17
de Novembre
de
2016
Portar la tradició de les cobertes verdes a Catalunya. Aquest és l'objectiu d'Eixverd, una startup liderada per Lídia Calvo, enginyera industrial que vol fer créixer el verd als terrats de les nostres cases inspirant-se en una pràctica molt estesa al nord d'Europa. Un terrat verd, teulada verda o coberta enjardinada no és més que el terrat d'un edifici cobert de manera parcial o total de vegetació.
Aquesta visió és molt habitual a les cobertes de les cases de països d'Alemanya, Anglaterra, Països Baixos, Suècia, Suïssa o Canadà, on el 25% de cobertes ja són verdes. Per això Eixverd vol dur la verdor als sostres de Barcelona. "Volem ajudar a les ciutats a adaptar-se al canvi climàtic", diu Calvo, que ha participat en el programa per emprendre en el sector de la construcció de Barcelona Activa i participarà en el Smart City World Congress.
Decoració o un hort
Sota aquesta premissa, l'emprenedora proposa que les propietats de veïns, edificis públics o seus d'empreses instal·lin al terrat una cobertura on puguin créixer plantes i arbustos o inclús un hort. Calvo afirma que moltes de les barreres i els mites que envolten aquest tipus d'instal·lació estan superats o són falsos, com per exemple que les arrels poden penetrar a l'edifici o que causaran humitats. Unes boles que els països més capdavanters en sostenibilitat ja fa anys que han desmentit.
Hi ha dues modalitats de coberta verda: decoratives o d'hort urbà. Depenent del gruix del substrat hi creixen unes plantes o altres. "El sedum només necessita 10 o 15 centímetres de terra, amb un substrat més gran a partir de 20 centímetres ja poden créixer gramínies o plantes aromàtiques", explica Calvo. L'altra opció són cobertures agrícoles "a gran i mitjana escala, allunyant-nos de les taules d'hort urbà", detalla l'emprenedora, que s'inspira en experiències com la de Brooklyn Grange a Nova York.
Eixverd s'encarrega de fer els dissenys, projectes executius, demanar llicències, permisos i realitzar la instal·lació de les cobertes. Aquestes construccions comporten aïllaments, impermeabilització, substrats, plantes i les reformes que calguin.
A més, segons l'empresària, aquest tipus de cobertures milloren la climatització, redueixen el risc d'inundacions, filtren contaminants i Co2 de l'aire i actuen com a barrera acústica. El cost d'instal·lar una coberta verda, a més a més, no és gaire més elevat que el simple fet de col·locar un aïllant en un terrat. "El preu està al voltant dels 100 euros per metre quadrat, depenent de la modalitat, cosa que no és pas més cara que una simple impermeabilització", afirma l'enginyera qui recorda que actualment l'Ajuntament de Barcelona subvenciona el 50% de la instal·lació. "A més, si s'escull plantar espígol, Eixverd s'encarrega del manteniment de la plantació", afegeix. Aquesta oferta és possible gràcies a la sortida comercial d'aquesta planta. La mateixa plantació s'encarrega de suplir les despeses que se'n deriven.
Actualment la presència d'aquest tipus de cobertures és simbòlica a casa nostra. De moment Calvo compta amb una coberta verda en un edifici de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que mostra com a exemple d'instal·lació d'una d'aquestes cobertes en un entorn de clima mediterrani.
"Una ciutat més maca"
Després de treballar en el sector privat durant una temporada i reorientar-se treballant amb ONG's, Calvo va acabar combinant les dues facetes i tot el coneixement que havia recollit engegant el projecte d'Eixverd l'any passat. "Jo volia fer de Barcelona una ciutat encara més maca. I què li cal a la ciutat? Doncs menys cotxes i més verd, per això vaig apostar també per endegar aquest projecte", afirma l'emprenedora. En un principi Calvo volia enfocar-se al mercat d'habitatge residencial, però ha vist que ara per ara pot tenir més èxit enfocant-se en edificis d'empreses o corporacions: "Tot i que l'Ajuntament subvenciona part de la inversió, de moment zero persones han demanat l'ajuda", lamenta.
Per això ja treballa en un projecte per a l'Hotel Princesa Sofia i el Dipòsit de les Aigües de la mateixa UPF. Eixverd sap que dur les cobertes jardí a casa nostra costarà, però igual que "fa 15 anys no reciclàvem, esperem que dintre de poc els terrats verds siguin una cosa normal a les nostres ciutats", conclou Calvo.
Aquesta visió és molt habitual a les cobertes de les cases de països d'Alemanya, Anglaterra, Països Baixos, Suècia, Suïssa o Canadà, on el 25% de cobertes ja són verdes. Per això Eixverd vol dur la verdor als sostres de Barcelona. "Volem ajudar a les ciutats a adaptar-se al canvi climàtic", diu Calvo, que ha participat en el programa per emprendre en el sector de la construcció de Barcelona Activa i participarà en el Smart City World Congress.
Decoració o un hort
Sota aquesta premissa, l'emprenedora proposa que les propietats de veïns, edificis públics o seus d'empreses instal·lin al terrat una cobertura on puguin créixer plantes i arbustos o inclús un hort. Calvo afirma que moltes de les barreres i els mites que envolten aquest tipus d'instal·lació estan superats o són falsos, com per exemple que les arrels poden penetrar a l'edifici o que causaran humitats. Unes boles que els països més capdavanters en sostenibilitat ja fa anys que han desmentit.
Hi ha dues modalitats de coberta verda: decoratives o d'hort urbà. Depenent del gruix del substrat hi creixen unes plantes o altres. "El sedum només necessita 10 o 15 centímetres de terra, amb un substrat més gran a partir de 20 centímetres ja poden créixer gramínies o plantes aromàtiques", explica Calvo. L'altra opció són cobertures agrícoles "a gran i mitjana escala, allunyant-nos de les taules d'hort urbà", detalla l'emprenedora, que s'inspira en experiències com la de Brooklyn Grange a Nova York.
 |
| Un exemple de coberta decorativa d'Eixverd Foto: Cedida |
Eixverd s'encarrega de fer els dissenys, projectes executius, demanar llicències, permisos i realitzar la instal·lació de les cobertes. Aquestes construccions comporten aïllaments, impermeabilització, substrats, plantes i les reformes que calguin.
A més, segons l'empresària, aquest tipus de cobertures milloren la climatització, redueixen el risc d'inundacions, filtren contaminants i Co2 de l'aire i actuen com a barrera acústica. El cost d'instal·lar una coberta verda, a més a més, no és gaire més elevat que el simple fet de col·locar un aïllant en un terrat. "El preu està al voltant dels 100 euros per metre quadrat, depenent de la modalitat, cosa que no és pas més cara que una simple impermeabilització", afirma l'enginyera qui recorda que actualment l'Ajuntament de Barcelona subvenciona el 50% de la instal·lació. "A més, si s'escull plantar espígol, Eixverd s'encarrega del manteniment de la plantació", afegeix. Aquesta oferta és possible gràcies a la sortida comercial d'aquesta planta. La mateixa plantació s'encarrega de suplir les despeses que se'n deriven.
Actualment la presència d'aquest tipus de cobertures és simbòlica a casa nostra. De moment Calvo compta amb una coberta verda en un edifici de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que mostra com a exemple d'instal·lació d'una d'aquestes cobertes en un entorn de clima mediterrani.
"Una ciutat més maca"
Després de treballar en el sector privat durant una temporada i reorientar-se treballant amb ONG's, Calvo va acabar combinant les dues facetes i tot el coneixement que havia recollit engegant el projecte d'Eixverd l'any passat. "Jo volia fer de Barcelona una ciutat encara més maca. I què li cal a la ciutat? Doncs menys cotxes i més verd, per això vaig apostar també per endegar aquest projecte", afirma l'emprenedora. En un principi Calvo volia enfocar-se al mercat d'habitatge residencial, però ha vist que ara per ara pot tenir més èxit enfocant-se en edificis d'empreses o corporacions: "Tot i que l'Ajuntament subvenciona part de la inversió, de moment zero persones han demanat l'ajuda", lamenta.
Per això ja treballa en un projecte per a l'Hotel Princesa Sofia i el Dipòsit de les Aigües de la mateixa UPF. Eixverd sap que dur les cobertes jardí a casa nostra costarà, però igual que "fa 15 anys no reciclàvem, esperem que dintre de poc els terrats verds siguin una cosa normal a les nostres ciutats", conclou Calvo.