Fundació Naturgy va celebrar el passat dijous el seminari S'està cronificant la pobresa energètica?, on s'ha presentat l'estudi Comprenent la pobresa energètica. Una anàlisi de la persistència, elaborat per la Càtedra de Sostenibilitat Energètica de l'IEB-Universitat de Barcelona i publicat per la Fundació Naturgy. Aquest constata que les mesures que s'han posat en marxa per pal·liar la pobresa energètica transitòria no serveixen per aturar la pobresa energètica crònica i cal cercar altres solucions.
Comptar amb un major nivell de riquesa o tenir un habitatge en propietat disminueixen significativament la probabilitat de patir pobresa energètica crònica
Així, els determinants socioeconòmics de les llars en la pobresa energètica crònica són més evidents que a la transitòria. Això es tradueix que, segons les estadístiques, comptar amb un major nivell de riquesa o tenir un habitatge en propietat disminueixen significativament la probabilitat de patir pobresa energètica crònica. Per tant, els autors plantegen que és preferible adoptar mesures de llarg termini orientades a aconseguir reduir la desigualtat econòmica i fomentar la igualtat d'oportunitats per alleujar la pobresa energètica persistent.
L'equip d'investigadors liderat per María Teresa Costa assenyala que també influeix la situació laboral i l'àmbit educatiu, ja que estar treballant o haver finalitzat l'educació superior, en particular, redueix significativament el risc de pobresa energètica crònica.
42 milions de "pobres energètics" a Europa
Segons l'estudi, dades recents evidencien que al voltant de 42 milions d'europeus podrien ser reconeguts com a pobres energètics, perquè no poden accedir a uns serveis energètics essencials i a preus raonables a casa. Així mateix, s'ha detectat un augment notable de la incidència el 2023, en gran manera atribuïble a la crisi energètica i a la forta pujada dels preus del gas i de l'electricitat, que continuen afectant principalment les llars més vulnerables.
El 6,9% de la població de la Unió Europea s'enfronta a dificultats per mantenir els habitatges a una temperatura adequada de confort
Així, el 6,9% de la població de la Unió Europea s'enfrontava a dificultats per mantenir els habitatges a una temperatura adequada de confort. A Espanya, igual que a Portugal, la situació és encara més preocupant, ja que afecta un 20,8% de la població. Aquesta situació subratlla la gravetat del desafiament que enfronta Espanya al costat d'altres països mediterranis i de l'est d'Europa, accentuant la necessitat de reduir la proporció de llars definides com a pobres en termes energètics, un objectiu polític cada cop més rellevant.
D'altra banda, les llars en què el sustentador principal és una dona, mostren un risc més gran de patir pobresa energètica transitòria. El resultat de les anàlisis del grup d'autors reconeix la dimensió de gènere en la probabilitat de ser pobre energètic, alhora que posen de manifest la necessitat que les polítiques energètiques que aborden la pobresa energètica introdueixin aquesta qüestió d'una manera més conscient i efectiva.