Convertir una capsa de cava en una làmpada de taula amb glamur és un exemple de com tot pot tenir una segona vida. I confeccionar una jaqueta amb impressió 3D, mostra de com la nostra roba està en fase de canvi. Tot plegat és el que s’anomena ecodisseny, un concepte de moda i que no és més que el resultat d’una consciència cada cop més forta respecte a la sostenibilitat. Una filosofia que professen les dissenyadores de Ciclus i ZER, creadores d'aquests invents futuristes -o no tant- que volen enlluernar la Design Week Barcelona com ho han fet en diversos premis internacionals.
“La sostenibilitat no és només materials i mitjans de producció, és una forma de pensar cíclica que implica també minimitzar costos d’energia, transport, aigua... Té a veure amb la reducció de tot per reduir l’impacte en l'entorn, també tòxics, tintes i altres químics”, explica la fundadora i CEO de Ciclus, Tati Guimarães, creadora de Cavallum, projecte guardonat als premis Global Innovation Report de Londres o els IDEA de Brasil. Aquesta làmpada està feta de cartó, fusta certificada de repoblació controlada i cordills de cotó natural, així com tot el necessari per muntar una font d’il·luminació. Materials que preserven al màxim les tres R: reduir, reutilitzar i reciclar.
Les emocions com a oportunitat de negoci
La clau de Guimarães per enamorar amb les seves idees és atacar les emocions. “Fa més de 20 anys que em dedico a això i vaig crear el primer estudi internacional qe treballa la sostenibilitat lligada a la part emocional. Volem emocionar a través del disseny”, explica. Perquè si una cosa té clara, és que com més valor afectiu té un producte, més volem que duri. Per això l’estudi treballa essencialment amb projectes personalitzats que els permetin, afirma la fundadora, “connectar amb les experiències dels usuaris i entendre per a qui estan destinats”.
Cavallum, projecte de Ciclus | Ciclus
És una nova oferta al mercat del disseny, però que cada cop té més demanda. Calcula que entre un 5% i un 10% dels compradors s’han tornat més selectius a l’hora de comprar i que els proveïdors ja comencen a témer la nova tendència: “Hi ha preocupació perquè els clients cada cop pregunten més. Si hi ha una exigència del consumidor, hi haurà la necessitat de canvi en la indústria. S’està fent lentament, però ja veiem com hi ha persones que busquen cotó orgànic o es preocupen per la procedència i la producció del que compren”. De fet, a Catalunya ja hi ha 391 empreses que ofereixen solucions d'economia circular i precisament la gestió dels seus residus, que representa el 75% de la facturació, és on hi ha el focus principal. El total del gruix de la seva activitat responsable representa el 2% del PIB català.
A la moda en 3D
Mentre que Guimarães utilitza només la impressió 3D per elaborar prototips, l’Ane Castro i la Núria Acosta han aconseguit portar a les passarel·les peces de roba amb aquesta tecnologia. La van descobrir a Holanda, on van fer les pràctiques universitàries i on van adquirir la base comprendre el seu funcionament.
Aquestes dues catalanes són ara la cara visible de la col·lecció Conect3D, formada per 10 dissenys, de la firma ZER. Un projecte que aquest mes de gener ha estat guardonat a la novena edició del Samsung Ego Innovation Project per la unió de la tècnica més puntera amb la sostenibilitat.
Model dissenyar per ZER elaborat amb Filatex | ZER
Elaboren dissenys des de zero i complements que imprimeixen sobre materials convencionals com neoprè per a peces exteriors. La seva matèria primera és un fil anomenat Filaflex creat per l’empresa valenciana Recreus, el que potencia el seu objectiu de treballar l’economia de proximitat. “Hi ha pocs materials al mercat i vam optar per aquest per la seva elasticitat. És plàstic, però a final no deixa de tenir una composició similar al polièster. Això sí, no genera residus com els teixits de sempre”, explica Castro. I és que una peça de ‘moda ràpida’ produeix més de 400% emissions de carboni. "És un fast fashion on no volen entrar", afegeix.
Possiblement, segons Acosta, el hàndicap principal és la mida de la màquina: “Només es pot imprimir en mida DIN A4, el que ens obliga a fer patrons digitalment i dividir-los en peces diferents perquè hi càpiguen als plats i després ajuntar-les”. D’aquí que insisteixin a dir que, per molta tecnologia puntera que utilitzin, continua sent un procés artesanal. “No produïm en una hora ni és imprimir i ja està. Podem trigar entre 12 hores i diversos dies i no fem més que unir innovació i tradició”, afegeix Castro.
ZER és una més de les empreses que s'ha llançat al mercat. En el darrer any, les col·leccions de moda impreses han augmentat un 29%. A un ritme del 25% anual, segons dades de C!Print, s'espera que per al 2025 el seu pes a la indústria tèxtil ja sigui del 50%.
Fer atractiva la sostenibilitat
Al voltant de la sostenibilitat hi ha negoci i està clar. Tant per als estudis de disseny amb la creació de nou mobiliari i decoració o eines més funcionals, com per als qui poden idear la roba del futur. El que no ho acaba d’impulsar, segons Acosta, “és que té una estètica molt hippies”. “Quan es pensa en innovació i tecnologia no es pensa en sostenibilitat, quan realment totes les marques haurien d’apostar per aquest valor. I un dissenyador ha de saber com es produeix, on i com es ven”, insisteix. Una opinió que comparteix la creadora de l’estudi Ciclus, Guimarães, qui esmenta el cuir líquid com un nou material responsable –no necessita animals- però que no acaba de ser tan atractiu com el convencional.
Acosta: “Quan es pensa en innovació i tecnologia no es pensa en sostenibilitat, quan realment totes les marques haurien d’apostar per aquest valor"
Un cop se superi aquest mantra, la tècnica evolucionarà sense cap impediment. “Apareixeran més proveïdors, es crearan màquines més ràpides, plats més grans, es generalitzarà el 3D i altres mitjans de producció i materials...”, apunta la cofundadora de ZER. I farà que produir no sigui tan costós ni que s'hagin de restringir a peces comptades i a un preu elevat, pensat precisament per a qui prioritza la qualitat.
Malgrat que la lògica porta a pensar que tot és qüestió de temps, Guimarães afegeix una nova variable: la inversió en investigació. “Aquí no s’inverteix com s’hauria de fer. Als Estats Units tenen la mentalitat de fer-ho perquè estan més connectats amb els negocis i saben que és la tendència futura. També els nòrdics estan més avançats, però perquè aposten per uns valors més ètics”, comenta. Per contra, els llatins tot just ens estem posant ara les piles, pel que augura que l’auge de la sostenibilitat encara trigarà a arribar.