L’empresa canadenca Enerkem i la francesa Suez estudien implantar al Morell (Tarragonès) una planta de transformació de residus en biocombustible. Aquest projecte conjunt, batejat com Ecoplanta Molecular Recycling Solutions, podria crear més de 700 llocs de treball en la fase de construcció i més de 200, entre directes i indirectes, un cop estigui en funcionament.
La inversió podria superar els 250 milions d'euros, tot i que la xifra exacta encara no és pública. Aquest dimarts al vespre, representants de les dues empreses han rebut l’aval del ple municipal, que s’ha reunit de forma extraordinària per explicitar el seu vistiplau al projecte. Així doncs, les companyies sol·licitaran aquest dimecres a la Generalitat l’autorització ambiental integrada -que inclou el Projecte Tècnic i l’Estudi d’Impacte Ambiental- per iniciar els tràmits d’implantació al pla parcial 10 del Morell, a prop del complex industrial de Repsol. Fonts d’Enerkem han assenyalat que la planta podria estar operativa d’aquí a quatre anys, el 2022.
Innovació verda
Enerkem i Suez treballen pel desenvolupament d’un projecte innovador que culminaria amb la instal·lació d'una planta de reciclatge de carboni molecular avançat al Morell. La planta seria la primera d’aquest tipus al conjunt d'Espanya dedicada a la producció comercial de metanol verd a partir de residus. Actualment, Enerkem -que té la patent d’aquest procés innovador- opera una planta a Edmonton (Canadà) i en té una altra en fase de permisos a Rotterdam (Països Baixos).
La planta catalana s’abastaria de la matèria primera generada als Ecoparcs, que fan la recollida dels residus sòlids urbans. Actualment, del total de brossa que va a parar a aquestes instal·lacions només se’n recicla un 10% i, la resta, acaba a les incineradores o als abocadors. La nova planta aprofitaria els residus pretractats no recuperables, els quals hi arribarien en bobines retractilades, per fer-ne un reciclatge molecular.
En concret, el procés consisteix en el trencament dels polímers de la matèria en els seus compostos bàsics, sotmetent-la a unes condicions de pressió i temperatura que el transforma en un gas de síntesi -Syngas-. Aquest estat permet separar les molècules i reorganitzar-les en metanol verd, una substància que permet elaborar nous productes químics o additius per biocombustibles.
"Zero emissions"
Aquesta tècnica no requereix combustió i es produeix en un circuit tancat, de manera que minimitza les emissions. Els seus impulsors defensen que la planta projectada al Morell tindria “zero emissions” de dioxines i furans, de material particulat i de butadiè, i que el sistema “minimitza el canvi climàtic” perquè evita la importació d’un producte que fins ara provenia de combustibles fòssils.
Es calcula que, en plena operativitat, la nova instal·lació tindria capacitat per tractar 375.000 tones de residus -principalment plàstic, paper i tèxtil-, que es podrien transformar en 265.000 tones de metanol verd. De moment, el procés tècnic permet transformar fins a un 70% de la matèria prima i, la resta, acaba resultant diòxid de carboni o residu sòlid. La vocació de futur és assolir un índex d'aprofitament del 100% i possibilitar “una planta de reciclatge circular total”.
Segons fonts d’Enerkem, l’aposta pel Morell respon al “fort suport” de l’Ajuntament, a les deu hectàrees disponibles per a usos industrials, l’accés cap a la matèria prima secundària i al mercat de producte final, així com la proximitat amb el Port de Tarragona per exportar productes químics i les potencials sinèrgies i col·laboracions amb la resta del complex.
Clúster d'economia circular
L’objectiu del projecte empresarial és comercialitzar el producte resultant a les indústries que formen part del polígon petroquímic, però també destinar-lo a l’exportació. Segons l’empresa Suez, la ubicació del Morell és molt bona perquè la planta tindria els potencials clients molt a prop i, de retruc, afavoriria la creació d’un clúster d’economia circular integrat per les mateixes empreses, així com la universitat i els centres de recerca.
L’alcalde del Morell, Pere Guinovart, ha recordat que el projecte per urbanitzar els terrenys on s’ubicaria la planta va quedar aturat el 2005 i s’ha mostrat satisfet de l’aposta empresarial de dues companyies “molt importants”. Més enllà de les fortaleses del projecte en matèria de creació de llocs de treball, la principal condició que ha posat per donar-hi el seu vistiplau és l’aspecte mediambiental.
El batlle ha assenyalat que la nova planta no faria superar les quotes de contaminació. Per això, el consistori encarregarà un estudi a la UPC perquè analitzi el possible impacte de l’activitat i, si tot va com esperen, es pugui encarrilar la concessió de la llicència. “És un projecte molt important i modern, a càrrec d’empreses solvents”, ha celebrat. Segons l’alcalde, s’espera que els tràmits i els permisos s’allarguin durant un any.
“Entre els nostres objectius com a associació hi ha potenciar la competitivitat de la indústria química de Tarragona i ser l'agrupació d'empreses químiques més competitiva del sud d'Europa. Per tant, notícies com la que es planteja, en cas de confirmar-se, van en la línia de consolidar aquests dos objectius", han conclòs des de l'associació empresarial química de Tarragona (AEQT).