"Sóc Cristóbal Colón i vinc del manicomi amb 14 malalts perquè vull muntar una empresa". Així va començar el fundador de la cooperativa La Fageda el seu discurs quan, fa 32 anys, va arribar a l'Ajuntament d'Olot per presentar el seu projecte social d'ajuda a persones amb discapacitat intel·lectual i malalties mentals cròniques. Una idea que inicialment hauria semblat arriscada, però que avui dóna feina a més de 160 persones amb el certificat de discapacitat i de 124 professionals, deixant en el 0% la xifra d'atur del col·lectiu de discapacitats intel·lectuals a la comarca de la Garrotxa.
Per si el rerefons social no fos suficient, La Fageda ha assolit ja una producció total de 45.000.000 unitats del seu producte estrella: el iogurt. Juntament amb els gelats i les melmelades, la seva activitat es tradueix en una facturació anual de 12.136.000 euros, segons les últimes dades del 2012.
El treball, un element de la identitat personal
Tot va començar als centres psiquiàtrics on Cristóbal Colón treballava com a mosso de manicomi. Allà convivia a diari amb la passivitat dels malalts mentals i va decidir començar amb tallers de laborteràpia. Però aquesta iniciativa es quedava "a mig camí, perquè no es veia allò que feien i no servia per a res", explica el director de comunicació de La Fageda, Albert Riera, "pel que era hora de fer-ho bé, de ser una empresa, sortir al mercat i pagar sous".
Entendre el per què de tot aquest moviment està en comprendre què és el treball en el dia a dia d'una persona. Per a Colón, no hi havia res més important que "aixecar aquesta pota que als discapacitats els falta", detalla Riera, "ajudant-los a rehabilitar-se pel fet de sentir-se útils, ser valorats i reconeguts pels altres i per ells mateixos".
Arribar amb aquest projecte davant l'alcalde i presentar-lo tal qual hauria sigut una cosa "de bojos", comenta. Per això, en tot el procés va ser fonamental l'ajuda d'un grup d'especialistes en psiquiatria i de professionals de l'Hospital Psiquiàtric de Salt (Gironès), destacant la figura del cap de psiquiatria de la Garrotxa, el doctor Torrell.
De les manualitats als iogurts artesanals
Un dels èxits de La Fageda rau en saber aprofitar les oportunitats que sorgeixen en tot moment. La primera activitat que va desenvolupar l'organització era cardar llana i pintar figuretes religioses que venien a 50 cèntims de pesseta. "Va començar així, ben bé sense res", diu Riera enaltint la fita, "al convent del Carme d'Olot que l'Ajuntament els havia cedit, on hi havia abans la ràdio i els bombers".
El trasllat cap a l'actual fisca, situada a La Fageda d'en Jordà no va trigar en arribar. Es va fer gràcies a una ajuda de la Diputació de Girona i a un préstec bancari. En aquell moment, la cooperativa tenia el contracte de jardineria de la ciutat d'Olot, pel que va poder accedir a una subvenció de l'Estat espanyol per a les empreses que creaven llocs de treball per a discapacitats. Aquesta part de fons públic es va destinar a reformar i adaptar la masia a la nova activitat que desenvoluparien: vendre llet, amb vaques aportades per la Diputació, i després a muntar un viver forestal.
Arribats a aquest punt, Riera comenta de manera anecdòtica que els iogurts que avui han fet famosos a La Fageda no eren més que el producte que havia de suplantar el viver, "perquè Colón sabia que allò tenia data de caducitat". Tot això, deu anys després de la fundació de la cooperativa.
Un producte de proximitat
Tenen les vaques, per tant tenen la llet necessària per fer els productes lactis. Tota aquella matèria primera que no produeixen ells la compren a la comarca. "Per coherència, intentem fer-ho tot a nivell local, exceptuant materials molt específics com els bacteris pels iogurts o a inseminació per les vaques, que no es troba a Girona", remarca el director de comunicació.
Aquesta mateixa lògica de la proximitat és el que marca l'estratègia de distribució de l'empresa, només a Catalunya. No obstant, Riera reconeix que hi ha una petita via d'escapament amb les melmelades: "Tenim dos catalans a Amsterdam i Dinamarca que han comprat el producte i el volen distribuir allà. Però nosaltres, La Fageda, està creada en clau catalana".
Més que una empresa, un projecte social amb un producte de qualitat
Passar per alt la seva responsabilitat social corporativa és deixar oblidada la fonamental que sustenta el negoci. Per això, en paral·lel a tota l'activitat productiva, La Fageda ofereix serveis assistencials com teràpies ocupacionals pels malalts més greus, residència o suport a la integració comunitària.
El "sense ànim de lucre" que era un dels elements definidors de l'empresa en els seus inicis, ho continua essent avui. És cert que s'obté un benefici de l'activitat productora, però Riera assegura que tot es reinverteix, ja sigui en millores de maquinària o equipaments, o en el pagament dels sous dels empleats. Tanmateix, admet que també han tingut "dificultats" per pagar salaris i que és ara quan viuen "el moment més dolç".
En paral·lel a la labor social, oferir un producte de qualitat és la segona pota que sustenta la filosofia corporativa de la companyia de productes lactis. "Volem que els treballadors vegin que fem el millor treball del món, perquè l'orgull sa de fer les coses bé és molt important", reflexiona Riera. Així defuig, també, del fer pena: "No volem que el consumidor compri perquè fem una cosa bona, no és qüestió de caritat, sinó de qualitat".
Millorar per seguir creixent
Com a qualsevol companyia, els seus objectius de futur passen per invertir en renovar les instal·lacions de la fàbrica i del parc natural. També ho és "crear productes nous, més enriquits i varietats diferents", assegura el responsable de La Fageda.
No obstant, no tot es queda en termes de producció, el client en juga un paper fonamental. "Hem vist que el tenir una història amb ànima és un element de fidelització i prescripció important", comença explicant. Per aquest motiu, cuiden i cuidaran al màxim el consumidor oferint activitats com visites guiades que ajudin a que tothom "faci seva la marca i en parli".