un aeroport des que s'aixeca del seient fins que surt per la porta amb la seva maleta en mà. L'empresa també compta amb un nou servei per aquells turistes que busquen noves experiències que ofereix rutes diverses pels qui tenen clar quan sortir i quan tornar, sense importar la destinació. "Cada client busca una cosa determinada i hem d'intentar adaptar-nos a les necessitats de cada segment", justifica Gándara, qui també reconeix que no tot és possible i que s'ha de fer "allò que està dins de les possibilitats".
Malgrat les novetats per captar nous usuaris, EasyJet manté els canals tradicionals de viatges business, vacances i vols curts. Els primers representen només el 20% del negoci, mentre que les altres dues potes representen el gruix de la facturació.
Com que tot això està molt lligat a l'estacionalitat i a esdeveniments concrets, com són els partits de futbol o els festius, la companyia no ha escatimat en invertir en un departament potent de Big Data. "Som la primera aerolínia que té un Head of Big Data Science", subratlla el directiu, que és qui gestiona el sistema encarregat de posar preus als vols en funció del temps que falta per l'enlairament, la data en què s'efectua l'operació i la demanda. "Abans tenies una informació, la pujaves a l'ordinador i et donava uns outputs determinats", descriu Gándara, "ara les dades són un actiu i el software posa els preus adequats al moment". Així, la intel·ligència artificial els ajuda a treure el màxim rèdit a cada vol, però també a "incrementar el volum sense increment la plantilla".
De Barajas al Prat
El passat mes de novembre l'aerolínia de baix cost va anunciar que traslladava a Barcelona la base operativa que tenia a Madrid tancada des del 2012 per l'augment de les taxes aeroportuàries. El canvi al Prat és una decisió presa tant pel cost més baix de les taxes com pel fet de voler donar més pes a les instal·lacions catalanes: "Barcelona ha jugat una part important en moltes etapes clau de la nostra vida i és, a més, una de les bases més eficients de la xarxa". Casualment, aquest mes de juny s'han celebrat els 20 anys del primer viatge de la ruta Barcelona – Luton.
La d'El Prat és només una de les 26 bases que EasyJet té a tot Europa. Hi treballen 40 pilots, 80 tripulants de cabina i 200 operadors d'assistència en terra del total de 10.000 empleats que té la companyia arreu dels 31 països on està present.
Entre els objectius dels pròxims cinc anys s'hi troben seguir ampliant rutes com les ja anunciades Mallorca-Amsterdam, Menorca-Lió o Màlaga-Amsterdam. Això els ha de permetre complir amb l'expectativa de "créixer un 7% anual" i fer que no baixin dels 6.000 milions d'euros de facturació obtinguts duran el 2015. El que Gándara assegura que tenen molt clar és que "encara hi ha possibilitat de generar negoci", especialment en els vols de llarga distància.
Pel que fa a la competència, es veuen com una amenaça per a companyies grans com TAP o British Airways, no Vueling i Ryanair: "Som molt grans a Europa, la primera companyia del Regne Unit, i volem des de fa molt temps a aeroports principals".
Tot això és el que porta el director general de la companyia Espanya, Portugal i els Països Baixos, Javier Gándara, a afirmar que són "una startup de 20 anys". "La indústria ha sigut majoritàriament liderada per enginyers aeronàutics, s'han prioritzat les operacions i té la flota més moderna. Aquest ha sigut el gran error, perquè tenir operacions excel·lents no és només el que porta a l'èxit", afirma Gándara en un acte organitzat per Esade. I és que com afirma el director, qui també és enginyer aeronàutic de formació, EasyJet ha pogut despuntar gràcies a la seva capacitat de diferenciar-se i al fet de situar la innovació en el servei com un dels seus pilars.
Una història d'enginy i perseverança
El naixement real del servei de baix cost en l'aviació prové de la companyia nord americana Southwest Airlines. Va ser l'encarregada de trencar la imatge del vol comercial com un servei elitista i ho va fer amb tant èxit que, amb la liberalització de l'espai aeri europeu el 1993, les companyies del vell continent no van dubtar a incorporar la seva filosofia. I una d'aquestes aerolínies va ser EasyJet.
Tal com relata Gándara, les primeres passes van ser difícils: "Stelios Haji-Ionnau, el seu fundador, va començar llogant avions, un certificat i va buscar pilots per portar el low cost a Europa". Un any després de començar l'activitat, adquireix el primer avió en propietari i inicia els vols internacionals a Barcelona, Niça i Amsterdam. Però l'impuls important del negoci arriba amb la compra del 40% de les participacions de la companyia suïssa TEA Basle AG, la qual avui opera com a franquícia i sota el nom d'EasyJet Switzerland com a franquícia.
Però tota gran història ha de tenir una part anecdòtica que faci més èpic l'èxit. En el cas d'EasyJet està relacionada amb l'inici de la ruta Ginebra-Barcelona: "Swiss Air, que era la companyia nacional, va dir que era il·legal vendre bitllets regulars entre el seu país i un tercer, i el Govern suís ens va fer aturar-nos quan ja havíem venut 20.000 bitllets". Lluny de voler rendir-se, la companyia liderada per Haji-Ioannau va trobar la manera de sortir-se'n. "Vam veure que la regulació deia que no es podia vendre bitllets regulars, però sí paquets que incloguessin seient d'avió, transfer i allotjament", segueix explicant el director d'Espanya, Portugal i Països Baixos, "vam comprar unes quantes tendes de campanya i vam oferir un paquet a Barcelona amb càmping i tenda". I assumpte resolt amb enginy. "És episodi dels inicis del negoci que formen part de l'imaginari i la filosofia de la companyia, perquè la innovació tecnològica i el model de negoci són clau", conclou.
L'última mostra d'enginy de l'aerolínia s'ha donat amb el Brexit. Després dels resultats del referèndum, Easyjet ha anunciat en un comunicat que sol·licitarà el permís d'operacions en algun altre país de la Unió Europea per seguir volant sense restriccions.
Optimitzar els recursos per reduir costos
Els pilars que sustenten EasyJet són quatre: alta utilització dels actius, alt factor d'ocupació, divisió dels serveis i venda directa. "Els avions volen cada dia entre 10 i 12 hores, això ens permet rendibilitzar al màxim els actius i tenir costos baixos", explica el directiu, qui relata tot seguit que una de les primeres accions que van emprendre va ser eliminar els "tot inclòs que fan inflar el preu". Gándara també atribueix el baix cost al fet de vendre des de la seva pàgina web gairebé la totalitat dels vols i al de comptar amb un sistema de preus dinàmics, el que els permet "emplenar fins al 90% els avions".
La seva estratègia low cost també és possible gràcies a l'ús d'aeroports secundaris: "Són més barats i menys congestionats, i és on es pot fer amb més facilitat les rotacions de 20 o 30 minuts per complir les 12 hores de vol". Aquesta mesura, així com les proves que estan fent amb drones i impressores 3D per detectar en un futur problemes en els avions i reparar-los a l'aeroport, sense haver de tornar a la base, ratifiquen que la companyia "enfoca totes les decisions a fer que volar sigui més fàcil i assequible".
 |
| Els drones permetran revisar les possibles afectacions des de l'aeropot. EasyJet |
Un e-commerce d'experiències
"Nosaltres no ens veiem com una aerolínia, ens veiem com un e-commerce que, a més, vola avions", relata amb orgull Gándara, qui posa la cirereta al pastís afirmant que és en aquesta filosofia on "radica l'èxit i l'error de les altres companyies". La pàgina web d'EasyJet té 500 milions de visites anuals, el que la situa com la tercera companyia al rànquing mundial, i això li permet tenir la capacitat d'emplenar un avió cada sis segons en temporada alta.
El seu èxit de vendes també radica en oferir un servei amb valor afegit a través de propostes interactives. L'última invenció és una guia que, a través del telèfon, ajuda el viatger a moure's dins d'un aeroport des que s'aixeca del seient fins que surt per la porta amb la seva maleta en mà. L'empresa també compta amb un nou servei per aquells turistes que busquen noves experiències que ofereix rutes diverses pels qui tenen clar quan sortir i quan tornar, sense importar la destinació. "Cada client busca una cosa determinada i hem d'intentar adaptar-nos a les necessitats de cada segment", justifica Gándara, qui també reconeix que no tot és possible i que s'ha de fer "allò que està dins de les possibilitats".
Malgrat les novetats per captar nous usuaris, EasyJet manté els canals tradicionals de viatges business, vacances i vols curts. Els primers representen només el 20% del negoci, mentre que les altres dues potes representen el gruix de la facturació.
Com que tot això està molt lligat a l'estacionalitat i a esdeveniments concrets, com són els partits de futbol o els festius, la companyia no ha escatimat en invertir en un departament potent de Big Data. "Som la primera aerolínia que té un Head of Big Data Science", subratlla el directiu, que és qui gestiona el sistema encarregat de posar preus als vols en funció del temps que falta per l'enlairament, la data en què s'efectua l'operació i la demanda. "Abans tenies una informació, la pujaves a l'ordinador i et donava uns outputs determinats", descriu Gándara, "ara les dades són un actiu i el software posa els preus adequats al moment". Així, la intel·ligència artificial els ajuda a treure el màxim rèdit a cada vol, però també a "incrementar el volum sense increment la plantilla".
De Barajas al Prat
El passat mes de novembre l'aerolínia de baix cost va anunciar que traslladava a Barcelona la base operativa que tenia a Madrid tancada des del 2012 per l'augment de les taxes aeroportuàries. El canvi al Prat és una decisió presa tant pel cost més baix de les taxes com pel fet de voler donar més pes a les instal·lacions catalanes: "Barcelona ha jugat una part important en moltes etapes clau de la nostra vida i és, a més, una de les bases més eficients de la xarxa". Casualment, aquest mes de juny s'han celebrat els 20 anys del primer viatge de la ruta Barcelona – Luton.
La d'El Prat és només una de les 26 bases que EasyJet té a tot Europa. Hi treballen 40 pilots, 80 tripulants de cabina i 200 operadors d'assistència en terra del total de 10.000 empleats que té la companyia arreu dels 31 països on està present.
Entre els objectius dels pròxims cinc anys s'hi troben seguir ampliant rutes com les ja anunciades Mallorca-Amsterdam, Menorca-Lió o Màlaga-Amsterdam. Això els ha de permetre complir amb l'expectativa de "créixer un 7% anual" i fer que no baixin dels 6.000 milions d'euros de facturació obtinguts duran el 2015. El que Gándara assegura que tenen molt clar és que "encara hi ha possibilitat de generar negoci", especialment en els vols de llarga distància.
Pel que fa a la competència, es veuen com una amenaça per a companyies grans com TAP o British Airways, no Vueling i Ryanair: "Som molt grans a Europa, la primera companyia del Regne Unit, i volem des de fa molt temps a aeroports principals".