08
de Setembre
de
2016
Act.
09
de Setembre
de
2016
El Consell de Govern del Banc Central Europeu (BCE), reunit a Frankfurt, ha decidit mantenir els tipus d'interès, així com les característiques del seu actual programa de compra d'actius, encara que el president de l'entitat, Mario Draghi, ha precisat que la institució ja ha començat a avaluar les opcions a la seva disposició per millorar la seva implementació.
"El Consell de Govern ha encarregat als comitès rellevants que avaluïn les opcions que garanteixin la implementació sense problemes del nostre programa de compres", ha declarat Draghi en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Govern del BCE, que ha mantingut els tipus d'interès en el 0% en el cas de les operacions de refinançament i en el -0,40% en el de la facilitat de dipòsit, així com en el 0,25% per a la facilitat de préstec.
Així mateix, la institució ha indicat que el seu programa de compra d'actius per import de 80.000 milions d'euros al mes "seguirà fins a final de març de 2017, o fins a una data posterior si fos necessari", i en tot cas, fins que observi un ajust sostingut de la senda d'inflació que sigui compatible amb el seu objectiu d'inflació.
No obstant això, malgrat la insistència dels mitjans, el president del BCE ha declinat oferir més pistes sobre futurs canvis al programa, limitant-se a repetir que "el BCE compta amb la capacitat, la disposició i la voluntat d'actuar si fos necessari".
D'aquesta manera, Draghi ha assegurat que els membres del Consell no han discutit sobre la possibilitat d'estendre la durada del programa de compres, així com tampoc sobre la incorporació de nous actius, com a accions, ni molt menys sobre l'opció de recórrer l'helicòpter de diners. "No discutim discutir sobre això", va apuntar el banquer.
De fet, el president del BCE ha defensat l'innecessari de discutir sobre potencials canvis, ja que les mesures fins ara han demostrat la seva eficàcia i per tant cal concentrar-se en la seva implementació.
"De moment, no hi ha canvis substancials que justifiquessin la decisió d'actuar. La nostra política monetària és eficaç", ha afirmat Draghi, subratllant que la intervenció del BCE ha posat fi a la fragmentació a la zona euro, millorant "dramàticament" els preus dels actius i assolit que la transmissió de la política monetària sigui "millor del que ha estat mai".
Millor 2016, pitjors 2017 i 2018
D'altra banda, el BCE ha revisat una dècima a l'alça el seu pronòstic de creixement per a la zona euro en 2016, quan l'economia de la regió s'expandirà a un ritme de l'1,7%, enfront de l'1,6% estimat el passat mes de juny.
No obstant això, de cara als dos anys següents, el BCE ha revisat una dècima a la baixa les seves previsions. D'aquesta manera, tant per 2017 com para 2018, l'entitat projecta un creixement del PIB de l'1,6% en cada exercici, enfront de l'1,7% previst al juny.
"Encara que la informació disponible evidencia la resiliència de l'economia de l'eurozona, l'escenari base segueix subjecte a riscos a la baixa", ha dit Draghi, que ha apuntat que previsiblement la recuperació es veurà afectada pel debilitament de la demanda externa.
Tot i això, el president del BCE ha subratllat que la institució segueix esperant que la recuperació de l'eurozona es produirà "a un ritme moderat, però sostingut".
Quant als preus, els nous pronòstics del BCE contemplen una taxa d'inflació harmonitzada del 0,2% al tancament de 2016, en línia amb els pronòstics de juny, mentre que el proper any se situarà en l'1,2%, enfront de l'1,3% previst amb anterioritat, i el 2018 arribarà a l'1,6%, en línia amb el pronòstic precedent.
Referent a això, el president del BCE ha destacat que el repunt esperat dels preus cap a finals d'any s'explica en gran manera per efectes de base.
Així mateix, el president del BCE ha indicat que, durant l'horitzó de les projeccions, les polítiques del BCE representen un impacte positiu de sis dècimes al PIB de l'eurozona i de quatre dècimes a la inflació.
Encàrrec per Alemanya i la banca
D'altra banda, el president del BCE ha reiterat la necessitat que les polítiques del banc central es vegin acompanyades per altres mesures, incloent polítiques fiscals i reformes estructurals.
En aquest sentit, Draghi ha llançat un missatge dirigit particularment a Alemanya en afirmar que els països que compten amb espai fiscal haurien de fer-ne ús. "Alemanya compta amb espai fiscal", ha postil·lat.
Així mateix, a més de la seva habitual crida a la resta d'institucions nacionals i comunitàries de la zona euro, el president del BCE ha reconegut que l'actual política de tipus d'interès negatius representa un repte per al sector bancari, però al mateix temps ha subratllat que les entitats no haurien d'utilitzar aquests tipus negatius com a excusa per a tots els seus problemes.
"Som conscients que els tipus d'interès negatius tindran conseqüències i seran un repte per als bancs, però no haurien d'usar-los com a justificació per tot el que va malament a la banca", ha dit Draghi, qui ha puntualitzat que "els baixos tipus d'interès no afecten a la capacitat de prestar".
"El Consell de Govern ha encarregat als comitès rellevants que avaluïn les opcions que garanteixin la implementació sense problemes del nostre programa de compres", ha declarat Draghi en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Govern del BCE, que ha mantingut els tipus d'interès en el 0% en el cas de les operacions de refinançament i en el -0,40% en el de la facilitat de dipòsit, així com en el 0,25% per a la facilitat de préstec.
Així mateix, la institució ha indicat que el seu programa de compra d'actius per import de 80.000 milions d'euros al mes "seguirà fins a final de març de 2017, o fins a una data posterior si fos necessari", i en tot cas, fins que observi un ajust sostingut de la senda d'inflació que sigui compatible amb el seu objectiu d'inflació.
No obstant això, malgrat la insistència dels mitjans, el president del BCE ha declinat oferir més pistes sobre futurs canvis al programa, limitant-se a repetir que "el BCE compta amb la capacitat, la disposició i la voluntat d'actuar si fos necessari".
D'aquesta manera, Draghi ha assegurat que els membres del Consell no han discutit sobre la possibilitat d'estendre la durada del programa de compres, així com tampoc sobre la incorporació de nous actius, com a accions, ni molt menys sobre l'opció de recórrer l'helicòpter de diners. "No discutim discutir sobre això", va apuntar el banquer.
De fet, el president del BCE ha defensat l'innecessari de discutir sobre potencials canvis, ja que les mesures fins ara han demostrat la seva eficàcia i per tant cal concentrar-se en la seva implementació.
"De moment, no hi ha canvis substancials que justifiquessin la decisió d'actuar. La nostra política monetària és eficaç", ha afirmat Draghi, subratllant que la intervenció del BCE ha posat fi a la fragmentació a la zona euro, millorant "dramàticament" els preus dels actius i assolit que la transmissió de la política monetària sigui "millor del que ha estat mai".
Millor 2016, pitjors 2017 i 2018
D'altra banda, el BCE ha revisat una dècima a l'alça el seu pronòstic de creixement per a la zona euro en 2016, quan l'economia de la regió s'expandirà a un ritme de l'1,7%, enfront de l'1,6% estimat el passat mes de juny.
No obstant això, de cara als dos anys següents, el BCE ha revisat una dècima a la baixa les seves previsions. D'aquesta manera, tant per 2017 com para 2018, l'entitat projecta un creixement del PIB de l'1,6% en cada exercici, enfront de l'1,7% previst al juny.
"Encara que la informació disponible evidencia la resiliència de l'economia de l'eurozona, l'escenari base segueix subjecte a riscos a la baixa", ha dit Draghi, que ha apuntat que previsiblement la recuperació es veurà afectada pel debilitament de la demanda externa.
Tot i això, el president del BCE ha subratllat que la institució segueix esperant que la recuperació de l'eurozona es produirà "a un ritme moderat, però sostingut".
Quant als preus, els nous pronòstics del BCE contemplen una taxa d'inflació harmonitzada del 0,2% al tancament de 2016, en línia amb els pronòstics de juny, mentre que el proper any se situarà en l'1,2%, enfront de l'1,3% previst amb anterioritat, i el 2018 arribarà a l'1,6%, en línia amb el pronòstic precedent.
Referent a això, el president del BCE ha destacat que el repunt esperat dels preus cap a finals d'any s'explica en gran manera per efectes de base.
Així mateix, el president del BCE ha indicat que, durant l'horitzó de les projeccions, les polítiques del BCE representen un impacte positiu de sis dècimes al PIB de l'eurozona i de quatre dècimes a la inflació.
Encàrrec per Alemanya i la banca
D'altra banda, el president del BCE ha reiterat la necessitat que les polítiques del banc central es vegin acompanyades per altres mesures, incloent polítiques fiscals i reformes estructurals.
En aquest sentit, Draghi ha llançat un missatge dirigit particularment a Alemanya en afirmar que els països que compten amb espai fiscal haurien de fer-ne ús. "Alemanya compta amb espai fiscal", ha postil·lat.
Així mateix, a més de la seva habitual crida a la resta d'institucions nacionals i comunitàries de la zona euro, el president del BCE ha reconegut que l'actual política de tipus d'interès negatius representa un repte per al sector bancari, però al mateix temps ha subratllat que les entitats no haurien d'utilitzar aquests tipus negatius com a excusa per a tots els seus problemes.
"Som conscients que els tipus d'interès negatius tindran conseqüències i seran un repte per als bancs, però no haurien d'usar-los com a justificació per tot el que va malament a la banca", ha dit Draghi, qui ha puntualitzat que "els baixos tipus d'interès no afecten a la capacitat de prestar".