"Veiem amb molta preocupació que la crisi sigui aprofitada com una nova doctrina del shock", apunta el sociòleg Ivan Miró, que veu en la gestió de l'escenari posterior a la pandèmia el perill d'una nova regressió econòmica. L'Economia Social i Solidària del país - un sector, segons el representant de la Xarxa d'Economia Social a l'AESCAT, Jordi Rojas, dedicat a "posar l'economia al servei de les persones i no al servei del benefici" - es conjura al voltant de la nova Llei d'ESS, elaborada en col·laboració amb el Departament de Treball, per evitar aquesta regressió i impulsar una gestió en un sentit redistributiu de l'economia post crisi. "Més que una doctrina del shock neoliberal, volem una onada de transformació democratitzant", hi torna Miró.
La incidència sobre l'economia política del país per a les cooperatives i associacions catalanes, però, és encara minsa. Segons apunta Rojas, "Sense un instrument que doni un reconeixement a l'economia social com un actor socioeconòmic i sociopolític del mateix nivell que altres, formal i articulat en llei, és més difícil que puguem fer incidència política". La Llei d'Economia Social i Solidària catalana, molt més ambiciosa que l'espanyola o la que regeix el sector en altres territoris de l'estat, apunta a aquest objectiu. Miró, coautor juntament amb Jordi Estivill del llibre L'Economia Social i Solidària a Catalunya: Fonaments teòrics i riscs, planteja una normativa que superi les actuals. "La llei espanyola és molt formalista – apunta Miró – volem una llei que sigui més que una foto del que ja existeix".
Una de les prioritats en el full de ruta de l'ESS catalana és l'establiment del sector com a part dels agents socials del país, "al nivell de sindicals o patronal", tal com apunta Miró. Segons la mateixa Xarxa d'Economia Social, l'assoliment d'una incidència política davant les institucions és el primer pas de cara a futur del sector. Rojas reconeix, en aquest sentit, que sense aquest estatus l'abast de l'ESS com a espai d'influència social és limitat en un període de transició en què les decisions que es prenguin al voltant de, per exemple, l'assignació dels Next Generation EU poden definir una generació. "Hem de tenir la capacitat per participar en els grans espais de decisió, ens cal un reconeixement públic, formal i institucional de l'ESS com a actor sociopolític".
Tot i la separació que l'expert estableix entre l'Economia Social i el sector públic com a tal - «l'ESS és un espai diferent del públic-estatal i al privat-corporatiu – Miró reconeix la necessitat de la col·laboració entre les propostes d'Economia Social i Solidària del país i les administracions, especialment en l'àmbit local. "Cal institucionalitzar el nostre model públic-cooperatiu – apunta Miró – que és pioner a Europa".
Rojas: "La Llei d'Economia Social i Solidària hauria d'estar aprovada en seu parlamentària aquest mateix any"
La col·laboració amb la Generalitat en l'elaboració de la Llei ha estat, a més, molt fluida. Rojas destaca el paper de la direcció general d'Economia Social, i el seu interlocutor principal, el director Josep Vidal, en l'elaboració del document. La transició entre la conselleria de Treball d'El Homrani i la de Torrent, a més, no ha posat majors problemes. "El conseller Torrent entoma aquest projecte com un projecte propi que pensem que comparteix i recolza", apunta Rojas, que demana al Departament "prioritat" per una llei que, segons el representant de la XES, "hauria d'estar aprovada en seu parlamentària aquest mateix any".
La tradició catalana
"Catalunya està dintre d'un corrent internacional de legislació de l'Economia Social i Solidària" - planteja Miró, que entén la crisi del 2008 com un moment clau per als projectes que proposen repensar l'economia "a escala internacional". L'ecosistema català és, però, molt específic dins l'economia social espanyola i europea. "L'ESS catalana es basa, per teixit i filosòficament, en petites iniciatives", afirma Rojas, que veu necessari que la llei incentivi la "intercooperació del teixit social".
A contrari del que passa a territoris de l'Estat com el País Basc, amb una tradició de grans cooperatives de caràcter tradicional, Catalunya té un ecosistema de petites iniciatives que, segons planteja la XES al seu full de ruta, haurien de cooperar, integrar-se i, potencialment, créixer. "La base dels nostres projectes – pensa Rojas – és la intercooperació. La llei ha de permetre que les cooperatives no només escalin perquè creixin, sinó perquè cooperin". Miró coincideix, tot reivindicant que la nova llei "ha de promoure una major dimensió de les unitats d'ESS". L'exemple, segons el sociòleg, és Itàlia: un model de grans consorcis cooperatius formats per unitats més petites que col·laboren, però orgànicament són diferents.
Un cooperativisme plural
"Dins l'ESS catalana hi ha diferents orientacions: de mercat, de complement a l'administració i també de transformació social", apunta Miró. Les diferències en objectius, funcionaments interns i grandàries de les iniciatives socials i cooperatives catalanes han estat una dificultat per generar una unitat d'acció en el sector, i la Llei d'Economia Social ha de servir, segons les mateixes bases publicades pel Departament de Treball, per "crear una identitat comuna per a l'economia social i solidària del país".
Les necessitats socials dels darrers anys, unides a la tradició del cooperativisme de base de l'economia social catalana, han generat, a més, noves tipologies d'ESS que, opinen des de la Xarxa d'Economia Social, haurien d'estar reconegudes per la nova Llei. Segons Miró, les "figures que han sorgit espontàniament de l'activitat social", com les iniciatives feministes de cures comunes, haurien d'estar normativitzades. "Cal establir un marc de referència sobre què vol dir ser Economia Social i Solidària a Catalunya".
Miró: "Si la llei impulsa valors compartits totes les iniciatives podran aprendre mútuament"
La clau resideix en la caracterització de Solidària. Com recorda Rojas, moltes de les lleis d'Economia Social de l'Estat reconeixen exclusivament el cooperativisme tradicional, dedicat al mercat. El representant de la XES a l'AESCAT planteja que la Llei segueixi una concepció d'economia que vagi més enllà de l'economia purament formal. "El nostre concepte d'economia és tot allò que fa possible sostenir la vida", afirma Rojas. Un bon encaix del sector passa, doncs, per trobar el marc normatiu en què encaixin des de cooperatives tradicionals a cooperatives de consum, espais de cures mútues i altres nous models d'economia solidària. "Si la llei impulsa valors compartits – conclou Miró – totes les iniciatives podran aprendre mútuament". Fins i tot, afirma el sociòleg, quan els horitzons puguin, de vegades, no semblar els mateixos. "Sense minimitzar les contradiccions de l'ESS, és moment de fer pinya".
Operar als marges
En l'opinió de Rojas, a banda d'ampliar les fronteres del que s'entén com Economia Social, s'ha de treballar amb tots aquells espais socials que poden compartir valors i projectes amb el sector. "L'ESS ha de moure's també en les iniciatives que sorgeixen en la seva perifèria, fins i tot en el petit comerç local, que es pugui integrar en l'entorn de l'economia social", espera Rojas. La col·laboració entre ESS i comerç de proximitat és rellevant per al projecte que es construeix amb la llei, però també amb altres espais transformadors, com els nous sindicalismes o els moviments socials. "Hem de funcionar com a vehicle per totes aquestes iniciatives que no estan integrades en espais de l'economia formal", opina Rojas.
La llei és un suport a l'estratègia de l'ESS, però no ha de ser l'única estratègia. "La llei és un instrument més, però si posem la nostra estratègia al servei de la llei ens equivocaríem, pensa Rojas. Miró, per la seva banda, veu en la llei una eina per a generar "mobilitzacions socials que obrin escenaris transformadors". La col·laboració entre economia social i els moviments ecologista, feminista o veïnal són essencials, segons el sociòleg, per assolir els objectius compartits. "El conjunt dels actors que treballen per bé comú són imprescindibles per fer unes altres polítiques econòmiques", conclou Miró.